Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3835 | 03834 | XIPRERER, EL | Es coneixia amb aquest nom l’espai o paratge que queda a l’inici de la carretera que va a Sant Andreu de Llavaneres o, si es vol, a l’inici del l’antic Camí de Mata, entre el Torrent dels Sumells o de la Bodelleria i el Torrent Forcat. En aquest espai s’ hi localitzà [+] | |
| 3833 | 03832 | XIMENES, CAN | A la cantonada entre el carrer de Barcelona i la baixada de Santa Anna, de Mataró, s’ hi troba Can Ximenes, joieria i rellotgeria, casa construïda pel mestre d’ obres Gregori Arch, en espais que havien ocupat la muralla i al costat mateix del denominat Portal de [+] | |
| 3832 | 03831 | XIMAC, CAN | Nom que adopta una casa de la Junta d’ Obra de Santa Maria, al Fossar Gran, ja ben entrat el segle XIX. La casa servia també com a magatzem i era on habitava l’ enterramorts Ximac i la seva família. De fet però, des de principis del segle XIX (1810), es deixa d’ [+] | |
| 3831 | 03830 | XICOLA, FÀBRICA D’ EN FRANCESC | Es tracta d’ una indústria d’ indianes setcentista que fabricava també mocadors i cintes. Aquesta fàbrica radicava a la denominada Sènia del Lleó, on més o menys hi ha ara la Plaça de Cuba. Altres empreses d’ indianes de Mataró en aquesta època foren les de Jaume [+] | |
| 3830 | 03829 | XICA, PLAÇA | Està situada al centre de la ciutat i és en realitat, el sector ample del carrer de Sant Cristòfor, on conflueixen diferents vies. Degut a la seva proximitat a la Plaça Gran i en ser de dimensions més reduïdes, adopta aquest qualificatiu de “xica”. La plaça queda [+] | |
| 3829 | 03828 | XIC, FOSSAR | Denominació popular de la plaça de reduïdes dimensions que queda a la banda sud-oriental de la Basílica de Santa Maria de Mataró i que és accessible des del carrer de Sant Simó. Antic fossar, rep aquest qualificatiu per distingir-lo del Fossar Gran, al davant de [+] | |
| 3863 | 03862 | XIC MARTÍ, CAL | Finca situada al peu de la N-II, a la banda de mar i a poca distància de l’ antiga capella del Sant Crist, entre Can Quimet Camps i Cal Sorrayé, a la part alta del que ara és el Tecno Campus. És una de tantes propietats agrícoles que s’ enderrocaren a l’ ora d’ [+] | |
| 3828 | 03827 | XEVI, MOTOS | Botiga taller de venda i reparació de motocicletes, concessionària oficial de Sym i de Kymco, que es troba al Camí Ral núm. 16, de Mataró.[1] Altres botigues de motos de la ciutat són o han estat Baroli S.A. (Av. P. Companys 1); A. Camps (Campmany 10); David Mundó [+] | |
| 3827 | 03826 | XERRAC, HORTA | Casa de pagès situada al Pla del Castell,[1] zona oriental de les Cinc Sènies, entre el Torrent Forcat i el dels Sumells o de la Budelleria. També és coneguda com Can R. Dangla. [2] i està catalogada com edifici a mantenir, tot donant –si cal- una reorientació [+] | |
| 3826 | 03825 | XERRAC, CAN | També sovint escrit Xarrac, és una masia –segles XVIII i XIX- propietat de la família Quadrada que s’ ubica a la capçalera del denominat Fondo Guitart, en un dels tradicionals camins que, des de Mataró, porten a la Riera de Can Rimbles i a Canyamars. Can Xarrac [+] | |
| 3825 | 03824 | XERELLA, CAN | Nom d’una propietat de Sant Andreu de Llavaneres d’on era originària la família de masovers que regentaven la finca agrícola que quedava on ara hi ha la cruïlla de la Carretera de Mata i la Ronda d’Alfons Xè el Savi. Ha donat nom a la plaça existent davant mateix [+] | |
| 3834 | 03833 | XEOL, MARC | Nom del propietari de diferents fàbriques de “guanos artificials” (segons la publicitat de l’època), coneguts per la marca La Espiga de Maíz. Aquestes fàbriques es localitzaven a Mataró, Granollers, Mollet i Barcelona. El seu representant a la capital del Maresme [+] | |
| 3824 | 03823 | XEMENEIA, CAN | Era un cafè que estava situat a mig carrer del Camí Fondo, a la vorera nord i al núm 23 del carrer. Ramon Salas i Oliveras esmenta aquest nom en mig de centenars de noms propis populars o cases conegudes del Mataró del seu temps (darreres dècades del XIX i primeres [+] | |
| 3823 | 03822 | XARCUTERIA, LA | A la Plaça de Cuba 21 es troba aquesta botiga que ofereix productes per a festes i celebracions, com safates d’ embotits i formatges, un servei de càtering, etc... Altres botigues de caire similar, a Mataró, podrien ser Esperalba i Anna Sans Casado (a la mateixa [+] | |
| 3822 | 03821 | XARCUTECA, LA | Botiga de productes regionals artesans, safates i embotits (de pernils, formatges, patés, melmelades, anxoves...) i també bolets i altres elements. Es troba a la Ronda d’ Alfons Xè el Savi 19, de Mataró. Altres botigues similars són Casa Moreno (Mare de Déu de [+] | |
| 3821 | 03820 | XARAU, CAN | Fàbrica de filats que estava instal.lada a Mataró, l’ any 1815, a la muralla de Sant Llorenç. Jaume Xarau i posteriorment el seu fill Marià se n’ encarregaren. Els seus propietaris feren nombroses inversions immobiliàries i, per a actualitzar la seva tecnologia, [+] | |
| 3820 | 03819 | XAMMAR, CAN | Nom de l’antic casal (també dit Can Diviu) existent on ara hi ha la plaça del mateix nom, a la ciutat vella mataronina, que va ser enderrocada al 1968 per a construir-hi un mercat, malmetent-se múltiples vestigis (mosaics, termes…) [1] de l’època romana d’Iluro.[2] L’edifici [+] | |
| 3819 | 03818 | XALETS D’EN CARRERAS | Es tracta dels primers habitatges que es construïren al peu de la carretera que va de de Mataró a Argentona i nucli original del que després seria Cerdanyola, a la dècada dels anys seixanta del segle XX. Se'ls coneixia amb aquest nom perquè varen ésser edificats [+] | |
| 3818 | 03817 | XALET DE LA ENERGIA | Era una propietat de la Companya Energia Elèctrica de Catalunya. D’ aquí el nom. Estava ubicat al peu de la Carretera de Mataró a Argentona (C-1415) i era l’ inici d’ un camí que, coincidint ara en bona part amb el carrer Major, de Cerdanyola, arribava fins a la [+] | |
| 3816 | 03815 | XALANT, CAN | També denominada Ca l’ Hereu Xalant o simplement Xalant, és la masia de Can Boet, ara de propietat municipal, es troba a poca distància de la denominada Porta Laietana.[1] Va ser construïda probablement a les acaballes del segle XVII i ha estat restaurada modernament [+] |