Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 159 | 160 | 161 | 162 | 163 | 164 · Següent · Última
Registres 3221–3240 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 666 | 00665 | CANAL, CAN | Es troba al terme municipal de Cabrera de Mar, concretament al camí que porta al manantial, al nord de la població, i també és coneguda com Can Miralles. Obra popular del segle XIII, tingué modificacions en el XVI i XVII i encara restauracions l’ any 1903 i 1942.[1] [+] | |
| 665 | 00664 | CANAFORT | Es tracta de la zona limítrofa que queda entre els termes de Sant Andreu de Llavaneres i de Mataró, al sud del quilòmetre 4 de la carretera que va de Mataró a Llavaneres i al nord-oest del camp de golf d’ aquesta localitat. Nombroses són les urbanitzacions que [+] | |
| 664 | 00663 | CAMPS SÁNCHEZ, CLÍNICA DENTAL | S’ ubica al Camí Ral núm. 157, de Mataró. [1] Està especialitzada en Odontologia General, Implantologia i Cirurgia oral, Ortodòncia, Estètica bucal, Endodòncia, Periodòncia, etc... Altres clíniques dentals o centres d’ ortodòncia són o han estat Josep Diví (Bonaire [+] | |
| 663 | 00662 | CAMPS, MAS | Mas ubicat a Traià als segles XVI i XVII. Altres masos de la mateixa època i en el mateix veïnat foren el Mas Agell (que limitava amb el masos Alegre i Escarp); l’ Alegre (al costat del Mas Agell i de l’ Escarp); l’ Escarp (a la zona de Traià-Bera, limitant amb [+] | |
| 662 | 00661 | CAMPS, CAN | Casa rellevant (segles XVI i XVII) del nucli urbà argentoní. Altres de conegudes serien can Calopa (el Mas Batlle), Can Janer, el Molí d’ en Coca (o de Can Calopa) i Can Llimona (Can Portellet). Masies ja desaparegudes són Can Lloberons del Xiprer i Can Bova de [+] | |
| 661 | 00660 | CAMPS, CAN LLUÍS | És una de les populars Cinc Sènies.[1] Concretament la tercera que es troba venint de la ciutat de Mataró, a la banda del mar i porta el núm. 39 del Veïnat de Mata. Can Lluís Camps té com a nom antic Can Rovira. També era coneguda simplement com Can Anglada. I [+] | |
| 660 | 00659 | CAMPOY, CAN | Es troba a la Riera de Mataró, números 139 i 141, pujant a la vorera de l’ esquerra, entre els carrers Massevà i del Carme. Es tracta d’un habitatge d’ arquitectura racionalista, de mitjans del segle XX, de propietat particular. Moltes són les cases particulars [+] | |
| 659 | 00658 | CAMPOS, FÀBRICA DE JOAN | Instal.laria la seva fàbrica de teixits a l’ antic emplaçament de “Josep Riera i Cia”, a les Figueretes 25 i seria el quart contribuent dels fabricants del seu temps i el principal empresari de teixits de Mataró, amb 114 telers senzills que ocupaven 170 operaris. [+] | |
| 658 | 00657 | CAMPMAJOR, MAS | Es troba documentat a Mataró, al segle XIV, com els masos Bovet, Seguí, Palau, Caprec, Verdaguer, Sibila, G. Capella, Bertran, Vila, Salvas, Dorca, Miquel Ponsç Mataró, Bova, Bg. Roig, Pujol, Ros... Posteriorment trobem també un Mas Campmajor al Veïnat de Cirera, [+] | |
| 657 | 00656 | CAMPLLONCH I GUARRO, FÈLIX | Nom del propietari d’ una fàbrica que tenia seixanta-dos telers destinats a fer indianes “finas y ordinarias” de cinc pams d’ amplada i deu telers per a fer mocado de cotó d’ amplada de “vara y vara y quarta”. Tenia una producció anual de 7.000 peces d’ indianes, [+] | |
| 656 | 00655 | CAMPLLONCH, CASAL DELS | Una de les figures clau d’ aquesta nissaga mataronina prou coneguda va ser Josep Campllonch i Llentisclar. Fill de Josep Campllonch Tarau, botiguer de teles, i nét de Josep Campllonch, pagès de Teià, fou majordom de propis de l'Ajuntament de Mataró, des de 1731 [+] | |
| 655 | 00654 | CAMPINS, CAN | Nom popular d'una fàbrica –Jaume Campins i Cia- que va ser la primera fàbrica d’ indianes de Mataró i la segona de Catalunya. Deuria funcionar entre 1746 i 1749. La formaven els socis Jaume Campins, Galceral de Vilallonga, Francesc Feliu de la Penya, Antoni Llauder [+] | |
| 654 | 00653 | CÀMPING TOURING CLUB | Espai ampli per a càmping i aparcaments de caravanes, amb zones recreatives, esportives i servei de bar que es troba al Camí de Valldeix 15 (Casa Morot), a poca distància de la denominada Font del Pericó. També se l’ havia conegut com a Càmping Ibèria. [1] Les [+] | |
| 653 | 00652 | CÀMPING BARCELONA (veure BARCELONA, CÀMPING) | ||
| 652 | 00651 | CAMPENY, INSTITUT DAMIÀ | Després de la posada en funcionament de l’ Institut de la Plaça de Cuba, l’ any 1958 (ocupant les instal.lacions de l’ antic edifici que quedava a la part alta de la plaça), un nou institut de Segon Ensenyament va ser construït a la Plaça dels Bous l’ any 1967. [+] | |
| 651 | 00650 | CAMPANER, L’HORT DEL | És l’ espai que queda entre l’ edifici de Santa Maria de Mataró i l’ antiga muralla del segle XVI. Tradicionalment espai conreat, també s’ ha dedicat a activitats culturals, artístiques o recreatives. De fet dóna pràcticament tota la volta a la Basílica, des del [+] | |
| 650 | 00649 | CAMP IV | Botiga dedicada a la venda d’ articles relacionats amb el món de l’ excursionisme de muntanya i particularment de barranquisme, escalada, alpinisme, esquí, runnig, outdoor, etc... que es troba al carrer Nou 37, de Mataró.[1] Botigues d’ articles relacionats amb [+] | |
| 649 | 00648 | CAMP DELS SOLDATS, EL | Espai per a la instrucció militar, que quedava on és ara la Ronda Barceló, i que utilitzava el Regiment d'Artilleria quan a l'any 1918 va ser destinat a Mataró. Per això molts mataronins designaven la ronda amb aquest nom de Camp dels Soldats. Cal tenir present [+] | |
| 648 | 00647 | CAMP, CONFECCIONS | Era una botiga de robes situada al núm. 27 del carrer de Barcelona, a Mataró. Cap al 1951, la modista Emília Camp feia vestits a mida per a dones de totes les edats, especialment bruses, faldilles, bates d’ estar per casa, mitges, mitjons... i també i molt especialment [+] | |
| 647 | 00646 | CAMINETTO | El restaurant Caminetto (nom italià que significa “llar de foc”) va ser inaugurat a mitjans del 1981, i després d'una breu etapa al carrer de Cuba, es va traslladar al Camí Ral 407.[1] La seva nova ubicació és una casa senyorial de finals del segle XIX, amb un [+] |