Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2596 | 02595 | OULEDA, MAS | Es troba documentat a Cirera al segle XIV. Altres masos del sector a la mateixa època serien Aperset, Valensó, Janer, Reniu, Serra, Soler, Oliver i Vilardell, noms constatats després també, en la seva majoria, al segle XVI. Molt possiblement es tracta d’ un nom [+] | |
| 3164 | 03163 | RUBIOL, BORDA | Es troba documentada a Mata, al segle XIV. Sembla estar molt clarament relacionat amb el Mas Pi, a qui pertanyia. Altres masos de l’ entorn, en aquell segle, van ser el Bastit, el Mascort, el Lledó, el Carbonell i el Cabrera. La localitat d’ aquells moments tenia [+] | |
| 1840 | 01839 | JOFRE, TURÓ | Es troba ben bé al sud de la població de Dosrius. Té 281 metres i està separat del Turó de la Gola, pel Coll de la Creueta. Les aigües que s’ originen en el turó van a parar, pel nord i de dret, a la Riera de Dosrius. En canvi, les que es dirigeixen cap al sud, [+] | |
| 711 | 00710 | CARBONELLET, CAN | Es troba al Veïnat d’ Agell, de baix, al terme municipal de Cabrera de Mar. A la seva façana hi ha la data de 1395 i la seva història ha estat abastament estudiada.[1] La zona d’ Agell de baix queda localitzada al costat mateix de la carretera que va de Vilassar [+] | |
| 1949 | 01948 | LLEI, CAN | Es troba al Veïnat de Traià, en el camí que porta a la font de Sant Jaume, entre Can Notxa i Can Polsaguera.[1] També és coneguda com la Masoveria Marfà. // A Argentona mateix hi hauria una altra casa de pagès que també porta aquest nom i també coneguda com el [+] | |
| 3498 | 03497 | TENNIS MATARÓ, CLUB DE | Es troba al Veïnat de Mata. És una entitat creada el 1969 que queda localitzada al carrer dit precisament del Tennis, núm. 1, a la Urbanització Can Quirze. Disposa de 12 pistes de terra batuda, 2 de “squash” i 3 de pàdel, així com un frontó, un solàrium, un gimnàs, [+] | |
| 3659 | 03658 | URBANITZACIÓ LA FORNENCA | Es troba al Veïnat de Mata, en el punt quilomètric 2,700 i a la banda de mar, de la carretera de Mataró a Sant Andreu de Llavaneres. Aquesta urbanització va iniciar-se l’any 1962, en uns terrenys propietat de la família Regàs. Els seus carrers tenen noms de plantes [+] | |
| 496 | 00495 | BOSCH I BASSOLS, S.A. | Es troba al Veïnat de Mata 59, de Mataró i és una empresa dedicada a la logística de transport de contenidors i mercaderies. A principis del present segle tenia uns quaranta treballadors.[1] Altres empreses que també destacarien en aquest mateix àmbit del transport [+] | |
| 781 | 00780 | CASETA DE CAN CASTELLS, LA | Es troba al Veïnat de la Pujada, a Argentona. Correspondria al núm. 8, segons l’ ordenació pròpia del veïnat. A prop seu hi ha el Torrent de la Caseta, que és el camí natural per a anar a la font dels plàtans de Can Castells.[1] Altres masies del Veïnat de la Pujada [+] | |
| 3460 | 03459 | TAMBOR, CAN | Es troba al Veïnat de Clarà, núm. 23, entre la carretera que va a Òrrius i l’ ermita de Sant Pere de Clarà, a poca distància d’ on comença el terme municipal d’ aquella localitat. Altres cases de pagès de la zona són Can Santem, Ca l’ Avi, Ca l’ Isidret, Can Altafulla, [+] | |
| 2005 | 02004 | MADÀ, TORRENT DE | Es troba al terme municipal d’ Argentona. Neix a les immediacions del Turó dels Oriols i després de coincidir amb la línia divisòria entre els municipis d’ Argentona i de Cabrera, va a parar a la mateixa Riera d’ Argentona. Una casa de pagès de la zona és també [+] | |
| 3791 | 03790 | VIRLOT, CAN | Es troba al terme municipal d’ Argentona, però tocant ja al nucli d’Òrrius, al peu de la carretera que porta a aquesta localitat, només a uns dos-cents metres d’ Òrrius. Cal tenir en compte que el terme municipal d’ Argentona arriba pràcticament al nucli urbà d’ [+] | |
| 3253 | 03252 | SANTEM, CAN | Es troba al terme municipal d’ Argentona, al denominat Veïnat de Clarà núm. 26, però molt a prop ja del nucli urbà d’ Òrrius. Altres cases de pagès de l’ entorn són Can Tambor, Ca l’ Avi, Ca l’ Isidret, Can Altafulla i, fins i tot, Can Patota i Can Manyana. | |
| 1809 | 01808 | ISIDRET, CA L’ | Es troba al terme municipal d’ Argentona però a poca distància de la població d’ Òrrius, a la capçalera de la Riera de Clarà. Cases de pagès properes són Can Tambor, Can Santem, Ca l’Avi, Ca n’ Altafulla, Can Patota i Can Manyana. [1] Més en concret, Ca l’ Isidret [+] | |
| 3232 | 03231 | SANT JAUME, FONT DE | Es troba al terme municipal d’ Argentona i concretament al Veïnat –precisament- de Sant Jaume de Traià, molt a prop de Can Boba. S’ hi accedeix a través del Camí de Sant Jaume de Traià, que surt de la carretera de Mataró a Granollers i que passa per les immediacions [+] | |
| 3277 | 03276 | SEMPRONIANA, CA LA | Es troba al terme municipal d’ Argentona i concretament al Veïnat de la Pujada, que és la part baixa de Traià, a la riba esquerra de la Riera d’ Argentona. Altres cases del Veïnat de la Pujada, prou conegudes, són Can Cabanyes, Can Comalada, Can Bellatriu, Can [+] | |
| 537 | 00536 | BRUIXES, TORRENT DE LES | Es troba al terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres. Comença pràcticament a la carretera de Mataró a Arenys de Munt, ja molt a prop del nucli urbà de Llavaneres i segueix el seu trajecte molt a prop, en paral.lel, de la línia divisòria del terme esmentat i [+] | |
| 2176 | 02175 | MASRIERA, MOLÍ D’ EN | Es troba al terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres i a la part nord-oest del nucli de la població, a l’ encreuament del Fondo d’ Abella i del Torrent de la Lorita. No queda tampoc lluny de l’ església vella de la localitat. [1] Propietat del comte Ignasi [+] | |
| 3147 | 03146 | ROSSINYOL, FONT DEL | Es troba al terme municipal de Mataró, al Veïnat de Maians i al paratge del Sot de la Guineu. De cabal continu o intermitent en el seu temps, avui és una font seca. S’ hi accedeix pel trencall del Camí de Serra (que va de Can Bruguera cap a Argentona) justament [+] | |
| 3275 | 03274 | SELVA, CAN | Es troba al terme municipal de Dosrius, un xic enlairada (uns dos-cents metres d’ altitud), a la banda esquerra de la Riera de Can Rimbles i al peu del Turó Cabra, no pas lluny de l’ ermita de Sant Llop. És del segle XVIII, amb posteriors modificacions, corresponents [+] |