Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3191 | 03190 | SALA, CAN | És el nom d’un mas ubicat a Valldeix, als segles XVI i XVII. Altres noms de propietats d’ aquest veïnat en aquesta mateixa època són Bertran, Blai, Bruguera, Catà, Estruc i Feu, Garbí, Lladó, Marquès, Mataró, Morot, Riba, Pons, Portell, Roure, Sanguerra, Soler [+] | |
| 858 | 00857 | CELLER, EL | És el nom modern d’ una antiga casa de pagès, Can Serra del Canyer, actualment convertida en restaurant. Es troba a la carretera N-II, al quilòmetre 649, al costat mateix de El Delfín i no pas lluny del Restaurant Castell de Mata. [1] És un edifici dels anys cinquanta [+] | |
| 3441 | 03440 | SURERES, LES | És el nom popular del paratge i posteriorment de la Urbanització les Sureres –per la gran quantitat d’ alzines d’ aquest tipus, “quercus suber”, allà existents- que queda situada a la part alta del Veïnat de Cirera i a l’ est del Parc Forestal. La urbanització [+] | |
| 1294 | 01293 | ESCLOP, CA L’ | És el nom popular que tenia l’ empresa de Salvador Julià i Ginestà i que estava situada al Rierot, a poca distància de la cantonada amb el Camí Fondo. L’ empresa participà en l' Exposició d' Indústries Locals que tingué lloc a Santa Anna l'any 1911. L'encarregat [+] | |
| 3276 | 03275 | SELVA, LA | És el nom que adopta la cafeteria situada a l’ edifici neoclàssic de la Peixateria de Mataró i que forma part del Centre de Cooperació i Solidaritat, regentat per la Fundació Grup Tercer Món - Mataró. El nom de la Selva fa referència a la Selva Lacandona, la terra [+] | |
| 501 | 00500 | BOTER, HORTES D’ EN | És el nom que designava la zona de les actuals Cinc Sènies i que queda especificada en els plànols de principis del segle XIX. El seu propietari, Francesc Boter i Torres, a l’ apeo de 1757 apareix com el primer propietari d’ horta de Mataró, amb unes extensions [+] | |
| 442 | 00441 | BODELLERIA, TORRENT DE LA | És el nom que també agafa el Torrent dels Sumells. Neix a la part alta de les Cinc Sènies i va a parar al mar a poca distància d’ on hi ha ara l’ Hotel Castell de Mata.. El nom “bodelleria” podria fer referència als revolts relativament pronunciats del mateix torrent, [+] | |
| 1548 | 01547 | GALLIFA, CAN | És el número 23 del carrer de Bonaire.[1] Conjuntament amb altres habitatges del mateix carrer – Can Fins (núm.25), Can Palau Soler (núm.35), el Casal Mutual (núm.27), etc… dóna un aire d’ estil barroc a l’ esmentat carrer.[2] Can Gallifa és una casa de planta [+] | |
| 1607 | 01606 | GINEBRERA | És el paratge que es situa entre el Torrent Pixador dels Ases, la Pedra del Llop, Can Cabot de la Brolla i Can Bruguera dels Planells, a pocs metres de la carena de la denominada Serra de Marina. El nom de Ginebrera podria ser indicatiu de l'existència, en aquell [+] | |
| 1665 | 01664 | GUARDIOLA, LA | És el paratge que queda a la part més occidental de Cabrera de Mar, al costat mateix del terme municipal de Cabrils, on es situa Ca l’ Escarramant, Can Serra, les Set Cases, Ca l’ Arnau i Ca l’ Arnau Can Mateu. També el Restaurant Santa Marta. No pas lluny queda [+] | |
| 49 | 00048 | AIGUERÓ, L’ | És el paratge que queda al nord del Veïnat de Traià i al peu mateix del Turó d’en Dori i de la petita carena que separa els límits de Mataró i d’ Argentona, ja però en el terme municipal d’aquesta segona localitat. Les aigües d’ aquesta zona es dirigeixen cap al [+] | |
| 3695 | 03694 | VALLS, PLANA DE LES | És el paratge que quedaria entre les instal.lacions de l'Estadi Municipal d'Atletisme i Can Vilardell. [1] El denominat Torrent de les Valls, avui totalment desdibuixat per la urbanització del territori, naixia al Veïnat de Cirera i, després d’ajuntar-se amb el [+] | |
| 2851 | 02850 | PORT DEL BALÍS | És el port de Sant Andreu de Llavaneres [1], a uns quatre Se encuentra a 4 km la ciudad de Mataró .quilòmetres de la ciutat de Mataró.El canal de la bocana es de 4,5 m de promedio, en el resto del puerto la sonda se encuentra entre 3,5 y 2,5 m. El canal de la bocana [+] | |
| 3344 | 03343 | SIMÓ, RIERA DE SANT | És el resultat de la confluència dels torrents de Ca l’Amatller, de Can Bruguera, de Can Marquès i de Can Flaquer –dit també de la Salamàndria- a les immediacions de la Font del Pericó. En realitat coincideix amb la Riera de Valldeix, però en el seu tram inferior [+] | |
| 3686 | 03685 | VALLDEIX, RIERA DE | És el resultat de la unió de diferents rieres més petites (el Torrent de Can Flaquer, el de Can Marquès, el de Can Bruguera...) i que conflueixen pels entorns del Pericó. Es troba ja referenciada al 1310. Des d’allà fins al mar, la Riera de Valldeix és més aviat [+] | |
| 1562 | 01561 | GARÓ DE LLEVANT | És el tram de la façana marítima mataronina que hi havia entre el carrer de les Rates i el Racó de Sant Pere. [1] Altres denominacions populars de diferents sectors d’ aquesta façana eren Marina de Llevant (entre els carrers de Sant Pere i el de Sant Francesc de [+] | |
| 627 | 00626 | CAMÍ ANTIC DE MATARÓ A LLAVANERES | És el tram que segueix al Camí de les Cinc Sènies pròpiament dit (que va de la Riera de Sant Simó al Torrent del Castell o al Torrent del Forcat) i que arriba a Llavaneres per sota l’ autopista C-32. Se’n tenen referències molt antigues i amb denominacions (com [+] | |
| 815 | 00814 | CASTELLOT, EL | És el Turó de Céllecs o també el Turó del Castellot i encara el Turó del Castell, per l’ existència en aquell indret d’ un poblat ibèric. Té 549 metre sobre el nivell del mar i separa, en aquesta zona, les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, entre les [+] | |
| 1953 | 01952 | LLEONART, HOSTAL D'EN | És esmentat com un dels punts limítrofes de la vila de Mataró a les darreries del segle XV, en una crida feta pel Batlle de Mataró prohibint portar armes a la vila, “des de la Riera de Santa Magdalena fins a la creu de l’ hostal d’ en Joan Soler i, des d’ aquest [+] | |
| 416 | 00415 | BILLAR MATARÓ, CLUB | Es fundà l’ any 1929. La primera seu fou al Saló Tívoli, del carrer de Bonaire. Després el seu estatge fou al Teatre Clavé –per poc temps- i al Cafè Ateneu, a la cantonada del carrer Bonaire i la Riera. I, a la dècada dels setanta del passat segle, es traslladà [+] |