Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 125 | 126 | 127 | 128 | 129 | 130 · Següent · Última
Registres 2541–2560 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1337 | 01336 | ESQUIROL, FONT DE L’ | Es troba a Argentona, al Veïnat de Can Lladó, prop de la coneguda Font del Ferro. També hi ha a les seves immediacions la denominada Font de l’ Esquirolet. Com és sabut, a Argentona hi ha un innombrable número de fonts. Entre moltes altres esmentaríem, a més de [+] | |
| 1335 | 01334 | ESQUERRA, FÀBRICA DE JOAQUIM | Era una de les set grans empreses de filatura i tissatge que a la segona part del XIX acumulaven gairebé un 80 per cent del total de les quotes oficialment declarades. Aquestes set empreses, a més de la de Joaquim Esquerra, eren Germans Mas, eren Baladia i Sala [+] | |
| 1334 | 01333 | ESQUERRA, CASA | Típica casa barroca, del carrer de Barcelona, a Mataró. És el núm. 46 i va ser edificada al segle XVII. És on va viure i tenia el taller l’ escultor mataroní Antoni Riera i Móra (1641-1703), autor del retaule del Roser, a Santa Maria. Altres cases també barroques [+] | |
| 1336 | 01335 | ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA | Partit de Francesc Macià, de Lluís Companys i de Josep Tarradellas (Presidents de la Generalitat de Catalunya), ha tingut com a líders més significatius Joan Hortalà, Àngel Colom, Josep Lluís Carod i Rovira, Joan Puigcercós, Joan Ridao i posteriorment Oriol Junqueras. [+] | |
| 1333 | 01332 | ESQUEIS, ELS | És la zona de Cabrera de Mar on neix la Riera d’ Agell, entre Sant Joan de Munt i la Torre Ametller. // També es denomina Els Esqueis el sector de ponent del Turó dels Oriols, que arriba al peu del Burriac. Es tracta de zones amb claps de roques, amb superfícies [+] | |
| 1328 | 01327 | ESQUEI D’ EN ROS, TURÓ DE L’ | Es troba al sud de la Riera de Clarà i a ponent d’ Argentona. El denominat Pla dels Matxos el separa del Turó de Matacabres i del Turó de l’ Esquei de la Fou. També es pot dir que el denominat Mal Pas el separa del Pujolar, més al nord. | |
| 1327 | 01326 | ESQUEI D’ EN FEBRER | Queda entre el Molí de Can Miser Prats, Can Belluguins, Can Blanc i l’ autopista C-60, venint de Mataró, poc abans d’ iniciar-se el Túnel de Parpers. [1] [1] http://www.icc.cat/vissir3/ Cal indicar el nom cercat i fer la pertinent aproximació, amb “zoom”. | |
| 1332 | 01331 | ESQUEI DEL CARTER | És un paratge que queda a la dreta del camí que puja a la Lorita, ja en el terme de Sant Andreu de Llavaneres. Sovint es troba escrit com Esqueix del Carté. També a la zona del Sot dels Castanyers i relativament a prop de Can Riera. A les immediacions hi ha el [+] | |
| 1331 | 01330 | ESQUEI DE MUSTARÓS, L’ | Petita elevació d’ un centenar de metres que queda a l’ est de l’ encreuament de les carreteres que van de Mataró a Granollers i d’ Argentona a Òrrius, a un centenar de metres i a la banda esquerra de la Riera d’ Argentona. Queda també al sud del Torrent de Pregunteres. [+] | |
| 1330 | 01329 | ESQUEI DE LA FOU, TURÓ DE L’ | De 321 metres d’ alçada es troba a ponent del nucli urbà d’ Argentona. Conjuntament amb el Turó de Matacabres, el Turó de l’ Esquei d’ en Ros i el Pujolar, formen un important massís muntanyós que queda entre el Torrent del Cirer i la Riera de Clarà. A l’ oest [+] | |
| 1329 | 01328 | ESQUEI DE CA N’ OMS, L’ | Es troba a l’ est de Cal Carreter, sobre la denominada Pedrera de Ca n’ Oms i la zona de Jainà. Tot plegat entre el Turó de la Gola i el Turó de les Rovires.[1] Un “esquei” és un clap de roca que presenta una superfície clivellada, cantelluda, amb esquerdes. [2] [1] [+] | |
| 1326 | 01325 | ESPORTS, CAMP MUNICIPAL | Popularment camp del Club Deportiu Mataró –per a ser la seu del club de futbol més important de la ciutat- es troba ubicat entre el Passeig Carles Padrós, la Ronda d’ Alfons Xè [1], el Passeig Cabanellas i el carrer Pasqual d’ Aragó. De tota manera al camp municipal [+] | |
| 1325 | 01324 | ESPLANADA, PENYA L’ | Les seves instal.lacions estan situades a la part alta de la Plaça de la Brisa, de Mataró. A més del local social de l’ entitat es localitzen en aquest espai unes pistes per a la pràctica del joc de Petanca, esport federat, on s’ hi celebren regularment diferents [+] | |
| 1324 | 01323 | ESPINAL, CA L' | Mas o casa de pagès que es situa a relativa poca distància del Coll de Parpers, pujant des d’ Argentona i a poca distància d’ un pronunciat revolt que fa la carretera. La casa queda en un espai enlairat (més de 300 metres) i de forta pendent. A sobre de la casa, [+] | |
| 1323 | 01322 | ESPIGÓ, L’ | Va ser construït als anys seixanta, al davant mateix de l’ edifici del Centre Natació Mataró, avui enderrocat. En un primer moment s’ havia planificat ubicar el Port de Mataró, aprofitant precisament l’ espigó, que seria l’ inici del moll principal. Una forta oposició [+] | |
| 1322 | 01321 | ESPERANÇA, PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DE L’ | Des del 1965 existeix en aquest indret la parròquia de la Mare de Déu de l’ Esperança, nou centre religiós i social de tot aquell sector, que òbviament dóna continuïtat al nom de la capella esmentada, que quedava al costat del Cementiri dels Caputxins. Els límits [+] | |
| 1321 | 01320 | ESPERANÇA, L’ | Veïnat mataroní que queda al costat del Cementiri Vell i que deu el seu nom al fet que, al segle XVI, hi havia constatada una capella de la Mare de Déu de l’ Esperança, advocació de Maria que donà nom a la parròquia allà existent, creada l’ any 1965.[1] En aquest [+] | |
| 1320 | 01319 | ESPERALBA, CANSALADERIA XARCUTERIA | Botiga prou coneguda, a Mataró, que es troba (des del 1873) a la Plaça de Cuba 17. Des del 1996 es dedica també a la preparació de menjars cuinats (per a càterings, lunchs, festes…). [1] Successor de diferents generacions, Joaquim Esperalba i Terradas (mort el [+] | |
| 1319 | 01318 | ESPERALBA, CA L’ | Fàbrica de mitges i mitjons de fil seda i sedalina, que estava situada a l’ antic edifici de la Martorell, Batlle i Cia, del Camí Ral 93, a l’ Havana, una fàbrica del tèxtil, del segle XIX, amb façana datada el 1851 que manté encara l’ estil neoclàssic en les plantes [+] | |
| 1318 | 01317 | ESPENYES, LES | El nom equival a “petit espadat o penyal”. Les Espenyes, nom avui recollit en el nomenclàtor mataroní, servia per a designar el desnivell existent entre el que és ara la zona de la Plaça Xica o de Can Xammar i el Rierot o el Camí Ral. Justament en aquell indret [+] |