Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig
Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)
Cerca tots els valors entrats separats per espais
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1711 | 01710 | HOMS, LLUÍS | Nom del propietari d’ un forn de vidre existent al carrer de Sant Bonaventura de Mataró, a principis del segle XVIII i que l’ any 1816 també es féu càrrec d’ un altre forn a Alfar (Dosrius). Era germà del vidrier barceloní Pelegrí Homs, que el 1823 i al 1838 era [+] | |
| 1712 | 01711 | HOMS, MAGATZEM | De calç i de ciment, estava situat al carrer d’ Isern num. 11. N’ era propietari Vicenç Homs i Manen (mort el 1951, als 57 anys) casat amb Maria Bosch i Casanovas, residents al carrer de Sant Isidor. Josep Homs i Bosch, el seu fill, es va casar amb Isabel Campoy [+] | |
| 1713 | 01712 | HOMS, MASIA DE CA N' | És una de les més antigues del municipi de Dosrius i es localitza [1] a Canyamars, al paratge del Pla dels Bolets, al carrer Major núm. 35, a l’ entrada del poble. A no massa distància hi ha una font. Se’n tenen notícies del fogatge de 1553, on apareix el nom “Hom”. [+] | |
| 1714 | 01713 | HORT DEL RECTOR | És l’ espai que queda entre l’ edifici de Santa Maria de Mataró i l’ antiga muralla del segle XVI. Tradicionalment espai conreat, també s’ ha dedicat a activitats culturals, artístiques o recreatives. De fet dóna pràcticament tota la volta a la Basílica, des del [+] | |
| 1715 | 01714 | HORTA, IMPREMTA | Estava situada al semi-soterrani de la casa núm. 31 del carrer d’ Argentona. Molt popular a Mataró,[1] va editar (1887), entre altres obres, “Estudios Histórico Arqueológicos sobre Iluro” de Josep Mª Pellicer i Pagès. Segons relata Luciano García del Real en un [+] | |
| 1716 | 01715 | HORTA, MAS | Mas ja documentat al segle XIV i també més particularment després, als segles XVI i XVII. Altres masos que també quedaren integrats en el nucli urbà, amb el creixement urbanístic d’ aquesta època (segles XVI i XVII) esmentaríem el Mas Andreu, el Bellot, el Bova, [+] | |
| 1717 | 01716 | HORTES DEL CAMÍ RAL | Espai en un altre temps dedicat essencialment a l’ agricultura que quedaria situat entre el tram final de l’ Autopista i la Carretera Nacional II. Avui aquesta zona s’ ha convertit en un dels principals polígons industrials de la ciutat, amb un 27 % aproximadament [+] | |
| 1718 | 01717 | HOSPITAL COMARCAL DE MATARÓ | Així denominat popularment, pel seu àmbit d’ influència, es troba a la part alta de la ciutat, al Veïnat de Cirera, a sota les pistes municipals d’ atletisme, entre la carretera de Cirera i el carrer de Lluís Viladevall. El Consorci Sanitari de Mataró (1991) està [+] | |
| 1721 | 01720 | HOSPITAL VETERINARI DEL MARESME | Centre de referència de la comarca, amb diferents especialistes que ofereix serveis de consulta general i especialitzada (Medicina d’ exòtics, anàlisis clíniques, diagnòstic per a imatge, endoscòpies, electrocardiografies, cirurgia general, banc de sang, urgències, [+] | |
| 1719 | 01718 | HOSPITAL, L' | Nom simple i usual que serveix per a denominar l'antic Hospital de Sant Jaume i de Santa Magdalena que quedava al carrer del mateix nom, fent cantonada amb el carrer de Sant Pelegrí. És destacable la façana barroca de la capella [1], que queda situada a la part [+] | |
| 1720 | 01719 | HOSPITAL, SOT DE L’ | Correspondria a l’espai que queda al nord de Can Vilardell Vell i de Can Vilardell Nou, a la part més alta del Veïnat de Cirera. El topònim ha quedat oficialitzat en el Nomenclàtor mataroní a partir del juliol del 2006 per a designar un dels vials del Pla Parcial [+] | |
| 1723 | 01722 | HOSTAL DE LA MARIA BRUTA | Rocam que es troba a prop de la Font del Malpàs, en una zona de coves i abrics de poblament prehistòric. D’ origen i significat desconegut, aquesta denominació ha obert tot d’ especulacions. Explica la tradició que la Maria Bruta, de Sant Andreu de Llavaneres, [+] | |
| 1722 | 01721 | HOSTAL, CA L’ | Es troba al centre de la població de Cabrera de Mar, a la cantonada de l’ Avinguda Pare Jaume Català i al costat de la Riera de Sant Joan. A Ca l’ Hostal s’ hi localitzarien elements que es poden considerar restes d’ un santuari o complex cultual, relacionat, en [+] | |
| 1724 | 01723 | HOSTELERIA I TURISME, GREMI | D’ àmbit local i comarcal, tindria la seva seu a l’ Avinguda Jaume Recoder 53 i la seva Escola de Restauració i Cambreria al carrer Germans Thos i Codina 43. [1] El gremi està estructurat en diferents sectors, com el de Restauració i Gastronomia pròpiament dits, [+] | |
| 1725 | 01724 | HOTEL D’ ENTITATS | Organisme derivat de la Fundació Hospital que es localitza al carrer de Sant Pelegrí, de Mataró, al costat mateix de l’ antic Hospital de Sant Jaume i de Santa Magdalena. S’ hi troben associacions com Familiars de malats d’ Alzheimer o de Parkinson; Afectats de [+] | |
| 1726 | 01725 | HUERTAS, LAS | En expressió castellana, és l’ espai delimitat pel Torrent de la Gatassa, el Camí del Mig i la Riera d’ Argentona, en els plànols cadastrals de l’ any 1936. De fet aquest nom esdevindria genèric i serviria per a designar altres espais agrícoles de la localitat, [+] | |
| 1727 | 01726 | HUGAS, FORNERIA | Estava situada al núm. 5 del carrer de Barcelona, a pocs metres de la Riera. El seu origen es remunta d’ alguna manera a les darreries del segle XIX. Al 1932, Lluís Hugas i Nogué estava al capdavant del negoci i, cap al 1950, en Vicenç Hugas i Torrent. Cap al 1970 [+] | |
| 1728 | 01727 | HUMANITÀRIA MATARONINA, LA | Creada l’ any 1908, era una cooperativa de consum que havia sorgit d’ una mutualitat o germandat ja existent des del 1899. Estava situada a l’ actual carrer d’ en Pujol, en els solar on avui hi ha la Biblioteca de la Fundació Iluro, abans de la Caixa d’ Estalvis [+] | |
| 1729 | 01728 | IBERIA, LA | Impremta i punt de venda de material d’ escriptori que estava localitzada al carrer d’ Argentona 24. N’ eren socis Homs (antic tipògraf de la Impremta Abadal) i Vilardaga (sembla originari de Berga). La fundació d’ aquesta impremta va ser a les darreries de la [+] | |
| 1730 | 01729 | IBÈRICA DE LÀMPARES ELÈCTRIQUES, MANUFACTURA (veure CLAVELL GERMANS) |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró •
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies