Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 33 | 00032 | AGELL, CA L’ | És el nom antic de la casa de pagès coneguda també per Can Xalant o Can Boet, avui equipament municipal de Mataró. Sebastià Mora i Fradera (mort el 1960, als 72 anys), casat amb Maria Perejoan i Casals, n'era el propietari a la segona meitat del segle XX. Aquests [+] | |
| 2560 | 02559 | OLIVASA | És el nom antic del paratge que queda al nord mateix de Sant Martí de Mata, entre els termes municipals de Mataró i de Sant Andreu de Llavaneres i un bon xic al sud de Can Xarrac. Possiblement fa referència a la presencia en aquell indret d’ olivases o bé òlibes, [+] | |
| 64 | 00063 | ALARONA | És el nom concret de l'actual Mataró, que es troba documentat al 949. Prové segons sembla d’ Ilurone (ablatiu d'Iluro), nom romà de la ciutat. Al segle desè, el nom de la localitat, i de la parròquia antiga, és Santa Maria d’Alarona, nom que a partir del segle [+] | |
| 1503 | 01502 | FORN DEL VIDRE | És el nom d'una masia del Far que queda situada a uns 520 metres sobre el nivell del mar, que pertany al municipi de Dosrius i que queda al peu del camí del Corredor. A fora hi ha un pou artesà.[1] Els primers propietaris eren els mateixos del “forn del vidre” [+] | |
| 133 | 00132 | ANDREU D’ ÒRRIUS, ESGLÉSIA DE SANT | És el nom de l'església parroquial d' Òrrius, esmentada ja l’ any 1023, com a sufragània de Sant Julià d’ Argentona, fins que s’ independitzà l’ any 1579. Construïda sobre un primitiu temple romànic, és del segle XVI, d'estil gòtic tardà, amb una sola nau. En obres [+] | |
| 957 | 00956 | CLAVELL, CAN | És el nom de la casa (adquirida per l’Ajuntament l’any 1980) que hi havia fins al 1999 –ara remodelada- i que s’ha convertit en el nou centre cívic de Molins-Torner-Vista Alegre[1]. Queda al nord del carrer Nicolau Guanyabens. La seva habilitació, a l’ igual que [+] | |
| 1680 | 01679 | GYMTONIC, S.A. | És el nom de l’ empresa, del grup francès Guitare, que a partir de 1965, va obrir taller a Mataró per a confeccionar peces tèxtils infantils, en general. Es situaria al carrer de la Resseguidora núm. 1, a la zona del denominat Pla d’ en Boet, al Polígon de les [+] | |
| 461 | 00460 | BOLETS, PLA DELS | És el nom del paratge que queda a les immediacions de la Font d’ en Homs, ja en el terme de Dosrius i concretament al Veïnat de Canyamars, justament abans d’ arribar a Ca l’ Homs i a poca distància de la carretera que porta de Dosrius a Canyamars.[1] Aquesta font [+] | |
| 319 | 00318 | BARBOSA, JOSEP | És el nom del propietari d’ una fàbrica de gènere de punt que a l’ any 1876 tenia maquinària equivalent a 2 cavalls de vapor. Estava situada al carrer de Santa Marta núm. 3. Al mateix carrer hi havia en aquells mateixos anys les empreses Falero i Recasens o la [+] | |
| 450 | 00449 | BOFARULLA, SURERES DE LA | És el nom d’ un bosc d’ alzina surera, situat al terme municipal d’ Argentona, al vessant del Turó d’ en Cabanyes, que serveix de fita delimitatòria entre els termes d’ Argentona i de Mataró. [1] També es pot dir que queden a l’ oest del Turó d’ en Dori. Entre [+] | |
| 688 | 00687 | CAPELLA DE BAIX, MAS | És el nom d’ un mas que estava situat al Camí Ral, no pas lluny de Sant Simó. Es tracta d’un dels que es varen integrar al nucli urbà de Mataró, durant els segles XVI –quan n’eren propietaris Joan Arnau i Capella i Montserrat Capella- i XVII, que hauria tingut [+] | |
| 571 | 00570 | CABALLÉ, CAN | És el nom d’ un mas, també conegut com Mas Novell, que es trobaria al Veïnat de Lladó, al terme municipal d’ Argentona. Altres propietats de l’ indret serien el Viver, Can Serra, Can Cirés, Can Peix, Can Roqueta, Can Ferraters, Can Llei, La Feu o Can Pata. Moltes [+] | |
| 1906 | 01905 | LIBERTY | És el nom d’ una botiga de robes de dona ubicada al carrer Miquel Biada núm. 103. Moltes altres botigues de de caire similar serien Killen (Santa Teresa 33), Koko, La Malka, Nazali’s o Quick (que es situarien al carrer de Sant Benet núms. 65, 44, 66 i 13), Itta [+] | |
| 39 | 00038 | AGMI | És el nom d’ una empresa mataronina que fabricava motocultors per al camp que respon a les síl.labes inicials dels seus propietaris capdavanters (Agustí i Miquel), que eren cunyats. L’ empresa estava situada al carrer Vitòria 19-21, de Mataró [1] i havia venut [+] | |
| 3804 | 03803 | VIVES, SOLER I CIA | És el nom d’ una empresa, una foneria, que es creà el 1847 i que estava situada al carrer de Montserrat. Es va crear per efectuar una operació de capitalització per a augmentar la producció de ferro colat, perquè la fàbrica ja existia i era de Serafí Vives i de [+] | |
| 211 | 00210 | ARTIGAS GERMANS | És el nom d’ una fideueria i una tenda d’ articles d’ alimentació que hi havia, des del 1907, al carrer de Barcelona 47, de Mataró. Posteriorment però hi hauria una botiga de queviures, coneguda per Ca la Mari, que venia sucre, arròs, pasta, llegums... a granel [+] | |
| 2250 | 02249 | MATEVES, LES | És el nom d’ una masia avui desapareguda que estava situada on és ara el Polígon Industrial del Cros, al terme d’ Argentona.[1] En el segle XVII, en casar-se Teresa Mateu amb un hereu de la família Palau, no es va poder conservar el nom Mateu i en canvi es popularitzà [+] | |
| 1179 | 01178 | DESMAI, EL | És el nom d’ una masia –avui desapareguda- que hi havia al sector de les Hortes del Camí Ral, a poca distància de la Riera d’Argentona i al sud de la carretera Nacional-II, concretament a la zona del Rengle. Jaume Boix i Rossell n’era el propietari a la primera [+] | |
| 2499 | 02498 | NIVELL | És el nom d’ una primitiva discoteca que es localitzava al carrer d’ Iluro, fent pràcticament cantonada amb el carrer de Sant Benet. Avui, al seu lloc, hi ha un edifici d’ habitatges.[1] Posteriorment, ja amb el nom de Nivell II, s’ edificaria la nova i més gran [+] | |
| 3296 | 03295 | SÈRGIA, VIA | És el nom d’un important vial de Mataró que agafa l’ orientació i el nom d’un primitiu camí romà de l’època republicana que connectaria la costa amb l’interior, possiblement passant pel que és ara la Collada de Parpers. No es coneix amb precisió quin era el traçat [+] |