Anomenat també Arrovet, quedava –sense precisar massa- a la zona del Camí Ral, en un sector d’ evident desnivell respecte a la ciutat vella mataronina clarament delimitada llavors per “les penyes” d’ aquest sector. D’ aquí que, en ocasions, es parli d’ en Pou de la Penya. En definitiva es tracta d’ un dels masos que quedaren integrats a la xarxa urbana mataronina dels segles XVI i XVII.[1]
Altres masos que també quedaren integrats en el nucli urbà, amb el creixement urbanístic d’ aquesta època serien els Mas Andreu, el Bellot, Bova, Bertran Costa, Capella, Castellar, Espanyol, Fogueres del Torrent, Feu, Font, Fornells, Horta, Llorenç Mas, Mates de Mataró, Miralles, Oliver Palau àlies Costa, Pongem, Rafael Mas, Pujol, Seguí de Munt, Sibilia, Roig de la Riera o Roig del Racó, Roig de la Penya i Soler del Pou.[2]