Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 437 | 00436 | BOADA, TORRENT D’EN | Avui totalment canalitzat –i, si es vol, reconduït posteriorment en la seva part baixa per sota de la ronda de Leopoldo O’ Donnell- coincidiria a grans trets amb la Via d’Europa. Rebia, per la seva banda esquerra, el Torrent de les Valls i anava a parar a l’actual [+] | |
| 439 | 00438 | BOBA | Espai que quedaria entre el Camí del Mig i la carretera d’Argentona, a l’oest mateix de l’actual Ronda Prim, a l’ara casc urbà mataroní. Nom d'origen desconegut. Joan Coromines[1] relaciona Bova amb Boga, equivalent a “planta d’ aiguamoll”, que tindria potser la [+] | |
| 438 | 00437 | BOBA, CAN | Es troba en el camí de Sant Jaume de Traià, al terme municipal d’ Argentona.[1] Es tracta d’ una casa de dues vessants, edificada pel que fa a la part baixa, al segle XVIII, i la resta al segle XX.[2] // També és coneguda amb el mateix nom de Can Boba una casa [+] | |
| 440 | 00439 | BÒBILA, LA | Indret avui dia situat pràcticament al casc urbà de Mataró que queda a sota mateix del Camí del Mig o, si es vol, a la part alta del Pla d’en Boet. Com és sabut una bòbila –en aquest cas, edifici del segle XIX (any 1855, concretament)- és el lloc on es fabriquen [+] | |
| 441 | 00440 | BOCCA, RESTAURANT | Es localitza a la Plaça d’ Espanya num. 18 i és el resultat d’ una evolució. L’ any 1986 s’ havia instal.lat em el mateix lloc la sandvitxeria Don Bocata. Els propietaris convertiren aquell establiment en el restaurant Bocca, a partir del 2002. [1] Altres restaurants [+] | |
| 442 | 00441 | BODELLERIA, TORRENT DE LA | És el nom que també agafa el Torrent dels Sumells. Neix a la part alta de les Cinc Sènies i va a parar al mar a poca distància d’ on hi ha ara l’ Hotel Castell de Mata.. El nom “bodelleria” podria fer referència als revolts relativament pronunciats del mateix torrent, [+] | |
| 447 | 00446 | BOET MATARÓ, A.E. | Va néixer el dia 7 de novembre de l’any 1981, amb el nom d’Unió Esportiva Bàsquet (Pla d’en Boet). L’associació de veïns del barri amb la presidència de Joaquim Navarro va ser la impulsora de la formació d’un primer equip, de categoria Cadet Femení, que va jugar [+] | |
| 443 | 00442 | BOET, CAN | La masia de Can Boet, coneguda popularment per Cal Xalant, avui, és situada al pla d’en Boet, al capdavall de l’avinguda de Lluís Companys i a poca distància de la Porta Laietana. Sembla que la història de la masia comença als inicis del segle XVI, tot i que hi [+] | |
| 444 | 00443 | BOET, CENTRE CÍVIC PLA D’EN | Es localitza a la plaça de José López Miravete, entre els carrers de Joan Sebastià Elcano i el de Hernán Cortés. És un dels centres cívics de la ciutat i, a més dels espais d’ acollida i de serveis al ciutadà, s’ hi troben diferents dependències municipals[1], [+] | |
| 445 | 00444 | BOET, EDIFICACIONS | Estructurada com a Societat Anònima, era una constructora que efectuava urbanitzacions en el Mataró dels anys setanta. Tenia la seva seu a la Riera –llavors Rambla del Generalísimo 54- de Mataró. Altres empreses constructores del moment foren Josep Buscà (Porta [+] | |
| 446 | 00445 | BOET, INSTITUT PLA D’EN | El seu origen es troba en l’ extensió de Batxillerat existent a l’ escola de Primària Torre Llauder, que acabà ocupant la totalitat de l’ edifici. Era l’ any 1988. Com a seu pròpia, després de les lògiques reformes, s’ inauguraria l’ any 1999. Més recentment adoptaria [+] | |
| 448 | 00447 | BOET, PLA D'EN | Espai avui totalment urbanitzat (conegut en el temps del franquisme amb el nom de Polígon Espartero) situat a ponent de la ciutat de Mataró, entre el Camí del Mig, la Riera d'Argentona, la ronda de Francesc Macià i el Camí Ral. La denominada Punta d’ en Boet, al [+] | |
| 449 | 00448 | BOFARULL, CAN | Propietat situada a la part alta del Veïnat de Cirera, a poca distància de Can Vilardell Vell i de Ca l’ Oliva, que va donar origen a la urbanització Santa Maria de Cirera o les Sureres, iniciada al 1962. És inclosa al Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Històric-Arquitectònic [+] | |
| 450 | 00449 | BOFARULLA, SURERES DE LA | És el nom d’ un bosc d’ alzina surera, situat al terme municipal d’ Argentona, al vessant del Turó d’ en Cabanyes, que serveix de fita delimitatòria entre els termes d’ Argentona i de Mataró. [1] També es pot dir que queden a l’ oest del Turó d’ en Dori. Entre [+] | |
| 451 | 00450 | BOHEME, LA | Societat Limitada dedicada a activitats de càtering, hostaleria i, en especial, arrendament, gestió i explotació de bars i centres de restauració. En concret, disposa d’ un restaurant al carrer Jaume Isern 27, de Mataró, en un edifici característic. // La Boheme [+] | |
| 452 | 00451 | BOHIGUES, TORRENT DE LES (veure GATASSA, TORRENT DE LA) | ||
| 453 | 00452 | BOIA, LA | Punt interior del mar mataroní que durant molt de temps i fins als anys seixanta, va estar convenientment senyalitzat per una bandera flotant molt característica que es divisava perfectament des de la costa i que indicava, a les embarcacions, l’existència de pedra [+] | |
| 454 | 00453 | BOIRA, VINYA D’ EN | Era portada per un parcer de nom Miquel Graupera, que era fill de Can Boira, a Cirera. La vinya es localitzava a la zona de Figuera Major. Altres vinyes de nom conegut, considerades autèntics topònims dels temps antics, eren la d’ en Barraquer, la de la Berta, [+] | |
| 455 | 00454 | BOIX, CAN | És la casa núm. 49, del Veïnat de Mata, una construcció de l’any 1920. El volum és de dues plantes i amb coberta de teula a dues aigües. El cos de planta baixa es converteix en una terrassa a planta primera. Hi passaren a residir uns pagesos a la plana del Rengle. [+] | |
| 456 | 00455 | BOIX, FRUITS | Tindria la seva botiga al Caminet 36. [1] Altres botigues de fruits, a Mataró, podrien ser Apple Fruit (Ronda O’ Donnell, 87); Can Tomàs (Alfons Xè, 48); Casa Ametller (10 de Gener, 11); David i Carles (Carretera de Mata 55); El Cistell (Rierot 3); Fradera, Sedó [+] |