Era una mina particular d’ aigua –com la d’ en Trisach, la de la Madrona o la del denominat Sac d’ Ossos- que subministraven aigua potable a Mataró i que ja existien quan, a mitjans segle XX, es van fusionar les explotacions de la companyia d’ Aigües i les de l’ Ajuntament. També llavors la Caixa d’ Estalvis Laietana entrà a formar part de la companyia.[1]