Cookie Consent by Free Privacy Policy website

PENINSULAR, CAFÈ

 

Estava a la Rambla de Mendizábal 58, on després s’ hi situaria el Banc Espanyol de Crèdit. Era molt gran i, a més, quan feia bon temps, es posaven a la vorera algunes cadires. Propietària en seria la família Subirà, coneguda a la ciutat per haver-se dedicat alguns membres de la família, a vendre carn. Potser per això, el cafè també era conegut com Can Carnassa. En aquests locals s’ hi ubicava també la Unión Gremial Mataronesa. De fet, a la premsa de l’ època (“El Nuevo Ideal” de 1915) diu que anava ”a càrrec de Jofre i Subirà”. Més tard (1948) Joaquim Robert i Bertran, que regentava el Peninsular, es va fer càrrec també del Bar Espanya, també a la Riera.

Altres cafès coneguts de Mataró, a principis del segle XX, foren el del Centre, Can Careta, el de la Coma, el de Can Menció, Can Generós, el Cafè de Mar, Can Diviu, Can Xemeneia, etc… i d’ altres que quedaven en dependències interiors d’ entitats culturals o recreatives.[1]

 

 

 



[1] Veure l’ article “La ciutat en el record” (III), de Ramon Salas i Oliveras. FULLS/64, del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril de 1999. Pàgs. 38-43.

<<<=== Retorn pàgina principal Mataró: Noms de llocs