Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 148 | 149 | 150 | 151 | 152 | 153 · Següent · Última
Registres 3001–3020 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3355 | 03354 | SISTEMA D’ OFICINES DEL MARESME | Constituïda com una societat anònima, és l’ empresa delegada de “Cannon”, a la ciutat. Es localitza al polígon Mata-Rocafonda, concretament al carrer de la Foneria, i es dedica a la venda i lloguer de màquines per a oficines, fotografia i vídeo, ordinadors, centraletes [+] | |
| 2303 | 02302 | METAL.LÚRGICA TÈXTIL DE PRECISIÓ | Constituïda com una societat anònima es localitzava al carrer d’ Antoni Puigblanch núm. 22 de Mataró. L’ empresa es dedicà des del principi a la fabricació d’ eines per al metall, de màquines circulars i elements per a l’ automoció.[1] A principis del segle actual [+] | |
| 1260 | 01259 | ELECTRICIDAD, SOCIEDAD GENERAL DE | Constituïda a Barcelona l’ any 1897, tenia com a objecte aplicar el nou enllumenat elèctric, a la ciutat de Mataró, substituint el sistema dels punts de llum de gas. El director-gerent de l’ empresa era l’ enginyer Gaspar Brunet. La fàbrica de la companyia estava [+] | |
| 2656 | 02655 | PARRACA, TORRENT DE LA | Constatat com a mínim al segle XVIII, comença a la zona de Valldeix i després de recollir les aigües dels torrents de Figuera Major i de les Piques, va a parar a la Riera de Cirera. Ja després aquestes aigües, a través del denominat Desviament (Avinguda d’ Amèrica) [+] | |
| 1593 | 01592 | GENER, MAS | Constatat al Veïnat de Mata, als segles XVI i XVII, concretament a la zona de Vallgiró, en terres procedents del Mas Miquel. Altres masos d’ aquell moment eren els Berenguer, la Borda d’ en Lladó (situat en Sant Martí de Mata), Carbó (Mas Miquel, també a Sant Martí [+] | |
| 1750 | 01749 | ILURO, CINEMA | Considerat al seu moment com un dels cinemes més grans de Catalunya, estava situat al Camí Ral, entre la Ronda Barceló i el carrer Cooperativa. S’ inicià el 1976 i estigué en funcionament fins l’ any 2001.[1] En els mateixos anys desapareixien també altres sales [+] | |
| 2766 | 02765 | PILAR, CA LA | Conjuntament amb Ca la Rosita, Cal Joan, l’ Escaleta, Ca la Maña o Ca la Sevillana eren unes conegudes cases de meuques que hi havia al carrer dels Rocs (avui Baixada Massot) i al carrer d’ Isabel (que comunica aquesta baixada amb el Rierot), zona tradicional de [+] | |
| 2909 | 02908 | PRUNA, CAN | Conjunt rural amb una construcció residencial de l’any 1950, i un annex recent. A la finca hi ha una alta productivitat agrícola i mecanismes moderns per la comercialització dels productes. S’han realitzat reformes a l’interior de la construcció antiga al costat [+] | |
| 2688 | 02687 | PEDRA DE LLOP | Conjunt rocós, granític, situat a l’ extrem nord del terme municipal de Mataró, tocant al terme de Dosrius i al de Sant Andreu de Llavaneres. Al seu costat hi ha el paratge denominat Sot dels Castanyers i també la Roca Martina, segons plànols de les darreries del [+] | |
| 3080 | 03079 | ROCA DEL BON DIA | Conjunt granític situat a tocar del Camí de la Serra, en el lloc on actualment hi ha la zona de serveis del Parc Forestal del Turó d’ en Dori. Seria la fitxa 460 del treball denominat “Toponímia del Terme Municipal de Mataró, elaborat pel Servei d’ Informació de [+] | |
| 3269 | 03268 | SEGURA, CAN | Conjunt format per l’ antiga masia del segle XVII –on viuen els masovers- i per un edifici modernista (acabat cap al 1920), amb torre mirador. Es troba al Veïnat de Mata núm. 2 i el conjunt –que de fet funciona de manera independent- és inclòs al Pla Especial del [+] | |
| 3020 | 03019 | RENGLE, EL | Conjunt de parades o de botigues alineades, que de planta rectangular, queden al bell mig de la Plaça Gran mataronina.[1] El Rengle fou projectat per l’ arquitecte mataroní Emili Cabanyes i Rabassa (1850-1916) i executat en col.laboració amb Josep Puig i Cadafalch, [+] | |
| 3856 | 03855 | MATARONETA, BARRI DE LA | Conjunt de cases, ara enderrocades, amb els seus corresponents horts, que hi havia al costat mateix de l’ espigó de Mataró i que quedaven a l’ altra banda de les cases de l’ actual Passeig del Callao i que persistiren fins ben bé a la dècada dels seixanta. El nom [+] | |
| 2873 | 02872 | POU D’AVALL, EL | Conjunt de cases que, al segle XVI, quedaren ubicades fora de les muralles, al Rierot, a la zona que ara coincidiria a grans trets amb l’ encreuament del Camí Ral i del carrer de l’ Hospital. De fet, pel que sembla, raons econòmiques van impedir que el perímetre [+] | |
| 914 | 00913 | CINESA, MATARÓ PARC | Conjunt de 12 sales cinematogràfiques que, tal com el seu nom indica, formen part d’ una cadena de cinemes que es remunta a l’ any 1994 i que va tenir com a primer protagonista Alfred Matas. Conjuntament amb Josep Arquer, empresari que estava construint un complex [+] | |
| 2014 | 02013 | MAGDALENA, CASES DEL PASSATGE DE SANTA | Conformen un conjunt de finals del segle XIX o de principis del XX, que es caracteritza per l’ uniformisme i per la seva continuïtat. Són de destacar especialment, pel seu valor patrimonial, les cases del núm. 1 al 28. I del 30 al 32. Es tracta d’ unes típiques [+] | |
| 3602 | 03601 | TRES TURONS, ELS | Configuren, d’ alguna manera, la continuació de la serra de Montalt (595 metres sobre el nivell del mar), al terme d’ Arenys de Munt, però no lluny de la zona limítrofa entre els termes de Dosrius i de Sant Vicenç de Montalt. El Turó de N’ Amar, el més oriental, [+] | |
| 1174 | 01173 | DEPENDENTS DEL COMERÇ I DE LA INDÚSTRIA, CENTRE AUTONOMISTA | Conegut també per les seves sigles CADCI, es va fundar, a Barcelona l’ any 1903 [1] i, a Mataró, el 1911. A la capital del Maresme situaria la seva seu a la Rambla de Castelar (actual Rambla) núm. 38 – 1er. Fou un veritable sindicat que assolí veritables millores [+] | |
| 1312 | 01311 | ESPAÑOL DE CRÉDITO, BANCO | Conegut també per Banesto, ha tingut diferents representacions en molts països del món, especialment a Europa (Alemanya, Regne Unit, Bèlgica, Suïssa, França…) i a Amèrica (Argentina, Brasil, Canadà, Colòmbia, Xile, Estats Units, etc…). Els seus orígens es troben [+] | |
| 2844 | 02843 | POPULAR, CAFÈ | Conegut també com el Café dels Toreros, es troba a la cantonada del carrer d’ Altafulla i del de Sant Joaquim. Conserva encara, d’ alguna manera, el regust dels cafès del passat segle. Es diu que en aquest cafè hi radicava una penya taurina i que s’ hi anaven a [+] |