Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 120 | 121 | 122 | 123 | 124 | 125 · Següent · Última
Registres 2441–2460 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1437 | 01436 | FET A MÀ | Forn de pa i degustació que es situa a la Ronda Frederic Mistral 10-12, de Mataró. Es tracta d’ una pastisseria prou coneguda que també té seu als carrers Nou núm. 4 –Can Bastons, abans- i de Sant Pol núm. 5. Altres pastisseries de relativa nova creació i instal.lades [+] | |
| 1436 | 01435 | FERROCARRIL BARCELONA-PORTBOU, LÍNIA DEL | Es troba entre la Carretera Nacional II i la línia de la costa, a tot el llarg del terme municipal. Prové òbviament de Barcelona i més en concret de Vilassar de Mar i segueix cap al terme de Sant Andreu de Llavaneres, per a dirigir-se cap a l’ interior del país [+] | |
| 1435 | 01434 | FERRO, FONT DEL | També denominada de la Comtessa, del Revolt o dels Collonuts, es troba al terme de Dosrius i al Veïnat del Far. La casa de pagès més propera a la Font és Can Bosc. S’ hi accedeix per un camí que surt de la carretera que va de Can Bordoi al Corredor.[1] Pel seu [+] | |
| 1434 | 01433 | FERRETERS, CAN | Es troba a Argentona, a la zona de la Font del Mig o d’ en Ballot. Una urbanització pren avui el nom de Can Ferreters (en ocasions escrit Ferreteres), en el camí que mena a la denominada Font de Dalt o de Burriac.[1] Altres cases de pagès de la zona serien Can [+] | |
| 1433 | 01432 | FERRERS, CAN | Casa de pagès al Veïnat de Mata, coneguda també com Horta Ferrers o Ferrés. Queda pràcticament en la confluència del Torrent del Camí de les Escàcies o de Can Pineda i el Torrent dels Vidals, torrents que després, conjuntament amb el de Vallveric, configuraran [+] | |
| 1432 | 01431 | FERRERONS, CAN | Casa de pagès situada a la part més alta del terme de Dosrius, a uns 450 metres d’ altitud, a prop ja del terme de Llinars del Vallès, al nord del Torrent de Can Móra, al Fondo de Cabranses. A les seves immediacions hi ha una alzina monumental, catalogada per la [+] | |
| 1431 | 01430 | FERRERES, FINQUES | Les seves oficines es situarien al Camí de la Geganta 113. L’ empresa va néixer l’ any 1951. Altres agents de la propietat d’ aquestes darreres dècades del segle XX, a Mataró, centrats en la compra-venda de finques foren Castellà (Sant Josep 66); Guirao Fills (Sant [+] | |
| 1429 | 01428 | FERRER, LA PLANA DEL | Situada gairebé a 170 metres sobre el nivell del mar, queda al nord-oest de la vila d’ Argentona, entre el denominat Rovell de l’ Ou (de 222 metres d’ altitud) i la Riera d’ Argentona, entre Can Mas, Can Comalada, Can Cabanyes i fins i tot Cal Bisbe, encara que [+] | |
| 1428 | 01427 | FERRER, CAN | Queda a la part sud de la Plaça d’ Espanya de Dosrius. Consta de planta baixa i pis, a dues vessants. A la llinda de la finestra hi ha la inscripció “Any 1766”. L’ aspecte que ofereix actualment l’ edifici és del segle XIX.[1] [1] http://www.diba.cat/documents/429042/586bda71-6944-4fbd-9b10-72515f9152ba. [+] | |
| 1427 | 01426 | FERRER, AGUSTÍ | Propietari d’ una botiga de venda de peix que, als anys trenta del passat segle XX, es trobava a la Plaça de Pi i Margall –avui Plaça de Cuba- núm. 23. Una altra botiga de similars característiques i d’ aquesta part occidental de Mataró fou, en aquells mateixos [+] | |
| 1426 | 01425 | FERRER, AFELPATS | Fàbrica del tèxtil mataroní que estava localitzada al carrer de Puigblanch, pràcticament fent cantonada amb la Plaça de Fiveller, justament a l’ espai de l’ antiga fàbrica Carrau. Comercialitzava els seus productes marca Fakir. El seu propietari Pere Ferrer i Nutó [+] | |
| 1430 | 01429 | FERRER SASTRE, CAN | Es tracta d’ una masia de Sant Andreu de Llavaneres, obra popular del segle XVIII, que queda al costat del camí de Can Tamis. De planta quadrangular formada per dos cossos i dues plantes, sense golfes, a la planta alta la distribució és desigual i els dintells [+] | |
| 1425 | 01424 | FERRATERS, CAN | També conegut com Mas Lladó, es localitzaria al veïnat d’ aquest darrer nom, al sud del nucli urbà d’ Argentona, al passatge Ferraters números 8-12. Té elements del segle XVI.[1] No pas lluny quedarien Can Llei (Mas Janer), La Feu i Can Pata, totes elles properes [+] | |
| 1424 | 01423 | FERRAN CAÑETE, CENTRE DE DIA | Es troba al carrer del Tennis, a la Urbanització Can Quirze, de Mataró. Es tracta d’ un lloc alternatiu de cures assistencials, amb programes sanitaris, personals i socials dirigit a la tercera edat i en el marc d’ un horari limitat. Va ser inaugurat l’ any 2010. Molts [+] | |
| 1423 | 01422 | FERRAGUT, MAS | Mas ubicat al Veïnat de Mata, als segles XVI i XVII, ja referenciat però al segle XIV. Sembla que hi havia una font. De tota manera és sabut que el 1700 està derruït.[1] Altres masos existents a Mata en aquells segles XVI i XVII serien els Berenguer, Carbó, Gener, [+] | |
| 1422 | 01421 | FERRADURA, COLL DE LA | Queda entre el Montalt i els Tres Turons, a la línia divisòria entre els termes municipals de Dosrius, d’ Arenys de Munt i de Sant Vicenç de Montalt. És troba a més de 500 metres sobre el nivell del mar i serveix també com a espai de separació de les aigües que [+] | |
| 1421 | 01420 | FERMALLI, PUBLICITAT | Agència de publicitat fundada l’ any 1939 ubicada a la Muralla de Sant Llorenç núm. 17, de Mataró, que en realitat va ser continuadora de “Publicidad Alfa”, ubicada al carrer de Sant Francesc d’ Assis 1, durant els anys de la Guerra Civil. Ofereix contractes publicitaris [+] | |
| 1420 | 01419 | FÈNIX MATARONÈS, EL (veure CASINO FÈNIX MATARONÉS) | ||
| 1419 | 01418 | FÈLIX, CAN | Queda al nord de Cabrera de Mar, a uns tres-cents metres del centre de la població i al peu del torrent que baixa del Burriac i del Turó dels Oriols. Cases properes a Can Fèlix serien Can Vigatà, Can Bertomeu i fins i tot Can Segarra.[1] [1] http://www.icc.cat/vissir3/ [+] | |
| 1418 | 01417 | FELIU, MAS | Propietat que es troba al veïnat de la Torre del Cogoll, a mitjans del segle XIV. En realitat el nom complert del mas era Ferrer de Reymir que es convertiria, amb el temps, en la coneguda Torre Llauder. En derruir-se el mas, les seves propietats passaren al Mas [+] |