Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 115 | 116 | 117 | 118 | 119 | 120 · Següent · Última
Registres 2341–2360 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1620 | 01619 | GOLART, HORTA DE FRANCESC | Estava situada a continuació del que és ara el carrer de Sant Ramon. Joaquim Llovet [1] explica que en aquesta zona –a mitjans del segle XIX- s’ havien d’ obrir diferents carrers, projecte que no prosperà. Aquests carrers havien de portar el nom de Sant Tomàs, [+] | |
| 2623 | 02622 | PALMER, LA SÉNIA DEL | Estava situada a la part nord de l’ actual Camí de la Geganta, al costat de l’ antic Parc Municipal. També era coneguda com a Cal Mònic. Entre el Parc del Velòdrom i aquesta masia s’ hi va situar durant un temps la Plaça de Braus de Mataró. [1] Avui tot aquest [+] | |
| 1586 | 01585 | GEL, FÀBRICA DEL | Estava situada a la Plaça de Cuba, entrant pel carrer de Sant Cugat, justament a sota el mercat, just on hi havia les cambres i els magatzems dels venedors. En realitat, té el seu origen en la fàbrica de gel Llavina i Matas, que, des del 1944, es va denominar Hielos [+] | |
| 3757 | 03756 | VILÀ, IMPREMTA | Estava situada a la Riera 64, pujant a mà esquerra i aquest espai era conegut també per Can Lluch. Tenia, a la façana, unes rajoles prou valorades. Pere Vila i Font en va ser el propietari a principis del segle XX. Va participar a l'Exposició d' Indústries Locals, [+] | |
| 1848 | 01847 | JORDI, CAN | Estava situada a la Riera de Cirera, pujant a mà dreta, on ara hi hauria el carrer del Carme. Era el pas obligat de tothom que anava al Col.legi de Valldemia.[1] Diu Ramon Salas que Can Jordi “era una masia d’ un aspecte molt característic, amb un altíssim eucaliptius [+] | |
| 106 | 00105 | ALVAREZ, LLIBRERIA | Estava situada a la Riera, a la seva vorera de la banda de llevant i fent cantonada amb el carrer d’ en Padró. En seria propietària la família d’ Alfred Álvarez i Carbonell, fill de Francesc Xavier Alvarez i Surell (secretari de l’ Ajuntament de Dosrius) i de Pilar [+] | |
| 2537 | 02536 | NOVOA, CAFETERIA | Estava situada a la Riera, justament on abans hi havia la denominada botiga “La Cartuja de Sevilla” (de ceràmica i vidre) i on posteriorment s’ hi instal.laria la Gelateria Verdú. El Novoa, un dels primers snack-bar de la ciutat, era considerat un selecte lloc [+] | |
| 1381 | 01380 | EXPERIENCE, DISCOTECA | Estava situada a la zona de Jorba, al costat mateix de la Riera de Mata i de la carretera Nacional II i a pocs metres del que és ara la Rotonda dedicada a Elisabet Cristina de Brunswich, l’ esposa de l’ Arxiduc Carles d’ Austria. | |
| 524 | 00523 | BRUCET, JOIERIA | Estava situada a les Galeries Aymà, justament en un dels espais que donaven a la Riera. La seva primera joieria, Lluís Brucet i la seva muller Neus Brossa, la instal.laren al carrer de Barcelona núm. 25. Lluís, veritable joier artesà i dissenyador de les joies, [+] | |
| 1309 | 01308 | ESMANDIA, VINYA DE L’ | Estava situada a les Vinyes d’ en Masriera. Ramon Boter de Palau i Gallifa ha constatat l’ existència de moltes vinyes, a Mataró, que, a la pràctica, han esdevingut topònims. Esmentem la d’ en Barrequer, de la Berta (o d’ en Berto), d’ en Blaset, d’ en Boira, d’ [+] | |
| 255 | 00254 | AYUDANTIA MILITAR DE MARINA | Estava situada a l’ Avinguda del Maresme 283 i era la seu de la denominada Província Marítima de Mataró, que va tenir el seu origen el 1845 i va ser suprimida el 1867. Aquesta província anava geogràficament des del Turó de Montgat fins a les muntanyes de Sant Grau [+] | |
| 336 | 00335 | BARONESSA, SÉNIA DE LA | Estava situada a l’ entrada de Mataró, a la banda de baix del Camí Ral, venint de Barcelona. N’ era el seu propietari Francesc Boter i Torres i es vengué l’ any 1792. Boter i la seva família eren gent adinerada i, segons Joaquim Llovet [1], tot i havent-se venut [+] | |
| 2143 | 02142 | MARXUACH I COT, FÀBRICA | Estava situada a poca distància al sud del convent de les Caputxines l’ any 1769. Era una fàbrica d’ indianes que alternava l’ activitat productiva amb el comerç d’ importació de França (barrets, teixits, matalassos…), que després es venien al mercat interior.[1] [+] | |
| 1510 | 01509 | FORNÉS, CASA | Estava situada a principis del segle XIX a la cantonada del carrer de Na Pau amb el de Sant Cristòfol. Als interessos d’ alguns veïns d’ enderrocar-la per a projectar-hi una plaça s’ hi sumarien els de l’ Ajuntament per a traslladar-hi les carnisseries i les peixateries. Aquesta [+] | |
| 1148 | 01147 | DALMAU, CAN | Estava situada al Camí del Mig, entre els actuals carrers de Pablo Iglesias i l’ Avinguda de Lluís Companys. D’ aquesta casa, a la primera meitat del segle XX n’ era propietari Llorenç Dalmau i Domènech casat primer amb Anna Carbonell i posteriorment, morta Anna, [+] | |
| 3673 | 03672 | VADOR DELS MORTS, CAN | Estava situada al Camí Fondo i s’ hi accedia per un portal gran que hi havia a la vorera de muntanya, a mig carrer. El seu titular, Salvador Lladó i Pibernat, propietari d’ una empresa de transports, [1] era també conegut per en Badó –o Vador- dels morts, perquè [+] | |
| 783 | 00782 | CASETA ESTACIÓ DE SALVAMENT DE NÀUFRAGS | Estava situada al capdavall del carrer de Sant Antoni, baixant a mà esquerra i fent cantonada amb el carrer de Sant Felicià, ara Avinguda del Maresme. Jaume Domingo i Barbena, desitjant perpetuar la memòria del seu pare, un humil pescador, va fer construir (1892) [+] | |
| 836 | 00835 | CATALANA, MERCERIA LA | Estava situada al carrer de Barcelona núm. 26 i estava regentada per Eduvigis Tarròs, una gran actriu de teatre, que havia actuat habitualment a la Societat Iris. A més dels articles propis d’ una merceria també s’ hi venien vestits de criatura i roba de vestir, [+] | |
| 1010 | 01009 | COMICS, CASA DELS | Estava situada al carrer de Bonaire i formà part després del nou teatre que s’ anomenà Teatre Principal, per annexió de la Casa Llauder del carrer Nou. Sembla que era una casa on, al segle XIX, es guardava roba i vestimenta per als còmics. No sembla que fos un [+] | |
| 3223 | 03222 | SANS, FÀBRICA D’ ANTONI I JOAN | Estava situada al carrer de Sant Agustí núm. 44., a finals del segle XIX. Tenia també instal.lacions a Calella i estava dedicada al gènere de punt i molt en concret vestits de criatures i mitges i mitjons de novetat. Antoni Sans i Coy havia estat alcalde de la [+] |