Avui totalment canalitzat –i, si es vol, reconduït posteriorment en la seva part baixa per sota de la ronda de Leopoldo O’ Donnell- coincidiria a grans trets amb la Via d’Europa. Rebia, per la seva banda esquerra, el Torrent de les Valls i anava a parar a l’actual Plaça de Granollers. Quedaria entre el paratge de Carvera o Cervera i el del Molí de Vent.
A poca distància del torrent hi havia l’antiga masia de Can Boada, que estava situada aproximadament a la cruïlla del Camí de la Geganta i la carretera d’Argentona. Uns metres més amunt hi ha Can Boada, edifici característic, projectat pel mestre d’obres mataroní Jeroni Boada, avui de propietat municipal.[1] Molt popular en aquest indret era el saltant d’aigua que quedava a la part nord de la primitiva masia. Era la sobreeixida de la mina de Dosrius. Avui existeix encara el mur amb la boca del saltant.
A un centenar de metres de Can Boada, un xic més amunt, hi havia també Can Trissac. D’aquí el doble nom de Torrent d’ en Boada o Torrent d’ en Trissac. [2]
[1] Altres fàbriques de mosaics dels anys trenta, a Mataró, foren: Agustí Coll i Pere Solà i Sala (del carrer Fermí Galan –ara Camí Ral- núms. 600 i 250 respectivament) i Vicenç Homs (del carrer Méndez Núñez).
[2] A la casa de Can Boada, molt coneguda, hi havia unes poques burres que també subministraven llet. Era indicada per les persones que tenien alguna malaltia de pit.