Espai que hi havia al davant mateix de la platja, entre els actuals carrers de Sant Antoni i de Balmes i que servia per a construir-hi embarcacions. Aquest espai, a mitjans segle XVIII l’ havia adquirit la confraria de Sant Elm a Matilde Vehil. A la drassana de Mataró s’ hi havien construït sageties, bergantins, pollacres i alguna fragata i goleta.[1]
A la segona meitat del XIX la construcció de vaixells s’ incrementà i es va fer càrrec de la drassana el mestre d’ aixa vilassanès Francesc Segarra. A la seva mort la drassana va decaure i s’ incrementaren els problemes amb la companyia del tren, que havia perllongat la via fèrria fins a Arenys de Mar i que dificultava el normal desenvolupament de les activitats. I els espais de les drassanes s’ arribaren a habilitar per a divertiments públics i també com a dipòsit del carbó que era necessari per als vapors.[2]
A la zona de la platja del Callao, hi havia també –a principis del segle XX- la Drassana Alsina.