Cookie Consent by Free Privacy Policy website

ARGENTONA

 

Municipi del Maresme situat a la dreta de la riera del mateix nom que, a l'època romana, fou lloc de pas de la calçada que enllaçava el Maresme amb la comarca del Vallès. L'origen del nom d'Argentona és tota una incògnita [1]: Si bé no es rebutja la procedència d'un topònim celta o llatí, se'l suposa més aviat relacionat amb la paraula "argent" ("plata") amb el sufix –one, que tal vegada significaria "argentat". [2]

La primitiva església de Sant Martí depengué del bisbat de Barcelona (878) i de Sant Cugat del Vallès. A l'any 1025 ja gaudia de franquícies però formava part del terme del castell de Burriac i pertanyia als monestirs de Sant Marçal del Montseny i de Sant Pere de Clarà.

L'any 1480, la vila fou declarada "carrer de Barcelona" però fins al 1660 no aconseguí la plena llibertat feudal. L’ antiga casa de la vila [3] és un casal gòtic de l'any 1693 que va pertànyer al Capítol de la Seu de Barcelona. Després de la desamortització del segle XIX passà a ser la seu de l'Ajuntament de la vila fins el 1991. Molt reformat, conserva el portal adovellat i finestres gòtiques d'arc conopial.

Hi hagué una primitiva església romànica, documentada des de l'any 1060, que va ser substituïda pel temple actual, construït entre els anys 1517 i 1539 per iniciativa del rector Lluís Desplà. És una església d'estil gòtic tardà, de tres naus capçades amb absis semicircular i un airós campanar de torre, emmerletat i amb quatre gàrgoles. De la façana en destaca la rosassa i els dos sarcòfags que flanquegen la portada, procedents de Sant Pere de Clarà. A l'interior hi ha uns interessants tapissos de l'artista Grau Garriga. L'església va ser restaurada el 1897 per Puig i Cadafalch que va reconstruir, alhora, la capella modernista del Santíssim [4].Està dedicada a Sant Julià.[5] També és remarcable l’ edifici de la Rectoria, que queda al costat.[6]

Degut a les aigües minero-medicinals, la vila d’ Argentona adquirí gran importància com a lloc d'estiueig, a finals del segle XIX. Hi havia diferents hotels i s'hi aixecaren moltes torres. Avui [7] combina les activitats del sector primari (agricultura) amb altres del sector secundari (indústria) i terciari (comerç i serveis).[8] Avui, Argentona s’ ha convertit també en una localitat de segona residència, amb moltes urbanitzacions al seu entorn. [9]

 

 

 



[1] Veure l’ article “Notes sobre l’ etimologia del nom de la vila d’ Argentona”, signat per Assumpció Zapata i Baxens, publicat a FULLS/52, del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril de 1995. Pàgs. 25 i 26.

[2] BOFARULL I TERRADES, Manuel: "Origen dels noms geogràfics de Catalunya". Biblioteca Popular Catalana. Editorial Millà. Barcelona, 1991. Pàg. 32.

[3] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2510

[4] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2504

[5] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2503

[6] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2501

[7] Un llistat molt acurat de les empreses d’ Argentona es pot trobar consultant: http://www.einforma.com/informes-empresas/BARCELONA/Argentona/Empresas-4.html

[8] https://ca.wikipedia.org/wiki/Argentona

[9] Aquestes urbanitzacions podrien ser Can Cabot, Can Ferreters, Can Raimí, Can Vilardell, Dalipà o Les Ginesteres.

<<<=== Retorn pàgina principal Mataró: Noms de llocs