Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1846 | 01845 | JORBA | Indret que quedaria entre l’antic camí de Sant Andreu de Llavaneres, la Riera de Mata i Torrent de Vallverdera, molt a prop ja del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres. Diferents plans urbanístics preserven el caràcter paisatgístic natural de les Cinc Sènies. [+] | |
| 3777 | 03776 | VIMETERES, LES | Indret que queda entre la Plana de les Passadores, el Bosc de Can Guinart i el Sot del Far.[1] El nom Vimeteres sembla fer referència als arbres de la família de les salicàcies, concretament dels salzes, del qual s’ obté el vímet, utilitzat en cistelleria. [1] [+] | |
| 18 | 00017 | ABRIL, PLANES DE CA L’ | Indret que queda a l’ oest del Turó Cirers (468 metres d’ alçada), justament a la línia divisòria entre els termes municipals d’ Argentona i de Cabrils. Molt a prop, a sobre de les planes, hi ha la denominada Brolla de l’ Abril –formació vegetal característica, [+] | |
| 1987 | 01986 | LLUSCÀ | Indret o paratge del terme municipal de Mataró que quedaria al peu de Can Bruguera i que correspondria actualment a la part oest de la zona més alta de la Urbanització “La Cornisa”, entre el Pont de la Vila i la Llebreta. El Torrent del Lluscà travessa l’indret [+] | |
| 2861 | 02860 | PORTALLERA, LA | Indret del terme municipal de Dosrius que queda entre la Riera de Canyamars i el Turó de Castellar (427 m.). Altres paratges de la zona són Cremat del Boter i la Plana de Can Vallalta. [1] Sembla que el nom Portallera, com Portell, és equivalent a “zona de pas”, [+] | |
| 2944 | 02943 | PUNSOLA, LA ROCA D’EN | Indret del paratge d’ Agell, al terme municipal de Cabrera, on es troba un bloc granític conegut per aquest nom, en record del poeta Josep Punsola i Vallespí (1913-1949). Era un espai habitual de trobada del poeta i dels seus amics.[1] A la Roca d’en Punsola s’hi [+] | |
| 2426 | 02425 | MORBERIA, LA | Indret de Mataró, situat al capdavall del Camí Fondo i on és ara el carrer Ciutat de les Alamos, avui totalment plena d’edificacions, que serví per a enterrar-hi, a partir de 1652, a causa de la pesta de “morbo”. S’hi anà enterrant, amb interrupcions, fins al 1822. També [+] | |
| 1455 | 01454 | FIGUERETES, LES | Indret de Mataró, prou conegut, que s’ ubica entre el carrer de l’ Hospital i la baixada d’ en Feliu de la Penya, arran mateix de les antigues muralles. Un document de 1866 explica que en aquest espai hi havia un hort o pati amb unes figueres que ornaven el lloc [+] | |
| 1055 | 01054 | CORRALS, ELS | Indret de Mataró, avui totalment urbanitzat, que correspondria als espais dels antics escorxadors (o corrals) mataronins, construïts l’any 1834, que estaven situats al carrer Madoz. Avui una petita plaça –reurbanitzada l’ any 1985- ens recorda aquest nom. En concret, [+] | |
| 2897 | 02896 | PRIMER DE MAIG, EL | Indret de Mataró, als Molins, que adopta el nom de la font que es troba justament damunt les runes del denominat Molí del Mig.[1] La denominada Font del Primer de Maig, ubicada en aquest lloc, era una de les preferides per fer-hi trobades i reunions en diades senyalades, [+] | |
| 3402 | 03401 | SORRALL, EL | Indret de la zona limítrofa entre els termes d’Argentona i de Mataró, que queda al costat mateix de la Riera d’Argentona. El seu origen es situa a les darreries del segle XVIII, quan la família Gual, originària del Veïnat del Cros, a Argentona, van vendre “un important [+] | |
| 3081 | 03080 | ROCA DEL DIABLE | Indret caracteritzat per la presència d’ una gran pedra [1], que queda al peu dels turons de la Majordoma i del Vent (393 metres) i de la Riera del Far, justament a la zona limítrofa entre els termes municipals de Dosrius i de Llinars del Vallès. No queda lluny [+] | |
| 440 | 00439 | BÒBILA, LA | Indret avui dia situat pràcticament al casc urbà de Mataró que queda a sota mateix del Camí del Mig o, si es vol, a la part alta del Pla d’en Boet. Com és sabut una bòbila –en aquest cas, edifici del segle XIX (any 1855, concretament)- és el lloc on es fabriquen [+] | |
| 2564 | 02563 | OLIVERA, MAS | Incorporat al Mas Seguí, es trobava ubicat a Cirera, als segles XVI i XVII. Altres masos del sector a la mateixa època eren Aperset, Auleda, Balançó (aquest situat a prop del mateix Mas Olivera), Campmajor (després anomenat Mas Pujol o Pujol del Palmer), Çafont, [+] | |
| 2160 | 02159 | MASCARÓ, CEMENTIRI DEL CRIST D'EN | Inaugurat el 29 d’octubre de 1816, estava situat a la part de sobre de l’antic camí de Mataró a Sant Andreu de Llavaneres, a la confluència de la Riera de Sant Simó i el camí del Puerto Rico. S’hi enterrà fins al juny de 1823. A les immediacions d’aquest espai [+] | |
| 541 | 00540 | BUC DE LLIBRES | Inaugurada l’ any 2014, és una llibreria que es troba a la Muralla del Tigre núm. 31. Es tracta d’ un nou projecte endegat per alguns dels treballadors de l’ antiga llibreria Robafaves, que estava al carrer Nou. Altres llibreries relativament properes serien: Abacus [+] | |
| 2706 | 02705 | PENSIONISTES DE LA SEGURETAT SOCIAL, RESIDÈNCIA | Inaugurada el 1976, s’ edificà en terrenys de l’ Ajuntament, la Caixa d’ Estalvis de Mataró i les aportacions econòmiques del mataroní, resident a Mèxic, Jaume Terrades i Company. Es troba situada a l’ avinguda Gatassa i el carrer Josep Montserrat. Altres residències [+] | |
| 1729 | 01728 | IBERIA, LA | Impremta i punt de venda de material d’ escriptori que estava localitzada al carrer d’ Argentona 24. N’ eren socis Homs (antic tipògraf de la Impremta Abadal) i Vilardaga (sembla originari de Berga). La fundació d’ aquesta impremta va ser a les darreries de la [+] | |
| 2974 | 02973 | RAFART, CAN | Important vil.la agrícola romana, propera a Iluro, que correspondria a la zona de l’ actual Camp Municipal d’ Esports, al Pavelló Josep Mora, i que va ser excavada l’ any 1935. S’ hi trobaren restes arqueològiques importants dels primers segles del cristianisme [+] | |
| 3572 | 03571 | TORROT | Important empresa relacionada des d’ un origen amb el món de les bicicletes i dels ciclomotors. Té la seva seu a Mataró, al carrer dels Remences 44, del Polígon Vallveric. Cal buscar els seus inicis al 1948 quan Luís Iriondo, de Vitòria, inicià l’ empresa. Com [+] |