Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 138 | 139 | 140 | 141 | 142 | 143 · Següent · Última
Registres 2801–2820 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1423 | 01422 | FERRAGUT, MAS | Mas ubicat al Veïnat de Mata, als segles XVI i XVII, ja referenciat però al segle XIV. Sembla que hi havia una font. De tota manera és sabut que el 1700 està derruït.[1] Altres masos existents a Mata en aquells segles XVI i XVII serien els Berenguer, Carbó, Gener, [+] | |
| 1362 | 01361 | ESTRUC I FEU, MAS | Mas ubicat al Veïnat de Valldeix als segles XVI i XVII, que limitava amb el Mas Pons, a la zona d’As Morell. Altres masos ubicats en aquest veïnat i a la mateixa època eren els Bertran, Blai, Bruguera, Catà, Costa, Feu, Garbí, Lladó, Marquès, Mataró, Morot, Riba, [+] | |
| 377 | 00376 | BELLOC, MAS | Mas ubicat al Veïnat de Valldeix, als segles XVI i XVII. Altres masos de Valldeix en aquests moments foren els Bertran, Blai, Bruguera, Catà, Costa, Estruc i Feu, Feu, Garbí, Lladó, Marquès, Mataró, Morot, Riba, Pons, Portell, Roure, Sala, Sanguerra i Soler.[1] [+] | |
| 2625 | 02624 | PALMERES, CASA DE LES | Mas –també conegut com Can Pardal, Mas Salvador- situat al nord de Can Boba, al Veïnat de Sant Jaume de Traià. La construcció data de 1665. Té teulada a dues vessants amb frontó lateral i portal de mig punt.[1] En aquesta casa hi visqué l’ advocat, historiador [+] | |
| 3692 | 03691 | VALLS, CAN | Masia (segles XVI i XVII) del terme de Dosrius que queda situada al sud de la Urbanització l'Esmeralda –Can Massuet- molt a prop dels torrent dit precisament de Can Valls i del Torrent de Can Guinardó [1] i al Veïnat de Can Batlle. El Torrent de Can Valls neix [+] | |
| 1060 | 01059 | CORREU, EL | Masia coneguda també com la Sénia Nova, queda al Pla de Sant Simó, no pas lluny de l’ ermita, des d’ on s’hi accedeix. En serien masovers des de principis de segle fins l’ any 1926, les famílies Lluch i Bertran, primer; Lluch i Dorda després, i Lluch i Canal posteriorment. [+] | |
| 582 | 00581 | CÀBILA, LA | Masia de Cabrera de Mar situada entre la Riera d’ Agell i el Torrent de Can Bartrina, entre Can Palau i Cal Valencià, al sector denominat de les Sènies. Tampoc queden lluny Can Felions, Can Roqueta, Can Cot i l’ Horta del Pi. Ni Can Xacó ni Can Mora. [1] Hi ha [+] | |
| 2360 | 02359 | MODOLELL, CAN | Masia de Cabrera de Mar, situada al Camí de Can Segarra, al nord de la població. L'origen d'aquest mas és molt antic. Sembla que havia estat una vil.la imperial romana on s'hi hostatjaven els cònsols i emperadors romans (s’ hi han trobat unes plaques de dos esclaus [+] | |
| 3109 | 03108 | ROIG, CAN | Masia de Dosrius, situada a l’ oest de Can Masuet, molt a prop de la Riera del Far, en una zona de pendent prou pronunciat i a quatre passes de la línia divisòria que separa els termes municipals de Dosrius i de Llinars del Vallès.. Cases de pagès properes són [+] | |
| 3526 | 03525 | TINTORER, CAL | Masia de Sant Andreu de Llavaneres que queda al sud de les precisament denominades Plana i Muntanya del Tintorer, a la zona de Can Cabot d’ Amunt. A les seves rodalies hi ha Can Sala, Santa Mònica, i Can Bosc. [1] [1] http://www.icc.cat/vissir3/. Cal cercar el [+] | |
| 764 | 00763 | CASALS DEL TORRENT, CAN | Masia de Sant Andreu de Llavaneres, originària del segle XIV, que es troba en el camí de Can Cabot d’ Amunt 31, a la part nord de la població. Ha donat nom a la urbanització del seu entorn.[1] Can Catà, Onze Pins, Pla d’ en Marc, El Puntó, El Molí, el Balís, l’ [+] | |
| 1647 | 01646 | GRAUPERÓ VELL, CAN | Masia de Sant Andreu de Llavaneres, que queda a la part nord de la població i que ha donat nom a la urbanització del sector. És del segle XVII i es troba al paratge de la Roca de la Nau, a l’ est de Can Berenguer. Altres urbanitzacions de la localitat són Can Catà, [+] | |
| 492 | 00491 | BOSC DEL FAR, CAN | Masia del municipi de Dosrius, situada a 460 metres sobre el nivell del mar i al peu del camí que va de Can Bordoi al Corredor, entre l'ermita del Far i el Forn del Vidre.[1] La seva edificació es remunta al 1562. Des de llavors i fins a la donació a la Diputació [+] | |
| 1228 | 01227 | DORI, CAN | Masia del sector de Cirera, situada a poca distància de la Riera de Cirera i al peu de l’ara denominada Urbanització les Sureres. Era també coneguda com el Mas Roca i posteriorment com Ca l’ Oliva. Avui és convertida en un restaurant. De la família Oliva va ser [+] | |
| 1668 | 01667 | GÜELL, CAN | Masia del segle XIX, que es troba al passeig de les Monges, de Sant Andreu de Llavaneres. Està formada per un gran cos rectangular i un altre de transversal, amb un porxo que fa de terrassa del pis principal. A la façana que dóna a aquest cos lateral hi ha una [+] | |
| 2559 | 02558 | OLIVA, CA L’ | Masia del segle XVI refeta al XVII i XVIII, situada a Cirera, al nord de l’ actual Estadi Municipal d’ Atletisme. S’ hi accedeix per la carretera de Cirera i abans era coneguda pel Mas Roca i també per Can Dori. Avui s’ha convertit en un restaurant. [1] La seva [+] | |
| 3381 | 03380 | SOLER, CAN | Masia del segle XVII que es va ubicar al Veïnat de Valldeix num. 6, entre la Riera de Can Soler –que neix de la unió del Torrent del Pixador dels Ases i la Riera de Can Cabot de la Brolla- i la Riera de Masriera.[1] És propera a la Urbanització Can Marquès. [2] // [+] | |
| 3087 | 03086 | ROCA, MAS | Masia del segle XVII, de Cirera, es coneixeria també després com Can Dori i Ca l’ Oliva. Inclosa en el Pla Especial del Catàleg històric-arquitectònic, avui és convertida en un conegut restaurant dels alentorns de la ciutat. [1] Una altra masia relativament propera, [+] | |
| 295 | 00294 | BALLESCÀ, CAN | Masia del segle XVIII –n’ era propietària llavors Agnès Dalmau- restaurada que es troba a Cabrera de Mar, a prop de l'autopista.[1] La masia és ja documentada al segle XVI i estava orientada cap a l’ est. Se la coneix també com la masia de les Ribes. La seva façana, [+] | |
| 3239 | 03238 | SANT PARE, CAN | Masia del segle XVIII, amb modificacions del XIX, que es localitza a poca distància de Dosrius. És de base rectangular, amb diferents cossos adossats. El principal, de planta baixa i pis, està cobert amb teula àrab, a dues vessants. De fet, Can Sant Pare és un [+] |