Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2739 | 02738 | PEROL, EL | Era el lloc on es tintaven les xarxes per llur conservació i estava situat cara al mar, més enllà de Can Maitanquis. El producte de base per a tractar-les era la “purrina” o extret del pi. Hi havia dos safareigs (el “sot gros” i el “sot petit”). Aquesta tasca era [+] | |
| 1004 | 01003 | COMARCAL, LA | Era el nom de la fonda de traginers –de principis del segle XX- que estava situada al barri de l’ Havana, a prop de la placeta allà ubicada, al costat mateix d’ un punt assortidor de gasolina. La Comarcal ocupava tres cases, del número 132 al 136 i oferia serveis [+] | |
| 2603 | 02602 | PAGÈS, SALVADOR | Era el nom del propietari del taller de fusteria, ubicat al carrer Francesc Macià núm 70 (carrer d’ Argentona), de Mataró. Fusters d’ aquella època, a Mataró, van ser Alum i Valls (Rambla de Ferrer i Guàrdia i Carrer de Sant Josep), Salvador Comas (Barcelona 37), [+] | |
| 2147 | 02146 | MÁS CHIC, LA | Era el nom d’ una coneguda cotilleria que hi havia al carrer de Barcelona núm. 11. N’ eren propietàries les germanes Boter. Tal com deien els cartells publicitaris de l’època, la botiga disposava d’ una gran varietat de corsés i també articles de punt, roba interior, [+] | |
| 2636 | 02635 | PAQUETILLA, CAN | Era el nom popular d’ un saló de ball que estava situat, a principis del segle XX, a la part baixa del carrer de Churruca. Es tractava d’ una sala sense especial relleu. També era molt popular en aquell temps “El Petaco”, del carrer de Santa Teresa, al davant de [+] | |
| 1068 | 01067 | CÓS DELS CIVILS | Era el nom que també tenia, popularment, el carrer de Palmerola perquè allà hi vivien diferents guàrdies civils amb les seves famílies. Des del 1912, l’ Entitat el Escudo Mataronés va promoure la construcció d’ una Caserna de la Guàrida Civil a la ciutat per a [+] | |
| 2853 | 02852 | PORTA DELS FRANCESOS | Era el portal d’ entrada a una vinya coneguda com de la Creu de Pedra, a Valldeix. Estava situada al davant de la denominada també Pedra del Gall, una pedra de granit de forma cilíndrica, d’ una circumferència de quatre pams, clavada a terra, que tenia una alçada [+] | |
| 1475 | 01474 | FLORIT, MAS | Era el xalet propietat de Daniel Mataró i Soler, que va ser alcalde del barri de Cerdanyola, des del mes d'abril de 1952, per decisió del llavors alcalde de Mataró, Emili Albo i Franquesa. Des d'aquell moment Daniel Mataró realitzà diferents funcions relacionades [+] | |
| 2912 | 02911 | PRUNA, VINYA D’ EN | Era en realitat el nom aplicat a dues vinyes (una era la vinya d’ en Masriera i l’ altra es localitzava a la zona del Pericó). Era també coneguda com la Vinya de l’ Anton de la Mula, parcer de Can Català. Altres vinyes situades a Valldeix serien la de la Berta [+] | |
| 2857 | 02856 | PORTAL DE BARCELONA | Era l’ entrada principal del recinte de les muralles del segle XVI. Donava accés al camí de la Ciutat Comtal i estava situat a l’ actual encreuament de la Riera o del carrer de Barcelona amb la baixada de Santa Anna. A l’ actual cantonada entre aquests dos carrers [+] | |
| 3464 | 03463 | TANO, CAN | Era molt a prop de la Riera d'Argentona, dins el terme municipal de Mataró, a la part més sud del denominat Pla d’ en Boet. Justament on ara hi ha la Planta d' Escombraries. Havia estat propietat de la família Camín. Salvador Lleonart i March (mort el 1957, als [+] | |
| 1640 | 01639 | GRANJA, BAR LA | Era molt popular i conegut i es trobava a la Rambla de Mataró, fins a principis de l’ actual segle. Abans, al mateix espai hi hagué la Farmàcia Trullàs, que posteriorment es situarà a la cantonada amb el carrer de Santa Marta. Del Bar La Granja eren sobradament [+] | |
| 454 | 00453 | BOIRA, VINYA D’ EN | Era portada per un parcer de nom Miquel Graupera, que era fill de Can Boira, a Cirera. La vinya es localitzava a la zona de Figuera Major. Altres vinyes de nom conegut, considerades autèntics topònims dels temps antics, eren la d’ en Barraquer, la de la Berta, [+] | |
| 190 | 00189 | ARMENGOL, LLETERIA | Era propietat de Ferran Armengol i, als anys trenta del passat segle XX, estava situada al carrer de Sant Bonaventura 24. Altres lleteries o vaqueries del sector centre de Mataró, en aquells temps, foren les de Caterina Canadell o de Manuel Rovira i Matamala (al [+] | |
| 135 | 00134 | ANDREU, ESPARDENYERIA | Era propietat de Francesc Andreu i, als anys trenta del segle XX, estava situada al carrer Fermí Galán num. 507. Moltes altres espardenyeries es localitzaven en aquest carrer (ara Camí Ral), que llavors era la carretera N-II. Per exemple les de Vicenç Canal (núm. [+] | |
| 2187 | 02186 | MAT, TRANSPORTS | Era propietat de J.C. Masoller i oferia servei diari de Mataró a Barcelona. Les seves seus eren al carrer de Sant Josep 50, de Mataró, i al Passeig Pujades 15, de Barcelona. Altres agències de transport del Mataró són o han estat Elsa Transports (Pàrquing Cinc [+] | |
| 526 | 00525 | BRUFAU, FÀBRICA | Era propietat de Joan Brufau i Cusidó, que va ser el primer Alcalde de Mataró als inicis de l’ etapa franquista. Amb instal.lació de màquines “cottons” i dedicada a la producció d’ articles tèxtils per a nens, va passar a convertir-se en una empresa de teixits [+] | |
| 3824 | 03823 | XEMENEIA, CAN | Era un cafè que estava situat a mig carrer del Camí Fondo, a la vorera nord i al núm 23 del carrer. Ramon Salas i Oliveras esmenta aquest nom en mig de centenars de noms propis populars o cases conegudes del Mataró del seu temps (darreres dècades del XIX i primeres [+] | |
| 171 | 00170 | ARCIMBOLDO | Era un dels restaurants italians més veterans del centre de Mataró. Amb tot tipus de cuina casolana i popular i estava situat al carrer Sant Francesc d’ Assís, a pocs metres de la Basílica de Santa Maria. Des del 2014 però es traslladà a la Ronda d’ Alfons Xè el [+] | |
| 2716 | 02715 | PEPÍN, CAN | Era un hostal que estava situat a la Rambla de Castelar 14 de Mataró i que donava al Camí Ral, concretament a l’ illa de cases que, fins als anys vint, hi havia entre el Col.legi de Santa Anna i l’ actual Creu de Terme. Un petit pas –el Cós d’ en Celdoni- separava [+] |