Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 149 | 150 | 151 | 152 | 153 | 154 · Següent · Última
Registres 3021–3040 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2253 | 02252 | MATXO, EL | Nom popular que rebé la fortificació que els francesos construïren al Convent dels Caputxins, per ordres del general Lamarque, a Mataró. Segons els comptes de la Junta Benèfica el cost de les obres fou de més de vint-i-tres mil lliures. Com és sabut, l’ ex-convent [+] | |
| 3285 | 03284 | SÈNIES, LES CINC | Nom prou conegut que adopta l’ espai eminentment agrícola [1] situat a l’ est dels casc urbà mataroní i que deu el seu nom originàriament a les cinc cases de pagès situades al peu del camí que serveix per a accedir a l’ indret i que també es coneix amb el nom de [+] | |
| 3832 | 03831 | XIMAC, CAN | Nom que adopta una casa de la Junta d’ Obra de Santa Maria, al Fossar Gran, ja ben entrat el segle XIX. La casa servia també com a magatzem i era on habitava l’ enterramorts Ximac i la seva família. De fet però, des de principis del segle XIX (1810), es deixa d’ [+] | |
| 3490 | 03489 | TELER, EL | Nom que adoptaria el Casal Popular Independentista, impulsat pel grup Arran, per a desenvolupar activitats, tallers i xerrades… situat al Camí Ral 460, en el tram conegut com carrer de la Mercè. Va ser ocupat per un grup de persones l’ any 2013 i un any més tard, [+] | |
| 2754 | 02753 | PI I RUBIOL, MAS | Nom que agafa, als segles XVI i XVII, el Mas Pi, del Veïnat de Mata. Rubiol era el nom d’una borda que posteriorment s’hi reincorporà. Altres masos de la zona en el mateix temps foren els Berenguer, Carbó o Miquel, Ferragut, Gener, Gual, Mata, Mates de Dalt o d’ [+] | |
| 2308 | 02307 | MIG, CAMÍ DEL | Nom que designa la via de comunicació que podria coincidir amb el que fou la Via Augusta romana, o almenys amb una important variant de la mateixa. L’expressió “del mig” indica clarament que es localitza entre el camí d’entrada a Mataró per la part “baixa” de la [+] | |
| 2610 | 02609 | PALAU, EL | Nom que designa l’indret de Mataró que queda justament al costat de la Riera de Sant Simó i a sobre de la Ronda d’Alfons X el Savi. En realitat existeix el Palau “de dalt”, que coincidiria a grans trets amb el que és ara la Ciutat Jardí, i el Palau pròpiament dit [+] | |
| 1134 | 01133 | CUMBREMAR, URBANITZACIÓ DE | Nom que en un primer moment es va donar a la Urbanització La Fornenca. | |
| 3120 | 03119 | RONDA DE MATARÓ | Nom que pren oficialment la variant de la Carretera Nacional II (N-II) que voreja tot el nucli urbà mataroní en la seva part alta. La Ronda té set quilòmetres de longitud, s’inicia al terme de Cabrera de Mar, a uns 1,5 quilòmetres de l’enllaç de la C-32 amb la [+] | |
| 779 | 00778 | CASES DE MAR | Nom que queda oficialitzat en els registres del segle XVII per a designar conjuntament els habitacles que es construïen a prop de la platja.[1] Era l’ època en què, pràcticament desapareguts els perills de la pirateria, Mataró va créixer en direcció cap el mar, [+] | |
| 3651 | 03650 | UNIVERSO, MESÓN DEL | Nom que rebia una fonda que quedava situada al Camí Ral, justament en el lloc on avui hi ha la Creu de Terme, ja que fins l’ any 1928 hi hagué en aquell indret una petita illa de cases de forma pràcticament triangular i separada del Col.legi de Santa Anna pel denominat [+] | |
| 1576 | 01575 | GATASSA | Nom que serveix per a designar el sector que correspondria ara a Cerdanyola nord, justament al sud del Turó de Cerdanyola. Adopta el nom, pel Torrent de la Gatassa, datat al segle XVII i també conegut com de les Buigues.[1] que s’origina a la part alta de Cerdanyola [+] | |
| 1257 | 01256 | EIXAMPLE, L' | Nom que serveix per a designar, a Mataró, tot l'espai que queda entre les muralles del segle XVI i les Rondes (Barceló, Alfons XII, Prim, Camí de la Geganta, Alfons X el Savi, Cervantes i Joan d'Àustria) i que fou dissenyat d'un punt de vista urbanístic per l’ [+] | |
| 1099 | 01098 | CREU DE TERME | Nom que serveix també per a designar la Creu d’ en Ramis [1], la creu definitòria dels límits de la ciutat que és del segle XVI (1562) i que ara –de fet una reproducció del 1942- es troba al capdamunt del carrer de Sant Agustí.[2] Fou destruïda parcialment l’ any [+] | |
| 2825 | 02824 | POLÍGON ESPARTERO | Nom que servia per a designar el polígon residencial d’ habitatges de protecció oficial del Plan Nacional de la Vivienda, aprovat el 1968. Adoptà el nom de Polígon Espartero per la ronda propera que així es denominava (en honor a Baldomero Espartero) i que avui [+] | |
| 271 | 00270 | BADIPO | Nom resultant de la contracció dels respectius primers cognoms de Josep Badia i Casas (antic treballador de Ca l’ Albo) i Joan Pons i Rebarté (agent de duanes). L’ empresa “Badipo” construïa maquinaria (circulars de mitjons, tubulars per a goma tramada, etc…) per [+] | |
| 3491 | 03490 | TEM, GRUP | Nom resultant de les inicials dels cognoms de les seves fundadores (Mª Carme Torra, Pura Esquerra i Mercè Moragas) que és el títol d’ una acadèmia d’ Idiomes situada al carrer d’ Argentona 18 i 20, de Mataró. Amb el temps es convertiria amb Nou 3, regida ara essencialment [+] | |
| 1719 | 01718 | HOSPITAL, L' | Nom simple i usual que serveix per a denominar l'antic Hospital de Sant Jaume i de Santa Magdalena que quedava al carrer del mateix nom, fent cantonada amb el carrer de Sant Pelegrí. És destacable la façana barroca de la capella [1], que queda situada a la part [+] | |
| 1195 | 01194 | DIMESA | Nom sorgit de la contracció de les primeres síl.labes de “Difusors Metàl.lics Societat Anònima”, de luminotècnia, empresa mataronina ubicada al Polígon Industrial Mata-Rocafonda i més en concret al carrer de la Foneria 4-12. A principis de l’ actual segle tenia [+] | |
| 403 | 00402 | BETURO | Nom –també Beturó- amb el qual alguns historiadors com Jeroni Pujadas, fra Gaspar Roig i Jalpí anomenaren la Iluro romana, actual Mataró, basificant-se en les narracions de Plini el Vell (segle I després de Crist). Va ser l’ arquebisbe Pierre de Marca qui, desfent [+] |