Es troba documentat a Mataró al segle XIV. Quedà incorporat al nucli urbà de Mataró, als segles XVI i XVII. Quedava situat fora muralles, coincidint amb la zona on ara hi ha el carrer de Sant Josep. Posteriorment derruït, les seves propietats s’incorporaren al Mas Miralles.
Altres masos que també quedaren integrats en el nucli urbà, amb el creixement urbanístic d’ aquesta època (segles XVi i XVII) esmentaríem els Mas Andreu, Bellot, Bertran Costa els Capella, Castellar, Espanyol, Fogueres del Torrent, Feu, Font, Fornells, Horta, Llorenç Mas, Mates de Mataró, Miralles, Oliver Palau àlies Costa, Pongem, Pou de la Sínia, Rafael Mas, Pujol, Seguí de Munt, Sibilia, Roig de la Riera o Roig del Racó, Roig de la Penya i Soler del Pou.[1]
// Bova és també el nom d’ un mas localitzat a Argentona, al segle XV. Com els Mateu, Moyó, Boscà i Mas o Borda d’ en Jaume de Pou.[2]
[1] GIMÉNEZ I BLASCO, Joan: “Mataró en la Catalunya... Un microcosmos...”. Op. Cit. Pàg. 74.
[2] Altres masos d’ Argentona, ja entrat el segle XVI, foren els Amatller, Fuster, Serra Dollera,Batlle, Miralles, Ballot, Lledó, de la Pujada, Cabanyes, Estrany, Esteve, Cabot Sobirà, Cabot Jussà, Canyet, Carreras, Moió, Pons, Moner, Llori, Gener de Pins, Verdaguer, Rispau, Toni, Fornells, Rovira i Espinal.