Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig

Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)

Ajuda en la cerca:

Podeu buscar per una o més paraules dins un camp concret o a tots els camps alhora i en qualsevol ordre.

També podeu buscar una seqüencia literal de mots entre cometes.

No es tenen en compte ni els accents ni les majúscules.

[↩]=sortir Ajuda en la cerca

Cerca tots els valors entrats separats per espais

Primera · Anterior · 187 | 188 | 189 | 190 | 191 | 192 · Següent · Última

Registres 3781–3800 de 3886

Id	Ref	Lloc	Observacions	Descripció
50	00049	AIGÜES DE MATARÓ, S.A.		Tenia la seva seu al carrer de Montserrat 27 i posteriorment al de Pitàgoras 1-7, de Mataró. El precedent més llunyà de l’ entitat el tenim en la constitució, l’ any 1857, de “Palau, García i Cia”. Altres fites importants de la companyia serien la venda d’ una [+]
919	00918	CÍRCULO TRADICIONALISTA, EL		Tenia la seva seu al carrer de Sant Simó, on també es feia teatre. Després es va traslladar al carrer de Sant Josep. [1] Entitats mataronines a destacar en aquells anys, similars a la del Círculo Tradicionalista, serien el Foment Mataroní, el Círcol Catòlic d’ [+]
1751	01750	ILURO, CRÈDITS		Tenia la seva seu central al carrer de Sant Antoni, 82-88 i una sucursal a la Plaça de les Tereses, 16. L’ empresa, estructurada com una Societat Anònima, oferia la seva targeta de crèdit coneguda com Carta Blanca. Entitats de crèdit a Mataró serien Crèdit House [+]
2672	02671	PATRONAL MATARONINA, UNIÓ		Tenia, als anys trenta, la seva seu a la Plaça de la Llibertat (avui Plaça de Santa Anna) núm. 60 de Mataró i agrupava propietaris locals dels rams del Comerç, del Metall i de la Construcció. Tenia, en aquells moments uns 120 treballadors. Altres patronals d’ aquells [+]
114	00113	AMERICANA, IMPREMTA		Testimoni de la seva existència és un exemplar de l’ opuscle Reglamento de la Sociedad de Amigos de la Instrucción, establerta a Mataró, que data del 1854. El seu domicili era el carrer del Duc de la Victòria núm. 27, nom que tenia aleshores la Riera. Altres impremtes [+]
3492	03491	TENA, XARCUTERIA-CELLER		Tindria la seva botiga a la Riera 8. Elaboració pròpia de “pizzas” amb embotits ibèrics. Expedeix també conserves, formatges i begudes.[1] // També és Can Tena una xarcuteria especialitzada en la venda de productes, embotits, formatges segons èpoques de l’ any, [+]
456	00455	BOIX, FRUITS		Tindria la seva botiga al Caminet 36. [1] Altres botigues de fruits, a Mataró, podrien ser Apple Fruit (Ronda O’ Donnell, 87); Can Tomàs (Alfons Xè, 48); Casa Ametller (10 de Gener, 11); David i Carles (Carretera de Mata 55); El Cistell (Rierot 3); Fradera, Sedó [+]
3514	03513	TESTIMONIS CRISTIANS DE JEHOVÀ		Tindria la seva seu al carrer de Sant Cugat núms. 97-99, de Mataró. També hi hauria un altre centre de la mateixa confessió al Camí dels Caputxins núm. 43, a poca distància del Cementiri. Aquesta confessió havia tingut el seu “Saló del Regne” al carrer de Sant [+]
1334	01333	ESQUERRA, CASA		Típica casa barroca, del carrer de Barcelona, a Mataró. És el núm. 46 i va ser edificada al segle XVII. És on va viure i tenia el taller l’ escultor mataroní Antoni Riera i Móra (1641-1703), autor del retaule del Roser, a Santa Maria. Altres cases també barroques [+]
3122	03121	ROQUES ALBES		Topònim constatat ja en època medieval (1362), que serveix per a designar les pedres o roques blanques que queden formant una petita carena enlairada que va des de la mateixa Plaça de Granollers fins ben bé al Turó de Cerdanyola. Aquestes roques albes o blanques [+]
2225	02224	MATARÓ		Topònim de la ciutat capital del Maresme. (escrit potser originàriament Matero, segons document del 1098, encara que aplicat al Castell de Mata). Anteriorment el que és ara Mataró s'havia designat (any 949) Alarona -denominació que deriva clarament d'Iluro, el [+]
3092	03091	ROCAFONDA		Topònim que designa el veïnat mataroní –terreny o espai relativament baix- que quedaria delimitat per la Ronda d’Alfons X el Savi, la carretera de Mata i el mateix Turó del Cementiri dels Caputxins. Es tracta ara d’un dels espais més densament poblats de tota la [+]
731	00730	CARRANCÀ, CUBELL D’ EN		Torre artillada amb dos canons que, com a defensa interior, es bastí a l’ extrem inferior de la Riera, tocant al carrer de Barcelona. Josep Carrancà era capità d’ artilleria, retirat, en aquells moments. L’ Ajuntament de Mataró, al 1873, emprengué la tasca de fortificar [+]
281	00280	BALADIA, CAN		Torre d' Argentona, prou coneguda, d’ estil modernista, rodejada d’ una arbreda frondosa, amb eucaliptus, plàtans, desmais, acàcies i una romàntica glorieta [1]. Està situada a mà dreta del passeig del Baró de Viver, 56. Havia estat propietat de l’ industrial mataroní [+]
2237	02236	MATAS, TORRE		Torre modernista, de principis del segle XX, situada al carrer Closens núm. 92, de Sant Andreu de Llavaneres.[1] Es tracta d'una torre aïllada envoltada per un jardí. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. L'estructura està formada per la suma de dos cossos. [+]
643	00642	CAMÍ DEL TORRENT DEL CASTELL		Torrent (parcialment camí rodat) que s’inicia ara sota la Ronda de Mataró (a tocar de l’Escola Meritxell), creua el Camí antic de Mataró a Llavaneres i finalitza al Torrent Forcat. El tram que va des del Camí Antic de Mataró a Llavaneres fins al Turó d’ Onofre [+]
3322	03321	SERVENTES O SERVES, LES		Tothom a Mataró coneix a aquestes religioses com “las Siervas”. [1] Es tracta d’ un institut de religioses que tenen cura dels malalts i que s’ establiren provisionalment (1886) en una casa del Camí Ral, cantonada amb el carrer de Sant Joan. Després (1899) construïren [+]
892	00891	CERDANYOLA		Tradicionalment era conegut com a Veïnat de Cerdanyola la part més a ponent del terme de Mataró, des del Camí del Mig fins al límit del terme amb Argentona.[1] A la part més alta, sobre la carretera d’Argentona, durant els anys trenta del segle XX, aprofitant la [+]
1462	01461	FIRA, LA		Tradicionalment es celebrava el Dilluns de la Pentecosta (Pasqua Granada) tot i que s’ avançà primer al diumenge i després al dissabte a la tarda. Durant bona part del segle XX es situava a la Riera, a la plaça de Santa Anna i a la Rambla (Fires de Mataró) i hi [+]
3442	03441	SURIÀ, CALDERERIA		Treballava el coure i el ferro i estava situada al carrer de Churruca núm. 39. Tenia com a especialitat la construcció i reparació de calderes.[1] Emili Surià i Puigdollers, que en seria el propietari, estava casat amb Maria Sitjà i Rius i va tenir quatre fills: [+]

Primera · Anterior · 187 | 188 | 189 | 190 | 191 | 192 · Següent · Última

Registres 3781–3800 de 3886