Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 182 | 183 | 184 | 185 | 186 | 187 · Següent · Última
Registres 3681–3700 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 980 | 00979 | COLL DE BOCS, CAN | També dit Can Borra, és una casa de pagès que es troba al peu del Torrent de les Pregunteres, al terme d'Argentona, al Veïnat de Pins, no pas lluny del de Dosrius i al sud del Turó de les Rovires. Té una mina d’ aigua a les seves immediacions. Cases de pagès properes [+] | |
| 803 | 00802 | CASTELL DE MATA, EL | També dit Castell de Mataró, quedava situat al cim del Turó d’ Onofre Arnau.[1] Les dades més reculades [2] revelen que la seva senyoria pertanyia (des del segle XI) a la casa dels Castellvell, assentada principalment al territori de Castellvell o Castellví de [+] | |
| 1001 | 01000 | COMADARAM | També dit Comadram o Coma d’ Aram, que sembla ser també el nom d’ un mas, és l’ espai o indret que quedaria a l’est de Santa Rita, a sobre mateix del Camí de la Lorita[1]. Està travessat pel torrent del mateix nom, actualment anomenat Pixador dels Ases. Comadaram [+] | |
| 2858 | 02857 | PORTAL DE CABRERA | També dit de Sant Josep, donava accés al camí que, des de la muralla mataronina del segle XVI, portava a Cabrera, seguint les línia dels actuals carrers de Sant Josep, de Sant Benet, de Miquel Biada i el Camí del Mig. El portal estava situat a la confluència actual [+] | |
| 716 | 00715 | CARENES, CAMÍ DE LES | També dit del Gironès, parteix del Camí dels Contrabandistes, tot seguint la Riera de Sant Simó o de Valldeix, continua per Sant Martí de Mata, traspassa el Coll de la Lorita on en un petit tram conserva restes d’ un paviment de lloses de pedra, així com cunetes [+] | |
| 3086 | 03085 | ROCA MARTINA | També dit en ocasions simplement Martina és un paratge situat a l’ extrem nord del terme municipal, a banda i banda del Camí de la Serra, entre els indrets de Pedra de Llop i el Sot dels Castanyers. En altres paraules es situaria a la zona limítrofa entre els termes [+] | |
| 1003 | 01002 | COMALADA, CAN | També dit Mas Polls, es troba al terme municipal d'Argentona, al Veïnat de la Pujada i a relativa poca distància del marge esquerre de la Riera d'Argentona. Es divisa des de la carretera que va de Mataró a Granollers. Molt coneguda, a una clau de la llinda del [+] | |
| 2774 | 02773 | PINEDA, TORRENT DE CAN | També dit Torrent del Camí de les Escàcies, conflueix amb el Torrent dels Vidals. Forma part de l’ antic Camí de Mata, d’ alguna manera anterior al traçat de l’ actual carretera BV-5031, que sortia del paratge del Palau, travessava els torrents de Vallveric i dels [+] | |
| 1476 | 01475 | FOGUERES DEL TORRENT, CAN | També dita Can Massot i si es vol Can Busqueta i Sala (per Jaume Busqueta i Ignasi Sala), edifici originari dels segles XVII i XVIII, seria una fàbrica de filatura, tissatge i blanqueig d’ articles de cotó, que hem de situar al 1837, amb màquina de vapor des del [+] | |
| 1355 | 01354 | ESTEVENET, CA L’ | També dita Can Ros Rovira, es troba al terme de Dosrius i a relativament a prop del nucli de Canyamars, a la banda esquerra de la riera d’ aquest nom.[1] És del segle XVIII, modificada al XX. Altres cases de pagès de la zona són Can Joan Sever, Can Cot i Can Pau [+] | |
| 3208 | 03207 | SALUT, FONT DE LA | També dita de Can Pau de la Rosa, es troba al terme municipal de Dosrius, però a la banda més oriental del Veïnat de Canyamars, al paratge del Lloret. Quedaria a les immediacions de la masia esmentada i també de la de Can Mateu Pagès, al peu del denominat Cau dels [+] | |
| 1151 | 01150 | DALT, FONT DE | També dita del Burriac o del Ferro es troba al Veïnat de Lladó, a Argentona. El cabal és avui inexistent. El camí per a accedir-hi podria començar al carrer Baró de Viver, a Argentona, tot passant posteriorment per les immediacions de Can Ferreters i de la urbanització [+] | |
| 3229 | 03228 | SANT CRIST, FONT DEL | També dita Font d’ en Fogueres es troba al Camí Fondo, fent canonada amb el carrer de les monges. La font és de 1789 i se la coneix amb aquest nom perquè queda a prop del mas que hi ha a la Baixada d’ en Massot, a una vuitantena de metres de la Font. [1] Altres [+] | |
| 144 | 00143 | ÀNIMA, CA L’ | També dita Mas Torner, es troba al terme municipal d’ Argentona i en concret al Veïnat de Traià. És del segle XIII. [1] Altres cases del veïnat serien Can Barrau, Can Dangla, Can Saborit, Can Polsaguera (també Mas Croanyes), Can Boba, Can Carreras (Mas Salvador), [+] | |
| 1477 | 01476 | FOGUERES, PLANA D’ EN | També dita Plana d’en Vilardell, queda al damunt mateix de Can Bruguera dels Planells, a la zona divisòria dels termes municipals de Mataró i de Dosrius, entre els paratges de Maians i del Pont de la Vila, per on passa el Camí de la Serra. Ben segur que la Plana [+] | |
| 30 | 00029 | “ADUANA” DEL TABAC, L’ | També dita simplement “La Tabacalera”, estava situada al Camí Ral, al costat de Can Massuet. En aquest edifici, Antoni Gallifa i Grenzner hi tenia una fàbrica de mitges. Manel Gallifa i Grenzner havia comprat accions de la Compañía de Tabacos de Filipinas i obtingué [+] | |
| 3658 | 03657 | URBANITZACIÓ LA CORNISA | També dita sovint Urbanització de Can Bruguera, està situada a la part alta de Mataró i es va iniciar al 1966, si bé els noms dels carrers no s’oficialitzaren en la seva totalitat fins al 1975. Pel fet de situar-se en una zona enlairada, no és estrany que diferents [+] | |
| 382 | 00381 | BELVÍS, CAN | També dita Torre de Can Matas, és una obra noucentista, de principis del segle XX, que es troba al carrer Closens 96 de Sant Andreu de Llavaneres.[1] Pràcticament al seu costat, al núm. 92, hi ha la Torre Matas i totes dues es troben a la part alta de Sant Andreu [+] | |
| 1468 | 01467 | FLEQUER, CAN | També en ocasions escrit Flaquer o fins i tot Flaqué, està situat al Veïnat de Mata, a 310 metres sobre el nivell del mar.[1] S’ hi accedeix pel Camí de Can Flequer, des de l’ ermita de Sant Miquel de Mata. La casa es va construir en tres etapes. Un rellotge de [+] | |
| 3249 | 03248 | SANTA MARIA, TORRENT | També és referenciat (1082) com el “que baixa de Cirera”, segons nota de la historiadora Coral Cuadrada.[1] D’ aquestes mateixes èpoques o tal vegada documentats uns segles més tard són, a Mataró, el torrent “del pou” (1053), el “forcat” (1253), el “Gatell” (1347) [+] |