Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 147 | 148 | 149 | 150 | 151 | 152 · Següent · Última
Registres 2981–3000 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 709 | 00708 | CARBONELL, JOAQUIM | Nom del propietari d’ una fàbrica de Gènere de Punt que estava situada al Rierot i que va ser activa fins al 1932. Es tracta d’ una empresa d’ importància al seu moment, al costat d’ altres com les d’ Emili Arañó, Josep Cabot, Antoni Coll, Ramon Domingo, Enric [+] | |
| 657 | 00656 | CAMPLLONCH I GUARRO, FÈLIX | Nom del propietari d’ una fàbrica que tenia seixanta-dos telers destinats a fer indianes “finas y ordinarias” de cinc pams d’ amplada i deu telers per a fer mocado de cotó d’ amplada de “vara y vara y quarta”. Tenia una producció anual de 7.000 peces d’ indianes, [+] | |
| 3375 | 03374 | SOLANO, ENRIQUE | Nom del propietari d’ una litografia que a les darreries del segle XIX estava situada al carrer d’en Pujol, sense precisar-ne el número, al davant mateix però de l’ escola que tenia oberta el Sr. Bru. Després d’ uns anys la raó social Hijos de Antonio Fàbregas [+] | |
| 1686 | 01685 | HAVANA, L’ | Nom del veïnat mataroní –l’origen del qual hauríem de situar a les darreries del segle XVIII- que es situaria a prop del mar i a l’entorn del darrer tram del Camí Ral en direcció a Arenys, abans d’arribar a la Riera de Sant Simó. [1] Concretament la plaça que queda [+] | |
| 250 | 00249 | AYET, JOSEP I SALVADOR | Nom dels propietaris d’ una empresa de gènere de punt, situada al carrer de Sant Antoni 15, que al 1855 tenia 4 telers circulars. Altres fàbriques similars existents a la segona meitat del segle XIX, a Mataró i a les rodalies de la de Josep i Salvador Ayet, van [+] | |
| 233 | 00232 | AUGUSTA, VIA | Nom donat a la via romana –primerament coneguda com a Via Hercúlia- que s'acabà de construir en temps de l'emperador Octavi Cèsar August. D'aquí li vindria el nom.[1] Comunicava Roma amb Cadis i ben segur travessava la comarca del Maresme, de forma paral.lela a [+] | |
| 2538 | 02537 | NUALART, CAN | Nom d’ un baster de Mataró –al 1933 va morir Joan Nualart i Estrany- que estava ubicat al carrer de Sant Josep. Com un altre baster prou conegut, en Casabella. La basteria Nualart fou traslladada posteriorment al xamfrà Sant Benet-Montserrat (o si es vol avui, [+] | |
| 2393 | 02392 | MONNER I VIZA, JAUME | Nom d’ un dels quatre fabricants de sabó més importants que tenia Mataró a principis del segle XIX. També era corredor de canvis i havia estat regidor l’ any 1835. La seva casa, edificada l’ any 1849, es trobava entre els carrers de Sant Joan i de Sant Onofre. Altres [+] | |
| 1184 | 01183 | DIA, SUPERMERCAT | Nom d’ una cadena de supermercats, de diferents productes de consum, especialment de l’ alimentació, que té o ha tingut a Mataró diferents denominacions en diferents ubicacions: Dia Market (Av. Jaume Recoder 47-51, Los Álamos 41, Ronda O’ Donnell 53, Major 9, València [+] | |
| 2412 | 02411 | MONTSERRAT I FILLS, JOSEP | Nom d’ una de les empreses mataronines del ram del metall que era una de les més importants del sector al anys vuitanta del passat segle XX. En el seu origen, fou una “cuchilleria” que hi havia al carrer de Santa Teresa. Després, amb els anys, l’ empresa es va [+] | |
| 3117 | 03116 | ROMAGOSA | Nom d’ una empresa especialitzada en la compra i venda de cotxes, entre les quals “Volvo”, “Alfa Romeo” “Mazda”, “Kia”, “Suzuky-2, “Honda”… ubicada al carrer de la Resseguidora i a la Carretera N-II (quilòmetre 644)[1], a la denominada Torre Meroil. A principis [+] | |
| 1385 | 01384 | FÀBREGAS, FIDEL | Nom d’ una empresa mataronina –un tint- de les més importants del seu sector als anys vuitanta del passat segle XX, que estava estructurada com una societat anònima limitada. Avui extingida, es situaria a la Plaça Fiveller 16, a la vorera més oriental, entre els [+] | |
| 1270 | 01269 | EMANCIPACIÓN, LA | Nom d’ una impremta que hi havia al carrer Llauder núm. 9, on es publicava –des del 1896- La República Social, un periòdic de tendència socialista i que estava dirigida per Toribio Reoyo Barbadillo. Després (1897) l’ empresa va canviar de domicili i s’ establí [+] | |
| 2340 | 02339 | MIRALLES- BELTRAN | Nom d’ una merceria que estava situada al costat mateix de la sastreria Oliveras, a la Riera. El nom Miralles fa referència a la senyora M.Teresa Miralles, que tenia la cotilleria al carrer de Barcelona. I el de Beltran, a la senyora Magdalena Beltran i Pastor, [+] | |
| 3559 | 03558 | TORRENT, CAN | Nom d’ una popular pastisseria localitzada a la cantonada del carrer de Sant Cristòfor i del carrer d’ en Pujol, a la Plaça Xica mataronina. Josep Torrent i Caimel n’era el propietari. Als anys trenta del segle XX, ja amb el titular Josep Torrent, la pastisseria [+] | |
| 1253 | 01252 | ECOLÒGIC NET | Nom d’ una tintoreria ubicada al carrer de Cuba 66, de Mataró. Permet tot tipus de tractament i neteja de roba, teixits, pells o catifes, amb sistemes com el rentat en sec o la neteja “wet-clean”, tot procurant una atenció al medi ambient. Tintoreries del centre-eixample [+] | |
| 3825 | 03824 | XERELLA, CAN | Nom d’una propietat de Sant Andreu de Llavaneres d’on era originària la família de masovers que regentaven la finca agrícola que quedava on ara hi ha la cruïlla de la Carretera de Mata i la Ronda d’Alfons Xè el Savi. Ha donat nom a la plaça existent davant mateix [+] | |
| 2273 | 02272 | MEDITERRÀNIA DE SERVEIS | Nom genèric (creada al anys vuitanta) que serviria per a designar dues empreses especialitzades, que actuaven en el seu àmbit propi: Tecniconta i Finques Bonamusa. L’ edifici es va situar al carrer de Sant Benet, entre Fray Luís de León i Sant Joaquim. Tecniconta [+] | |
| 750 | 00749 | CASA DEL POBLE, LA | Nom genèric donat a les dependències que els cercles socialistes tenien a les diferents localitats del país. També era coneguda com el Centre de Classes. A Mataró, a l'any 1923 els sindicats i l'Agrupació Socialista que quedaven aixoplugats en el Centre Obrer del [+] | |
| 712 | 00711 | CARDO MÀXIMUS | Nom llatí amb el qual es designaria un dels carrers principals de les ciutats romanes, perpendicular al Decumanus Màximus. En el cas de Mataró, en l’època òbviament d’ Iluro, el Cardo Màximus es podria considerar que anava en direcció cap al mar. En donen testimoni [+] |