Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1134 | 01133 | CUMBREMAR, URBANITZACIÓ DE | Nom que en un primer moment es va donar a la Urbanització La Fornenca. | |
| 1135 | 01134 | CUNA, CASA | Edifici de l’ escola bressol, conegut així per tothom, de propietat de la Caixa d’ Estalvis de Mataró, que existia des de l’ any 1930 a la Muralla de Sant Llorenç, gairebé al davant de l’ entrada de la Residència de Sant Josep. Estava regida per les Religioses [+] | |
| 1136 | 01135 | CUNÍ DE LA BROLLA, CAN | Casa del Veïnat de Can Rimbles, a Dosrius, de finals del segle XVII. És una mostra d’ arquitectura residencial rural. Queda a prop de la Serra de Can Bruguera, al boscos de Can Gel i a prop de la masia de Cal Gaig.[1] El cognom Cuní o Coní es troba en documents [+] | |
| 1137 | 01136 | CUNÍ, SASTRERIA | Es localitzava, als anys trenta del passat segle, al carrer Prat de la Riba núm. 4. Felicià Cuní i Marquès (1882-1945) –sastre- i de Maria Dolors Pera i Freixas serien els pares de Francesc va ser un promotor de l'esport –molt especialment del bàsquet- en el si [+] | |
| 1138 | 01137 | CUSACHS, CAN | Avui desapareguda, estava situada a prop del Camí del Mig, a l’ ara sector industrial del Pla d’ en Boet II, al terme de Mataró, entre el que són ara els carrers de Josep Calvet i de Manuel Carrasco i Formiguera. També era coneguda com a Can Panxa. Josep Lloveras [+] | |
| 1139 | 01138 | CUSANI, CAN | Casa de la Riera de Mataró on hi havia un billar, a principis del segle XIX. L’ Hospital de Mataró pagava un lloguer de 200 lliures l’ any a Carlos Cusani, un italià procedent de Novara, que explotava l’ esmentat billar per a obtenir fons per al mateix Hospital. [+] | |
| 1140 | 01139 | CUYÀS, CAN | Edifici del segle XVIII, situat a la Rambla núm. 38 de Mataró, que ha estat la residència de la família, molt coneguda a la ciutat. [1] Membre de la família, Antoni Cuyàs i Sampere (1802-1890), després de cursar a Mataró els estudis de pilot, va marxar a Buenos [+] | |
| 1141 | 01140 | CYPPSA, TALLERS | Empresa mataronina del ram del metall dedicada a la fabricació de maquinària per a la indústria tèxtil. Estructurada com una societat anònima, era una de les empreses que a la dècada dels anys vuitanta del passat segle XX tancaren les seves portes, en disminuir [+] | |
| 1142 | 01141 | DA-2 | Botiga de modes destinada a la gent jove que estava situada al carrer de Mata núm. 3. Tenia una decoració semblant a l’ estil britànic, amb fusta, amb aparadors i prestatges fets amb materials nobles. Oferia roba de vestir, sense allunyar-se de l’ estil “sportwear”, [+] | |
| 1143 | 01142 | DAGA, MOTOS | Venda de motos noves i d’ ocasió. Formalitza canvi de nom de motos i cotxes i es troba a la Riera de Figuera Major 16, de Mataró. També es coneix amb el nom de Motos Daga-Calibra. Botigues de motos a Mataró en aquestes darreres dècades són o han estat Boquet (Torrent [+] | |
| 1144 | 01143 | DAINA, FOTOGRAFIA | Botiga especialitzada en fotografia i també discos i altres, que estava situada a la Riera 80 a les darreries del segle XX. N’ era propietari Joan Quadrada i Damont, que la regentava amb la seva família. Altres botigues similars a Mataró, al seu temps, foren Fotoprix [+] | |
| 1145 | 01144 | DAIRA PERNICLAU S.L. | Servei de disseny i execució de les instal.lacions d’ aigua, gas, electricitat… així com de domòtica, plaques solars, construcció, fusteria, pintura, etc…etc… [1] Empreses similars, a Mataró, podrien ser 3 Casas Reformes (Via Europa 34); Alfa Il.luminació (Lluís [+] | |
| 1146 | 01145 | DALIPÀ | Com La Plana, és un dels dos indrets urbanitzats de la part de ponent d’ Argentona, anant cap a la Brolla de l’ Albada, al peu també del Turó del Pujolar (331 metres d’ alçada). Construccions properes són Can Coic, Can Volart o Volard, Can Gusta, Can Mainou...[1] [1] [+] | |
| 1147 | 01146 | DALMASES, CAN | Masia documentada des de 1231 tot i que el seu origen és anterior, quan era coneguda com la Casa de Cabrera i hi residia Guadall de Sant Vicenç (1924), un dels fundadors de la nissaga. Ha estat coneguda amb diversos noms: al segle XVI era Can Ros i al XVII Can [+] | |
| 1148 | 01147 | DALMAU, CAN | Estava situada al Camí del Mig, entre els actuals carrers de Pablo Iglesias i l’ Avinguda de Lluís Companys. D’ aquesta casa, a la primera meitat del segle XX n’ era propietari Llorenç Dalmau i Domènech casat primer amb Anna Carbonell i posteriorment, morta Anna, [+] | |
| 1149 | 01148 | DALSUS, BAR | Fundat en 1992 per José Cano, és un lloc especialitzat en la venda de tapes bàsicament andaluses. L’ oferta del bar inclou també paella, patates braves, calamar, bacallà, marisc, plats combinats, etc… i tot tipus d’ entrepans. Es troba al carrer Mn. Jacint Verdaguer [+] | |
| 1150 | 01149 | DALT, CAMÍ DE | Nom antic amb el que es designava el vial que sortia del Portal d’Argentona o d’en Quendo i que es dirigia cap a Argentona, passant per l’actual Plaça de Granollers i coincidint a grans trets amb l’antiga carretera d’Argentona, ara avinguda Puig i Cadafalch. Com [+] | |
| 1151 | 01150 | DALT, FONT DE | També dita del Burriac o del Ferro es troba al Veïnat de Lladó, a Argentona. El cabal és avui inexistent. El camí per a accedir-hi podria començar al carrer Baró de Viver, a Argentona, tot passant posteriorment per les immediacions de Can Ferreters i de la urbanització [+] | |
| 1152 | 01151 | DAMIÀ, CAN | Nom antic de la ferreteria (fundada ja al 1830) [1] que Joan Masriera i Sans –fill de Vilassar de Dalt- regentà durant bona part del segle XX i que estava situada a la cantonada del carrer de Sant Cristòfor amb la Plaça Xica. Joan Masriera estava casat amb Carme [+] | |
| 1153 | 01152 | DANGLA, CAN | Casa del Veïnat de Traià, de tres cossos i teulada a dues vessants que fou edificada a principis del segle XIX (1803, concretament). També era coneguda com Can Dangla de Baix o com a Mas Mitjana. Més entrat el XIX, la masia es va vendre als Bofarull. Darrerament [+] |