Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig
Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)
Cerca tots els valors entrats separats per espais
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1328 | 01327 | ESQUEI D’ EN ROS, TURÓ DE L’ | Es troba al sud de la Riera de Clarà i a ponent d’ Argentona. El denominat Pla dels Matxos el separa del Turó de Matacabres i del Turó de l’ Esquei de la Fou. També es pot dir que el denominat Mal Pas el separa del Pujolar, més al nord. | |
| 1333 | 01332 | ESQUEIS, ELS | És la zona de Cabrera de Mar on neix la Riera d’ Agell, entre Sant Joan de Munt i la Torre Ametller. // També es denomina Els Esqueis el sector de ponent del Turó dels Oriols, que arriba al peu del Burriac. Es tracta de zones amb claps de roques, amb superfícies [+] | |
| 1336 | 01335 | ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA | Partit de Francesc Macià, de Lluís Companys i de Josep Tarradellas (Presidents de la Generalitat de Catalunya), ha tingut com a líders més significatius Joan Hortalà, Àngel Colom, Josep Lluís Carod i Rovira, Joan Puigcercós, Joan Ridao i posteriorment Oriol Junqueras. [+] | |
| 1334 | 01333 | ESQUERRA, CASA | Típica casa barroca, del carrer de Barcelona, a Mataró. És el núm. 46 i va ser edificada al segle XVII. És on va viure i tenia el taller l’ escultor mataroní Antoni Riera i Móra (1641-1703), autor del retaule del Roser, a Santa Maria. Altres cases també barroques [+] | |
| 1335 | 01334 | ESQUERRA, FÀBRICA DE JOAQUIM | Era una de les set grans empreses de filatura i tissatge que a la segona part del XIX acumulaven gairebé un 80 per cent del total de les quotes oficialment declarades. Aquestes set empreses, a més de la de Joaquim Esquerra, eren Germans Mas, eren Baladia i Sala [+] | |
| 1337 | 01336 | ESQUIROL, FONT DE L’ | Es troba a Argentona, al Veïnat de Can Lladó, prop de la coneguda Font del Ferro. També hi ha a les seves immediacions la denominada Font de l’ Esquirolet. Com és sabut, a Argentona hi ha un innombrable número de fonts. Entre moltes altres esmentaríem, a més de [+] | |
| 1338 | 01337 | ESQUÍS, COMERCIAL | Es tractava d’ una botiga d’ electrodomèstics, ràdio i televisió, amb servei propi. I es trobava al carrer de Sant Josep. Establiments de caràcter similar existents a Mataró, a la segona meitat del segle XX, serien Picon i Prats (carrer de Sant Josep núm. 3); Milar, [+] | |
| 1339 | 01338 | ESTACIÓ, L’ | L’estació del ferrocarril, al davant del carrer de Churruca, va ser inaugurada l’ any 1905. L’ anterior estació era al final del carrer Sant Agustí, que havia estat construïda amb motiu de la inauguració del primer tren (1848) i que fou enderrocada l’ any 1957, [+] | |
| 1340 | 01339 | ESTADI MUNICIPAL D’ ATLETISME (veure ATLETISME, ESTADI MUNICIPAL) | ||
| 1341 | 01340 | ESTAFETA DE CORREUS | Es localitza al costat mateix de la Font del Pericó. De planta circular i 3,5 metres d’ alçada, acull en el seu interior les bústies de les masies de Valldeix. Aquesta estafeta de correus va ser la primera d’ Espanya (1956) que es construí. Tot i que continua existint, [+] | |
| 1342 | 01341 | ESTAMFERM | Estructurada com una societat limitada, va néixer l’ any 1967 i es va especialitzar en estampats infantils i també en tints i acabats de teixits de licra. Es situaria al Camí de Valldeix, al veïnat del mateix nom. A principis de l’ actual segle tenia una quarantena [+] | |
| 1343 | 01342 | ESTAMPUNT, S.L. | Empresa de Cabrera de Mar, situada a la Riera d’ Argentona 5, dedicada a l’ estampació, que a principis del segle actual tenia una setantena de treballadors. Josep Jofre Botey, d’ aquesta empresa, fou elegit (2012) Vicepresident d’ ASEGEMA, l’ Associació d’ empresaris [+] | |
| 1344 | 01343 | ESTANC 6 MATARÓ | Durant molt de temps ha estat regentat per la família Cambray i Larrégola i es troba al carrer Prat de la Riba 1, fent cantonada amb el Rierot. El número 6 correspon lògicament al de l’ expenedoria de venda de tabacs, segells i impresos de papers oficials. També [+] | |
| 1346 | 01345 | ESTAPÉ S.A., SALVADOR | Nom del propietari d’ una empresa del tèxtil mataroní, originada l’ any 1978 i ubicada al carrer Josep Abril núm. 30. Majorista de fornitures desenvoluparia activitats relacionades amb el tèxtil i amb branques auxiliars, inclosa la merceria i la paqueteria. A principis [+] | |
| 1345 | 01344 | ESTAPÉ, RAMON | Propietari d’ un estudi fotogràfic que hi havia a la Riera núm. 20, al costat de la sastreria “La Ciutat de Londres”. Estava especialitzat en fotografies per a nuvis, retrats a l’ oli i al pastell, esmalts per a joies, etc…. La seva muller va ser Pilar Pascual [+] | |
| 1347 | 01346 | ESTAPER, CA L’ | També escrit Esteper o Estapé, és coneguda com Can Collet. Es tracta d’ una masia que es localitza al terme de Dosrius, a mà dreta de la carretera que va de Dosrius a Canyamars i a la dreta de la Riera de Dosrius, al denominat Veïnat de Can Batlle.[1] Cases de [+] | |
| 1348 | 01347 | ESTEBAN, ELECTRODOMÈSTICS | Reparació i venda d’articles d’ aquest ram (frigorífics, rentadores, rentaplats, etc…) de diferents marques (Rommer, Vanguard, Tecnogas i també Fujitsu, Daitsu, Panasonnic o Daikin) que tenia la seva seu al carrer Sant Francesc d’ Assís 9, de Mataró i posteriorment [+] | |
| 1349 | 01348 | ESTERRAMANC, CA L' | Masia que seria construïda a principis del segle XX, entre la Riera de Clarà i la carretera que porta a Òrrius, no pas lluny de la mateixa Riera d’ Argentona. Abans era coneguda com Can Ramdi [1] i també pel Mas Lloberons. En aquest paratge o als seus entornes [+] | |
| 1350 | 01349 | ESTEVE, CLOS DE SANT | Segons Joan Cabanyes i Prat (investigador de principis del segle XX, a Mataró), en el mur de migdia de l’ antiga església gòtica de Santa Maria, hi havia un portal que donava accés al Clos de Sant Esteve, on hi havia el Mas Seguí (actual seu del Museu-Arxiu de [+] | |
| 1351 | 01350 | ESTEVE, ESGLÉSIA DE SANT | És l’ església parroquial que presideix el nucli de Canyamars està documentada des de l'any 1334 com a sufragània de la parroquial de Dosrius, però de bon segur el seu origen és anterior, d'època romànica, dels segles X i XII. D'inici era una capella d'una sola [+] |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró •
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies