Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig
Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)
Cerca tots els valors entrats separats per espais
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 278 | 00277 | BAIX, CAMÍ DE | Per contraposició al “Camí de Dalt” (que coincidiria amb l’actual carretera que va a Argentona o encara més en concret amb l’avinguda Josep Puig i Cadafalch), amb el nom “de baix” es designava el camí que anava a Barcelona i que quedava més proper a la costa, és [+] | |
| 279 | 00278 | BAIXADA DEL PUNTÓ | Continuació de la també denominada “Baixada del Puntó”, del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres. El tram que correspon al terme mataroní, que dóna accés a diferents habitatges, comença al límit entre Mataró i Llavaneres i arriba al Torrent de Vallverdera, [+] | |
| 280 | 00279 | BAIXADA, LA | Botiga de llaminadures, caramels, productes per al consum… per a festes particulars, familiars, etc … que es troba a la Baixada de Santa Anna 16, de Mataró. Altres botigues similars serien Sweet Center (al carrer de Santa Teresa 38 i al de Sant Benet 71); Candy [+] | |
| 282 | 00281 | BALADIA DE BAIX, CAN | Es situaria al carrer de la Unió, cantonada amb la Placa de Cuba, a l’ edifici construït per Aleix Baulenas l’ any 1850. A l’ any 1893 sembla que va arribar a tenir gairebé mil treballadores. Seria una fàbrica que introduí maquinària de gènere de punt molt avançada [+] | |
| 283 | 00282 | BALADIA DE DALT, CAN | Coneguda fàbrica de Mataró. Tenia entrada pel carrer de Biada i era coneguda com la Farinera Mataronina. L’ any 1911 la fàbrica pertanyia als Baladia, fabricants de gènere de punt i, als anys vint del passat segle, seria propietat dels Ymbern. L’ any 1987 s’ enderrocaria [+] | |
| 285 | 00284 | BALADIA I SALA, CAN (veure BUSQUETA I SALA) | ||
| 281 | 00280 | BALADIA, CAN | Torre d' Argentona, prou coneguda, d’ estil modernista, rodejada d’ una arbreda frondosa, amb eucaliptus, plàtans, desmais, acàcies i una romàntica glorieta [1]. Està situada a mà dreta del passeig del Baró de Viver, 56. Havia estat propietat de l’ industrial mataroní [+] | |
| 284 | 00283 | BALADIA, FABRICA CAN (veure COLOMER, CAN) | ||
| 286 | 00285 | BALADIA, RESTAURANT | Es troba a la casa prou coneguda del mateix nom –abans Minguell Soler- al carrer Baró de Viver núm. 56, d’ Argentona, al davant mateix del camí que porta a la Font Picant. Edifici del 1924 es va convertir en restaurant l’ any 1997, amb sales i espais adequats per [+] | |
| 289 | 00288 | BALANÇÓ I BOTER, POLÍGON | Es tracta de la zona industrial (1989) que queda situada aproximadament entre el Camí Ral, la Ronda Barceló i l’Avinguda del Maresme. [1] El nom és en record del mataroní Joan Baptista Balançó –o Balansó- i Boter (1699-1778), patró de nau, que derrotà una embarcació [+] | |
| 287 | 00286 | BALANÇÓ, CAN | Casa de pagès –de vegades escrit Balençó- situada al terme municipal d’ Argentona, a uns dos-cents metres de l’ antiga carretera de Mataró a Argentona (C-1415), a la banda del Turó de Cerdanyola. A les seves immediacions s’ hi van trobar mostres d’ un assentament [+] | |
| 288 | 00287 | BALANÇÓ, MAS | Mas situat al Veïnat de Cirera als segles XVI i XVII, a prop del Mas Olivera i, a través d’ ell, incorporat al Mas Seguí. Altres masos ubicats en aquest veïnat em aquests segles serien l’ Aperset, l’ Auleda, el Campmajor (després anomenat Pujol o Pujol del Palmer), [+] | |
| 290 | 00289 | BALCELLS, TORRENT DE | Neix a la part alta de Vallgiró, al peu mateix de la Carretera de Mata (carretera de Mataró a Arenys de Munt). Relativament curt, va a parar al Torrent de Sant Martí per a anar a desembocar posteriorment a la Riera de Mata. “El mot balcell pot indicar depressió, [+] | |
| 291 | 00290 | BALÍS | És la denominació popular que té el port de Sant Andreu de Llavaneres i que en realitat és també el d’ una riera, una línia natural que separa pràcticament les poblacions de Sant Andreu de Llavaneres i de Sant Vicenç de Montalt, i encara no pas lluny d’ un turonet [+] | |
| 292 | 00291 | BALIUS | Botiga de jocs tècnics (aeromodelisme, trens elèctrics, maquetes, figures de plom, scalèxtric, modelisme naval, ràdio control, miniatures, eines…), de la Ronda Alfons Xè el Savi núm. 17, de Mataró. Altres botigues o punts de trobada de caràcter similar a Mataró [+] | |
| 293 | 00292 | BALLALTA, SERRA DE (veure VALLALTA, SERRA DE) | ||
| 294 | 00293 | BALLBÉ, TINTORERIA | Estava localitzada, als anys trenta del passat segle XX, al carrer Estanislau Figueras núm. 9, avui Baixada de Santa Anna. Altres tintoreries d’ aquell moment a Mataró eren la de Santiago Badia i la de Segimon Palacios (Sant Josep 19 i 60, respectivament). També [+] | |
| 295 | 00294 | BALLESCÀ, CAN | Masia del segle XVIII –n’ era propietària llavors Agnès Dalmau- restaurada que es troba a Cabrera de Mar, a prop de l'autopista.[1] La masia és ja documentada al segle XVI i estava orientada cap a l’ est. Se la coneix també com la masia de les Ribes. La seva façana, [+] | |
| 296 | 00295 | BALLESTER, SASTRERIA | Es trobava al carrer Nou (Bisbe Mas) núm. 39, de Mataró. Segons la “Guia General de la Ciutat”, de l’ any 1932, hi ha molts centres de confecció a la ciutat, en aquells moments. Destaca Rafael Alsina (Sant Magí, 2), Joaquima Barón (Sant Cristòfor, 3), Àngel Castells [+] | |
| 297 | 00296 | BALLOT, CAN | Masia –la casa pairal més gran de la vila- queda al final del passeig del Baró de Viver, a l’ oest de la població, concretament al passatge Gallifa-Ballot, núm. 2. [1] Havia tingut capella a la seva banda dreta. Des del segle XIII al XVII, els seus propietaris [+] |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró •
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies