Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3306 | 03305 | SERRA, CLÍNICA DENTAL | Regentada pel Dr. Gaspar Serra es troba al carrer Nou núm. 17. Entre les clíniques dentals o centres d’ ortodòncia de Mataró esmentaríem Camps Sánchez (Camí Ral 157); Dr. Nogueras (Iluro 51); Helbig Cerezo (València 65); AB Mataró (Francesc Macià 94); Anna Llanos [+] | |
| 2951 | 02950 | QUADRA D'ESTRAC | Referint-se a Caldes d’ Estrac o també Caldetes, el determinatiu “d'Estrac” té el seu origen en el topònim Estarac, que prové del nom cèltic Astaracus. Se sap que en temps dels romans la població ja era coneguda per les aigües termals. L'anomenaven Aquae Calidae, [+] | |
| 1676 | 01675 | “GUIRO”, TORRENT | Referenciat ja el 1345, pot tractar-se de l’actual Torrent de Vallgiró. El Torrent de Vallgiró recull les aigües del sector o paratge del mateix nom, que queda situat a la part est del terme municipal mataroní, gairebé al límit del terme de Sant Andreu de Llavaneres, [+] | |
| 1947 | 01946 | LLEDÓ, MAS | Referenciat a Valldeix, a la segona meitat del segle XIV. Es localitza a les immediacions de l'ermita de Santa Rita. Altres masos del sector en aquesta mateixa època podrien ser els Morot, Costa, Vilaseca, Tria, Andreu, Feu, Mari, Janer, Ametller, Portell, Català [+] | |
| 3609 | 03608 | TRIA, MAS | Referenciat a Valldeix, a la segona meitat del segle XIV. Altres masos de la zona, constatats en aquesta època, serien Horta, Morot, Costa, Vilaseca, Andreu, Feu, Mari, Janer, Ametller, Portell, Català, Fabrer, Lledó, Soler, Catà, Miralles, Miquel i Feliu. Alguns [+] | |
| 2119 | 02118 | MARQUÈS, MAS D’EN | Referenciat a Mata, a la segona meitat del segle XIV. També queden documentats altres masos en aquest veïnat i en aquest temps: els Bastit, Pi, Mascort, Rubiol, Lledó, Mata, Carbonell o Cabrera. És en aquesta mateixa època que a Mataró (nucli originari) hi havia [+] | |
| 2435 | 02434 | MORERA, MAS D’EN | Referenciat a Mata, a la segona meitat del segle XIV. També en aquest segle XIV i en aquest mateix veïnat hi trobem el masos Bastit, Pi, Mascort, Rubiol, Lledó, Carbonell i Cabrera. També són constatats ja al segle XIV, per exemple, els masos Seguí o Palau (a Mataró); [+] | |
| 2335 | 02334 | MIR, MAS | Referenciat a Mata, a la segona meitat del segle XIV. Altres masos també constatats en aquest sector i en el mateix temps serien Mata, Bastit, Pi, Mascort, Rubiol, Lledó, Carbonell i Cabrera. En aquest mateix segle tindrien també anomenada, entre molts altres, [+] | |
| 2965 | 02964 | QUINTANA, MAS D’EN | Referenciat a Mata, a la segona meitat del segle XIV. Altres masos documentats en aquest mateix veïnat, ja a la primera meitat del segle XIV, foren el Bastit, el Pi, el Mascort, el Rubiol, el Lledó, el Carbonell i el Cabrera.[1] Si bé en general el mot “quintana” [+] | |
| 3384 | 03383 | SOLER, MAS D’EN | Referenciat a Mata, a la segona meitat del segle XIV, a la zona de Valldeix. Documentats també en aquesta mateixa època i a Valldeix, són també els masos Morot, Horta, Costa, Vilaseca, Tria, Andreu, Feu, Mari, Janer, Ametller, Portell, Català, Fabrer Lledó, Bn. [+] | |
| 3886 | 03885 | QUATRE PINS, FONT DELS | Referenciada en un plànol del 1952, quedaria al costat de Can Xiqués, pràcticament a la confluència dels carrers del Nord i de Lleida, a la part baixa del Turó de Cerdanyola. | |
| 2153 | 02152 | MAS, MASIA D’EN | Referenciada a Mata, a la segona meitat del segle XIV. És en aquesta mateixa època que a Mataró (nucli originari) hi havia els masos Bovet, Seguí, Palau, Verdaguer, Bova, Bertran, Vila, Salvas; o els Oller, Torner, Salvador, Alegra, Scarp i Agell (a Traià); els [+] | |
| 3554 | 03553 | TORRE LLAUDER, CLOS ARQUEOLÒGIC | Recinte protegit on es conserven les restes arqueològiques d’una vil.la suburbana d’Iluro i que es localitza entre l’Avinguda del President Lluís Companys i el carrer Roma, al pla d’en Boet.[1] El nom li ve donat de la casa pairal dels Llauder -el membre més destacat [+] | |
| 714 | 00713 | CARDONER, MESTRE DE CASES | Ramon Cardoner i Bruguera va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Mataró en els primers moments de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, quan ara alcalde Joaquim Boter i Martí. Contractista d'obres, s' havia casat amb Francesca Grau i Viñas i van ser els pares [+] | |
| 1900 | 01899 | LAWN, TENNIS CLUB | Radicava al Centre Mataroní i tenia les seves pistes a l’ espai de l’ antic Teatre Euterpe, on ara hi ha la Plaça del Cafè Nou, espai obert al públic el 2014. El primer campionat de tennis se celebrà a Barcelona (abril del 1902). El 1903 fou fundada l’Associació [+] | |
| 1867 | 01866 | JUTJATS, ELS | Radicats originàriament a la Riera, conjuntament amb el Col.legi d’ Advocats, els Jutjats mataronins es traslladaren a l’ edifici –avui Escola Oficial d’ Idiomes- que es troba al carrer d’ Onofre Arnau. (Jutjat de Districte núms. 1,2 i 3 i Jutjat de Primera Instància [+] | |
| 742 | 00741 | CARRETERA DE BARCELONA, HORTES DE LA | Queden situades entre la carretera N-II, l’ A-19 i la Riera d’ Argentona. Dedicades òbviament des de sempre a l’ agricultura de regadiu, avui moltes d’ aquestes hortes han desaparegut i l’ espai s’ ha convertit en bona part en una zona industrial. Precisament per [+] | |
| 2245 | 02244 | MATES DE MATARÓ, MAS | Quedava situat on ara hi ha el carrer d’en Palau i quedà integrat al nucli urbà de Mataró en el decurs dels segles XVI i XVII. Altres masos que també quedaren integrats en aquesta època foren el Mas Andreu, el Bellot, el Bova, el Bertran Costa, els Capella, el [+] | |
| 488 | 00487 | BORRAS, TEATRE | Quedava situat justament a l’espai que ara s’ha habilitat com a Sala d’ Exposicions, al carrer de Bonaire fent cantonada amb la Riera. Avui és la Fundació Iluro l’ entitat que gestiona tot el patrimoni cultural de l’ antiga Caixa d’ Estalvis Laietana. Originàriament [+] | |
| 3383 | 03382 | SOLER DEL POU, MAS | Quedava situat entre els carrers de Barcelona, Camí Ral i Plaça de Sant Cristòfol i, en el decurs dels segles XVI (quan n’era propietari Joan Ferrer i Soler) i XVII, quedà incorporat plenament al nucli urbà de la localitat.[1] Altres masos que també quedaren integrats [+] |