Cookie Consent by Free Privacy Policy website

ATENEU, L’

 

Espai amb el que era conegut l’encreuament de la Riera amb el carrer de Bonaire i Argentona, precisament perquè a la cantonada entre els dos primers carrers esmentats hi havia l’edifici de l’Ateneu Mataroní de la Classe Obrera, obert inicialment a la Rambla (1880). Preconitzava la instrucció com a eina principal d’emancipació social dels obrers [1] i per això desenvolupà una tasca educativa de caràcter racionalista, atacada per sectors conservadors, perquè inculcava entre altres principis el de la llibertat religiosa: l’ escola de l’ Agrupació Pro-Ensenyament Racionalista i també l’ Escola Racionalista, que després es traslladaria a un edifici nou, de la Cooperativa del Forn del Vidre, al carrer Prat de la Riba, cantonada amb Floridablanca.[2] El 1895 permutà el local amb el Casino Mercantil, a la confluència dels carrers abans esmentats. Després de múltiples etapes de trencament i de posterior evolució, després de la Guerra el seu teatre es convertí en Sala d’espectacles de la CNS o de Educación y Descanso (1942) i després en el conegut Teatre Borràs (1949).[3]

L’ Ateneu tenia també un cafè que, als anys trenta del segle passat, portava Jaume Alemany i Fusté i que després seguiria la seva família. [4] Amb els anys s’ hi situaria també aquí el Bar-Restaurant Sant Bernat, especialitzat en peix i marisc. [5]

Avui, l’edifici –totalment reconstruït- és regentat per la Fundació Iluro i s’ha convertit –en la seva planta baixa i en una part del primer pis- en una sala d’ exposicions.[6] Correspondria als números 92-94 de la Riera.

 

 

 



[1] S’ hi acollien diferents entitats o grups, com els nuclis anarcosindicalistes, que no tingueren estatge propi fins als anys trenta del segle XIX, moment en que es situaren a una casa del carrer Nou de Caputxines núm. 10, bis..

[2] A Mataró, al primer terç del segle XIX, hi havia altres escoles laiques i racionalistes: la del Forn del Vidre, la Guttemberg, la Institución Libre de la Enseñanza i l’ Escola Racionalista del Centre Radical.

[3] http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_8684

[4] Altres “cafès” coneguts del Mataró d’ aquella època serien els regentats per Ramon Barri, Francesc Julià, Joan Graupera, Joaquim Pera, Ramon Rius, Miquel Sabater, Josep Sagrera i Enric Sellés (tots ells al Camí Ral) o per Josepa Carbonell (al carrer de Sant Benet), per Enric Castellsaguer (a la Plaça de Cuba), per Antoni Cot (Cristina), per Josep Gràcies (St. Joaquim), per Joan Graupera (Riera), per Josep Maeztu i per Alfons Saleta (Rambla), per Francesc Paredes (Rierot), per Gaspar Sala (Sant Joan) o per Esteve Torra (a la Plaça de la Llibertat o, ara, de Santa Anna). Altres cafès eren també Can Pet i Porró (al carrer Concepció), Ca l’ Aragonès (a la Riera), el Canaletes, l’ Iluro, Can Tàpies i dels Toreros. També els restaurants Automàtic Americà (als carrers Churruca i Pinzón) i l’ Estació, Vda. de Novell (al carrer Pinzón, l’ Estació).

[5] Existeix una detallada descripció del Cafè de l’ Ateneu al llibre “Cafès de Mataró”, de Pilar González-Agàpito, editat per DCPlus, Serveis Editorials, l’ any 2020.Pàgs. 21-34.

[6] SALICRÚ I PUIG, Manuel: “Quatre recorreguts per Mataró”. Ajuntament de Mataró, 1995. Departament d’ Educació. Pàg. 21

<<<=== Retorn pàgina principal Mataró: Noms de llocs