Seria construïda al 1869, al veïnat argentoní de Lladó. Degut a les facultats curatives de les seves aigües esdevindria tot un símbol per a la vila d’ Argentona. El nom de la font era, en principi, Font Bellot però en ser regentada pel poeta argentoní Pau Gual, es denominaria simplement Font d’ en Pau fins l’ any 1921, que deixaria d’ existir.
Recobrada novament es denominaria llavors Font de Ballot i encara, si es vol, Font del Mig. [1]