Era una de les set grans empreses de filatura i tissatge que a la segona part del XIX acumulaven gairebé un 80 per cent del total de les quotes oficialment declarades. Aquestes set empreses, a més de la Germans Mas, eren Baladia i Sala (abans Busqueta i Sala), Josep Arenas, Josep Escubós (més coneguda com les Faixes), Rafart i Roldós, Fontrodona i Cia i Joaquim Esquerra. Demostra que la concentració de capitals apareix a l’ entorn d’ unes poques empreses mecanitzades d’ aquest sector.[1]