Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 183 | 184 | 185 | 186 | 187 | 188 · Següent · Última
Registres 3701–3720 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 184 | 00183 | ARGILA, COLL DE LA CREU D’ | També denominat simplement Coll de l’ Argila, a uns 470 metres d’ altitud, queda situat a la part de llevant de Can Bosc, al Far, és a dir, al terme municipal de Dosrius. Del Coll d’ Argila surten, d’ una banda, les aigües que a través del Torrent del Guinardó, [+] | |
| 181 | 00180 | ARGENTONA, RIERA D’ | Es tracta d’una de les més llargues i amples de tota la comarca del Maresme. Rep altres rieres, torrents i rierols en el decurs del seu trajecte però es nodreix bàsicament de les aigües que provenen de les rieres del Far i de Canyamars i, abans d’arribar a Argentona, [+] | |
| 180 | 00179 | ARGENTONA, CAMÍ D’ | Coincidiria d’alguna manera amb la dita Carretera d’ Argentona (dita C-1415), de Mataró a Terrassa, passant per Argentona. El primitiu trajecte, que començava a l’actual plaça de Granollers i que acabava a la mateixa Argentona, ha quedat sensiblement variat amb [+] | |
| 182 | 00181 | ARGENTONA TENNIS CLUB | També Pancho Tennis Club, és una instal.lació esportiva fundada l’ any 1969, afiliada a la Federació Catalana de Tennis, que queda a la dreta de la carretera que va de Mataró a Argentona, no pas lluny d’ on acaba el terme de Mataró. El Club de Tennis Argentona [+] | |
| 183 | 00182 | ARGENTONA | Municipi del Maresme situat a la dreta de la riera del mateix nom que, a l'època romana, fou lloc de pas de la calçada que enllaçava el Maresme amb la comarca del Vallès. L'origen del nom d'Argentona és tota una incògnita [1]: Si bé no es rebutja la procedència [+] | |
| 179 | 00178 | ARGENTINA, HERBORISTERIA LA | L’any 1926 el senyor Fèlix Giralt i Guasch començà el negoci en un local de la ronda Prim anomenat Herboristeria La Argentina, en clara referència al país on va residir durant sis anys. Acabada la guerra del 1936-39 es va establir al carrer de Sant Benet. L’aspecte [+] | |
| 178 | 00177 | ARGENET, NETEGES | També Cubes Àngel, integrades en el Grup Escobar, porten a terme desembussaments de tota mena, inspecció de canonades, neteges industrials, neteja de dipòsits de gas-oil, pous negres (fosses sèptiques), piscines…. [1] La seva seu està situada al carrer Miralles [+] | |
| 177 | 00176 | ARENYS, CAMÍ D' | Es tracta d'una de les denominacions que adoptava el Camí Ral o de Barcelona, en el moment en que depassava el nucli urbà mataroní, en funció de les poblacions que hi havia al seu pas, direcció Girona. Així, al segle XVII es troba documentat Camí de Caldes, Camí [+] | |
| 176 | 00175 | ARENYS, CA L' | Casa de pagès –de vegades escrit Areny- que queda a poca distància de la carretera que va de Dosrius a Canyamars, no pas lluny de l'ermita de Sant Llop i de Ca l’ Estaper. Es troba, en altres paraules, a pocs metres de la Riera de Can Rimbles i al Veïnat de Can [+] | |
| 175 | 00174 | ARENGADA, HOSTAL DE L’ | Es trobava al peu de la carretera Nacional II, concretament al quilòmetre 649, a mig camí entre els nuclis urbans de Mataró i Vilassar de Mar, però en terme municipal de Cabrera de Mar. Era un nom prou popular i conegut, característic de la zona. Properes a l’ [+] | |
| 173 | 00172 | ARENAS, CA L’ | Es troba al carrer d’ Argentona, de Mataró i era el domicili familiar dels pintors Jaume i Jordi Arenas i Clavell.[1] L’ edifici, de mitjans segle XIX, va ser reformat (1899) per Emili Cabanyes. La façana és de maó vist i les obertures s'emmarquen amb amples motllures [+] | |
| 174 | 00173 | ARENAS I PLA, FÀBRICA | El fill de Joan Pau Arenas i Pla (Mataró, 1778-1852) i de Salvadora Maynou i Carbonell, de nom Josep, conjuntament amb el seu germà Jacint i altres socis, fundaren l'empresa coneguda com el Vapor Nou. S’ origina l’ any 1790. En realitat, l’empresa s'havia iniciat [+] | |
| 172 | 00171 | ARCS, CA L’ | És considerada la casa d’ estiueig més antiga de la vila d’ Argentona.[1] Arran del casament, i potser abans i tot, l’ Escriptor Eugeni d’Ors començà a passar els estius a Ca l’Arcs –que era la casa dels seus sogres- també coneguda com La Tosca, avui desapareguda. [+] | |
| 171 | 00170 | ARCIMBOLDO | Era un dels restaurants italians més veterans del centre de Mataró. Amb tot tipus de cuina casolana i popular i estava situat al carrer Sant Francesc d’ Assís, a pocs metres de la Basílica de Santa Maria. Des del 2014 però es traslladà a la Ronda d’ Alfons Xè el [+] | |
| 170 | 00169 | ARCH, CAN | Gregori Arch i Pila és el nom del constructor de la casa d’ ”indianos” que hi ha al carrer de Sant Benet 72, on residia.[1] Gregori era fill del mestre d’obres Josep Arch i va obtenir el títol d’agrimensor el 1867 i l’any següent el de mestre d’obres. Va dur una [+] | |
| 169 | 00168 | ARCÀDIA, L’ | Cafè popular i espai cultural situat al carrer d’ en Pujol, que es transformà posteriorment en el DAU i que va ser reobert a principis de l’ any 2012. La idea inicial del primer Arcàdia i el Dau és combinar cultura, gastronomia i voluntat de potenciar projectes [+] | |
| 168 | 00167 | ARBREDA DEL MOT DEL ROS | Queda entre Cal Ros, Can Matavents i la Riera de Pins, a no massa distància de Can Poi, al terme municipal d’ Argentona i al quilòmetre 4 de la C-60. [1] L’ expressió “mot” aplicada en un sentit orogràfic és un marge artificial que es fa per a conduir un rec. Sembla [+] | |
| 167 | 00166 | ARBOÇ, L’ (veure MARESME, FUNDACIÓ) | ||
| 166 | 00165 | ARAÑÓ, CA L’ | Del ram tèxtil, es crea l’ any 1882, al Camí Ral 81 i a inicis del segle XX es traslladà al carrer de Moratín núm. 2. El matrimoni format per Emili Arañó i Rosell i Juliana Rodon i Matas serien els primers responsables d’ aquesta fàbrica. A partir del 1926 se’n [+] | |
| 165 | 00164 | ARAGONÉS, CA L’ | Nom popular d’un cafè bar que quedava situat a l’antic Casal dels Baró, a la Riera núm. 71 (abans 32), conegut inicialment per “Torino”, després per Ca l’ Aragonès i encara més tard per Cafè-Bar Suizo i també, als anys trenta, per Bar España. Tot plegat, justament [+] |