Denominat abans “Hostal de la Creu”, per tenir la Creu de Terme al seu davant. Posteriorment es situà a la cantonada entre la plaça de Santa Anna i el carrer de Santa Teresa (en l’ espai d’ una casa d’ hostes coneguda amb el nom de La Valenciana) i posteriorment es localitzaria a la muralla de Sant Llorenç. Pere Cabot i Planas i Rosa Ponsí i Quintana en serien propietaris.
S’ explica que un dia, en baixar un graó que hi havia d‘ accés al local, en “Manelet geperut” s’ entrebancà i caigué rodolant fins al menjador, fent un bon salt, “un blinco”. D’ aquí l’ expressió que va donar nom a l’ hostal.[1]
Cal Blinco va ser un lloc popular i escenari de diferents trobades. A destacar, els sopars que s’ oferia als conferenciants del Racó, el cenacle cultural que hi havia al carrer de Bonaire i que durant molts anys –en plena Dictadura- fou un autèntic focus de resistència. [2]