Oficialment Societat Iris (1915), estava ubicada a Can Sanromà, al carrer de Bonaire. A més de les seves activitats recreatives, comptava també amb seccions variades de teatre [1], sardanisme, esport [2], excursionisme, etc... Mantingué iniciatives culturals com ara la celebració d’ uns Jocs Florals (anys 1919 i 1920). Tenia una biblioteca de caràcter públic i la seva secció dramàtica amateur va tenir renom durant els anys trenta del segle XX.[3]
Acabada la guerra civil, aquesta entitat va ser confiscada per les noves autoritats. La secció cultural i recreativa de la Mutualitat l’ Aliança Mataronina passà a ocupar les instal.lacions de la desapareguda Societat Iris, en el moment d’ efectuar-se la fusió amb la Unió de Cooperadors.[4] Estaríem parlant del Casal Mutual Cooperativista, de renom a la ciutat.
[1] La seva companyia de teatre era dirigida per Leandre Vilaret i tenia com a actors principals Tomàs i Francesca Ribas. També els “Amics del Teatre” es reunien a l’ Iris, tot i que les sessions de teatre es feien habitualment al Clavé Palace.
[2] Per exemple, a finals de la dècada dels vint del passat segle existia ja l’ Iris Bàsquet Club.
[3] LLOVET I VERDURA, Joaquim: “Mataró. Dels orígens de la vila...”. Op. Cit. Pàg. 488 i 489. Existeix també una detallada descripció de l’ Iris –especialment del seu cafè- al llibre “Cafès de Mataró”, de Pilar González-Agàpito, editat per DC Plus, l’ any 2020. Pàgs. 41-47.
[4] Veure l’ article “Records dels vells temps. La societat Iris”, de Joan Ballescà i Prat, publicat a FULLS/53, del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, octubre de 1995. Pàgs. 28-30. Veure també l’ article “La Societat Iris”, signat per Francesc Masriera i Ballescà, publicat als FULLS/120, del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, febrer del 2018, pàgines 20-33.