Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig
Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)
Cerca tots els valors entrats separats per espais
Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2986 | 02985 | RAMONEDA | Espai que s’ identificaria amb l’ actual Polígon del Rengle, tocant a la Riera d’ Argentona i per sota la Carretera N-II, que ve de Barcelona. Avui tota aquesta zona, abans dedicada íntegrament a l’ agricultura, està ocupada per diferents instal.lacions industrials [+] | |
| 2985 | 02984 | RAMON, CAN | Masia que queda un xic enlairada –a uns 140 metres d’ altitud- i que està situada pujant a mà dreta de la carretera d’ Òrrius, a la vall de la Riera de Clarà, i a poca distància de la mateixa Riera d’ Argentona. Cases conegudes de l’ entorn serien Can Poi (coneguda [+] | |
| 2984 | 02983 | RAMIS, SÍNIA D'EN | Propietat que adquiriren els escolapis, amb actes del 30 de juny del 1739, per a construir-hi l’ Escola de Santa Anna. Precisament la Creu de Terme que hi ha a l’ encreuament entre la Rambla i el Camí Ral també és coneguda com la Creu d’ en Ramis. Originàriament, [+] | |
| 2983 | 02982 | RAMIS I JULIÀ | Empresa del gènere de punt que, segons el viatger Luciano García del Real [1], es trobava al carrer Nou. Tenia com a especialitat la fabricació d’ armilles per a l’ exèrcit. Treballaven amb llana i cotó, que sabien combinar degudament per a augmentar la resistència [+] | |
| 2982 | 02981 | RAMIS, CREU D’ EN (veure CREU DE TERME) | ||
| 2981 | 02980 | RAMBLA, LA | Principal via urbana, conjuntament amb la Riera, del centre de la ciutat que va més exactament del carrer de Santa Teresa al de Montserrat. La Rambla -aquest és precisament el significat del nom- canalitzava les aigües de la Riera de Cirera per enviar-les al Rec [+] | |
| 2980 | 02979 | RAL, HORTES DEL CAMÍ | Antic sector agrari de forma pràcticament rectangular, avui re-urbanitzat com a zona industrial, que queda entre el Camí Ral, el casc urbà mataroní, la línia del ferrocarril i la Riera d’Argentona. En realitat correspondria a la part sud del Pla d’ en Boet, zona [+] | |
| 2979 | 02978 | RAL, CAMÍ | Nom oficial de la via de comunicació que travessa Mataró d’una banda a l’altra de la ciutat i que, fins al 1957, coincidia exactament amb la carretera Nacional II. El Camí Ral mataroní adopta diferents noms (de la Mercè, Tras Santa Anna, Ravalet, l’Havana) en el [+] | |
| 2978 | 02977 | RAIMIR, CAN | Veïnat d'Argentona, ara pràcticament ocupat per una urbanització del mateix nom, que queda situat a la banda dreta de la Riera de Clarà. Adopta aquesta denominació -en ocasions escrit Raimí [1] i encara de vegades Reymir- per la casa de pagès antiga d'aquesta zona, [+] | |
| 2977 | 02976 | RAIGUER DE MATA, EL | Prolongació actual de les Cinc Sènies, al peu de la serra que s’ estén entre el Torrent de Can Tria i el Torrent de Ca l’ Isard. És un sector extens, de plana agrícola, atractiu i ben conservat, que actualment resulta pràcticament inaccessible. El Raiguer, en geomorfologia, [+] | |
| 2976 | 02975 | RAIGS, FONT DELS TRES | També denominada dels Tres Brocs, es troba al terme de Mataró i al Veïnat de Valldeix. Queda a la banda esquerra, tot pujant el Torrent de Can Gener, una vegada sobrepassades les instal.lacions de la U.R. Laru i a no massa distància de Can Costa. La font va ser [+] | |
| 2975 | 02974 | RAFART I ROLDÓS, CAN | Era una de les set grans empreses de filatura i tissatge que a la segona part del XIX acumulaven gairebé un 80 per cent del total de les quotes oficialment declarades (Massot/Mercè 55). Aquestes set empreses, a més de la Rafart i Roldós, eren Baladia i Sala (abans [+] | |
| 2974 | 02973 | RAFART, CAN | Important vil.la agrícola romana, propera a Iluro, que correspondria a la zona de l’ actual Camp Municipal d’ Esports, al Pavelló Josep Mora, i que va ser excavada l’ any 1935. S’ hi trobaren restes arqueològiques importants dels primers segles del cristianisme [+] | |
| 2973 | 02972 | RAFAEL, CAN | També sovint escrit Rafel, es troba l’ est de la població de Dosrius, al peu del Turó de la Cabra. Cases properes són Can Cot, Can Martorell i Can Benet. // També és Can Rafael el nom d’ una casa que quedava situada a les Hortes de la Carretera de Barcelona, ara [+] | |
| 2972 | 02971 | RACÓ DE LA LLAR, EL | Situada a la Ronda de Sant Oleguer 45, és una botiga d’ articles tèxtils per a la llar, com cortines, fundes de sofà, tovalloles, barnussos, llençols, edredons, nòrdics, etc… amb possibilitat de personalització de molts d’ aquest articles. Altres botigues dedicades [+] | |
| 2971 | 02970 | RACÓ D’ EN MARGARIT, EL | Es troba al Passeig Marítim, concretament en el tram ja proper a la Riera de Sant Simó, i és un restaurant molt popular i especialitzat en plats de peix i menjars casolans. Seria propietat de Miquel Margarit, inicialment distribuïdor de vins i licors, que tenia [+] | |
| 2970 | 02969 | RACIONALISTA, ESCOLA | Centre d’ ensenyament laic, promogut per treballadors de la cooperativa de les Cristalleries de Mataró, coneguda com el Forn del Vidre. Era oberta a tothom. El centre estava subvencionat per l’ Agrupació Pro-Ensenyament Racionalista i es localitzava al carrer Prat [+] | |
| 2969 | 02968 | RACC, CLUB | La delegació del Real Automòbil Club, de Mataró, es troba al carrer de Sant Josep 23. Ofereix servei d’ atenció i assistència per als seus associats en cas d’ accidents de carretera o averies. També contempla altres tipus de servei als clients, com assegurances, [+] | |
| 2968 | 02967 | QUIRZE, CAN | Casa de pagès (que quedaria entre el Camí de Can Quirze i el carrer del Capcir) del que n’era propietari Quirze Agulló i Trullàs, casat amb Maria Mora i Fradera. El seu fill Ramon Agulló i Mora hi viuria fins a la seva mort, l’ any 1977. Ha donat nom a la Urbanització [+] | |
| 2967 | 02966 | QUINTANES, LES | A Mataró, el convent de les carmelites descalces fou fundat l'abril de 1648. En realitat era a l'antiga casa dels Pongem del carrer de Barcelona. Degut a què el lloc no era prou adient per a una comunitat religiosa es buscà un nou emplaçament. La primera pedra [+] |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró •
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies