Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3106 | 03105 | ROGÉS LLIBRES | Llibreria fundada el 1979, posseeix un “stock” mitjà – alt de llibres antics i d’ ocasió. Va ser la primera llibreria de tot l’ Estat que començà a efectuar vendes per Internet, el 1996. Es troba a la carretera de Mata núm. 23.[1] És una empresa familiar que col.labora [+] | |
| 3105 | 03104 | ROGENT, CAN | Es localitza al terme municipal de Dosrius, a prop de Canyamars i al peu del camí que porta fins a Rupit. També al costat de la Riera de Can Llibre.[1] És dels segles XVI i XVII amb modificacions del segle XX.[2] Es tracta d’ una masia gran, de tipus basilical, [+] | |
| 3104 | 03103 | RODONVERGÉS ASSOCIATS | Agència exclusiva de Fiatc Assegurances, especialitzats en aspectes fiscals, laborals, comptables, mercantils, jurídics, assegurances, etc… La seva seu es troba al carrer del Parc 58, de Mataró. També té oficines seves al carrer Sant Josep 9, de Vilassar de Mar. [+] | |
| 3103 | 03102 | RODON, SERRALLERIA DE JOAN | Estava situada al carrer de Sant Josep 11, de Mataró. Oferia com a especialitat la venda de nòries hidràuliques, molins de vent, bombes d’ elevació d’ aigües, etc… així com altres serveis relacionats o propis del ram. Segons la publicitat de l’ època, servia a [+] | |
| 3102 | 03101 | RODON, FÀBRICA DE SEBASTIÀ | Havia nascut a Cabrera i tenia una petita indústria de teixits, als anys trenta, a Vilassar de Mar. L’ any 1836, en rebre una herència del seu sogre Jaume Abril, pagès d’ Argentona, Sebastià Rodon traslladà la seva empresa a Mataró. Segons sembla (1850) tenia un [+] | |
| 3101 | 03100 | RODON, CAN | Coneguda també popularment com Can Rodon de l’ Hort, és una propietat de Cabrera on s'han localitzat importants restes arqueològiques i que es troba pràcticament al bell mig de la localitat, al carrer de la Riera.[1] Documentada l’ any 1300 és avui un edifici del [+] | |
| 3100 | 03099 | RODESA, FERRETERIA | Estava localitzada a l’ Avinguda Puig i Cadafalch 264 i posteriorment va ser traslladada al Passatge Torre Palauet 1, de Mataró, al barri de Cerdanyola. [1] Una altra ferreteria de Cerdanyola, situada en una zona relativament propera, és Ferri-Tot, del carrer Mare [+] | |
| 3099 | 03098 | RODER, DIAMANTS | El nom Roder és una contracció del cognom dels propietaris, diferents membres de la família Recoder, de Mataró. Si bé l’ empresa es situa a Mataró, amb un primer laboratori electrolític l’any 1954, va seguir utilitzant el seu laboratori propi, situat al domicili [+] | |
| 3098 | 03097 | ROCS DE SANT MAGÍ | Es tracta d’ un hipotètic poblat neolític, localitzat a Sant Andreu de Llavaneres, uns 400 metres sobre el nivell del mar i a les immediacions del Montalt. També és conegut com El Castellàs o simplement com els Rocs d’ en Magí. Es considera que té uns 4000 anys [+] | |
| 3097 | 03096 | ROCAUTO | Taller de motos i reparació de diferents marques (com Yamaha, Kawasaki, Honda, BMW…), que es troba a la Ronda del President Irla 16, de Mataró.[1] També pneumàtics, planxa i pintura, gestió i tramitació de sinistres, vehicle de cortesia gratuït, substitució de [+] | |
| 3096 | 03095 | ROCAR MÉS ALT | De 367 metres d’ altitud, es troba a ponent del mateix Castell de Burriac, entre el Turó de Can Cirers, les Planes de Ca l’ Abril i la Plana del Passarell. [1] Al Rocar més Alt hi neix el que després serà el Torrent Roig, que va ja cap al terme municipal de Cabrils. [1] [+] | |
| 3095 | 03094 | ROCAR D'EN SERRA, EL | Es localitza al terme municipal argentoní, a poca distància de la cruïlla de la carretera C-1415 amb la que porta a Òrrius, i a les immediacions de Can Caramany. El Rocar d’ en Serra divideix les aigües dels torrents que van o bé directament a la Riera d’ Argentona [+] | |
| 3094 | 03093 | ROCAR D’EN LLADÓ | Es troba a Cabrera de Mar i és un indret també conegut com les Brolles de l’ Abril, a la zona del Montcabrer. És un lloc caracteritzat per la presència de jaciments arqueològics –essencialment ceràmica feta a mà i indústria lítica- que semblen demostrar l’ existència [+] | |
| 3093 | 03092 | ROCAFONDA-EL PALAU, CASAL DE GENT GRAN DE | Es troba al carrer Colòmbia 55 i, com tots els altres centres de persones grans, ofereix acollida i activitats que van des de cursos formatius d’ aprenentatge fins a altres de caràcter social, lúdiques o d’ esbarjo (com manualitats, tallers artístics, jocs, etc.). El [+] | |
| 3092 | 03091 | ROCAFONDA | Topònim que designa el veïnat mataroní –terreny o espai relativament baix- que quedaria delimitat per la Ronda d’Alfons X el Savi, la carretera de Mata i el mateix Turó del Cementiri dels Caputxins. Es tracta ara d’un dels espais més densament poblats de tota la [+] | |
| 3091 | 03090 | ROCAFONDA, ESCOLA | Es localitza a la part alta de Rocafonda i s’ hi accedeix pel carrer de Tàrrega. Queda situada exactament entre la Ronda de Sant Oleguer i el Cementiri dels Caputxins i al costat mateix d’ una altra escola: L’ Àngela Bransuela. L’ escola Rocafonda acull alumnes [+] | |
| 3090 | 03089 | ROCAFONDA, CENTRE CÍVIC | Es localitza a Can Noè, espai antic del xalet del mateix nom, posteriorment remodelat, del carrer Poeta Punsola, entre els carrers Santiago Rusiñol i Mèxic. El centre acull oficines d’ Atenció al Ciutadà i de diferents informacions generals. És també en espai social [+] | |
| 3089 | 03088 | ROCAFONDA, CAMP DE FUTBOL DE | Es troba a la Ronda del Pintor Estrany s/n., a l’ interior del Parc de Rocafonda. Altres camps de futbol, tots ells de propietat municipal, a Mataró són: El de Cirera (a la Carretera de Cirera s/n, al davant mateix de l’ Hospital de Mataró); el de la Llàntia (a [+] | |
| 3088 | 03087 | ROCA, PAVELLÓ TERESA Mª | Instal.lació de caràcter esportiu que ocupa pràcticament la part nord del carrer de Terrassa, a Mataró. Té pistes de parquet per a la pràctica de diferents esports. S’ hi efectuen també actes de diferents caires i té altres usos o serveis.[1] Està dedicat a Teresa [+] | |
| 3087 | 03086 | ROCA, MAS | Masia del segle XVII, de Cirera, es coneixeria també després com Can Dori i Ca l’ Oliva. Inclosa en el Pla Especial del Catàleg històric-arquitectònic, avui és convertida en un conegut restaurant dels alentorns de la ciutat. [1] Una altra masia relativament propera, [+] |