Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 117 | 118 | 119 | 120 | 121 | 122 · Següent · Última
Registres 2381–2400 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1922 | 01921 | LLADRES, FONT DELS | Estava situada al Veïnat de Valldeix, a prop del paratge del Cul del Món i a prop de Can Gener. També dita Font dels Pins Melis. La denominació “dels Lladres”, s’explica perquè segons la tradició s’hi havia repartit el robatori del que en quedava constància en [+] | |
| 1923 | 01922 | LLADRES, TORRENT DELS | Coincidint pràcticament amb la línia divisòria entre Mataró i Argentona, començaria on hi ha el Turó de Cerdanyola per a dirigir-se a la Riera d’Argentona. Més amunt i per aquesta mateixa banda, tenim els Torrent de Bellatriu i el Sot d’ en Cabanyes, i, a l’ altra [+] | |
| 1924 | 01923 | LLANETES, VINYA DELS | Es tracta en realitat de dos territoris, amb dues plantacions, portada per dos germans fills de Can Llanetes, la primera era la vinya de Can Català i l’ altra la de Can Morot. Ramon Boter de Palau i Gallifa ha constatat l’ existència de moltes vinyes, a Mataró, [+] | |
| 1925 | 01924 | LLÀNTIA, CAMP DE FUTBOL DE LA | Es troba a la part alta del carrer Galícia i a sota mateix de la Ronda de Mataró, A-32. Altres camps de futbol, tots ells de propietat municipal, a Mataró són: El de Rocafonda (a la Ronda del Pintor Estrany, a l’ interior del Parc de Rocafonda); el de Cirera (al [+] | |
| 1926 | 01925 | LLÀNTIA, CENTRE CÍVIC (veure CIRERA-LA LLÀNTIA, CENTRE CÍVIC) | ||
| 1927 | 01926 | LLÀNTIA, COOPERATIVA | Situada al carrer la Boixa núm.9, era una empresa dedicada a la construcció i promoció d’ habitatges i d’ obres en general. Estructurada com el seu nom indica en forma de cooperativa de producció, a principis de l’ actual segle tenia una vintena de treballadors. Altres [+] | |
| 1928 | 01927 | LLÀNTIA, ESCOLA BRESSOL DE LA | Es troba al carrer de Galícia números 3-9 i dóna acollida educativa a alumnes de 0 a 3 anys. És de propietat municipal, disposa de servei de menjador i ofereix altres activitats complementàries.[1] Altres escoles bressol municipals són la de Cerdanyola (Pedraforca [+] | |
| 1929 | 01928 | LLÀNTIA, ESCOLA DE LA | Es localitza al carrer de Sant Josep de Calassanç núm. 2, a la part baixa d’ aquesta barriada mataronina. Té els nivells o etapes Infantil i Primària i, com a centre públic, depèn del Departament d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i de l’ Institut Municipal [+] | |
| 1930 | 01929 | LLÀNTIA, LA | Veïnat que queda situat entre Cirera i Cerdanyola, arran del torrent que li dóna nom. El topònim “Llàntia” –“pessa de Llàntia”- ja es troba referenciat al 1757. Originàriament era un indret a cens de la capellania del mateix nom –benefici instituït a Santa Maria- [+] | |
| 1931 | 01930 | LLÀNTIA, TORRENT DE LA | S’origina a la banda oriental del Turó de Cerdanyola i va a parar al Torrent de les Valls. Com el seu nom indica recull també les aigües de tot el barri de la Llàntia. Gradualment es van convertint en el Torrent de Can Boada, per la coneguda casa existent en aquest [+] | |
| 1932 | 01931 | LLAPIS, EL | És un centre d’ estudis de suport escolar (Primària, ESO, Batxillerat), de preparació per a Proves d’ Accés (a cicles formatius i universitat) i escola d’ Idiomes (de diferents nivells), que es troba a la Riera de Figuera Major 36 i també a la Plaça de Catalunya [+] | |
| 1933 | 01932 | LLAPISSOS, ELS (veure PANTALAN, EL) | ||
| 1934 | 01933 | LLASERA, PEP | Franquícia de moda [1] fundada l’ any 1986 i situada al carrer de Barcelona núm. 25, de Mataró. Té també altres centres situats a Manresa, Olot, Girona, Blanes i Granollers. Estructurada en forma de societat anònima, a principis del present segle tenia 45 treballadors. El [+] | |
| 1935 | 01934 | LLAUDER, CAN (veure TORRE LLAUDER) | ||
| 1936 | 01935 | LLAUDER, CAN | També Can Sabadell i Can Sabater, es troba a l ‘ est del terme municipal d’ Argentona, al nucli urbà, al barri del Puig i al camí de la Plana. És una obra popular del segle XVI.[1] Altres cases del mateix veïnat són Can Barrau de la Pastanaga (conegut també com [+] | |
| 1937 | 01936 | LLAUDER, CASAL DELS | Es trobava a la Riera, fent cantonada amb el carrer de Bonaire, justament on després s‘ hi ubicaria el denominat Ateneu. Posteriorment seria una propietat de la Caixa d’ Estalvis Laietana i avui és una dependència de la Fundació Iluro. Els Llauder tenen els seus [+] | |
| 1938 | 01937 | LLAUDER, MOLÍ D’ EN | L’ any 1752 es concedia permís a Josep Antoni Llauder i Duran per a cercar aigua subterrània procedent de la Riera d’ Argentona, bàsicament en terrenys propietat de Joan de Palau i dels Martí de la Pujada. Aquesta aigua es feia servir en el denominat Molí d’ en [+] | |
| 1939 | 01938 | LLAUDER, SUROS D’ EN | Denominació antiga –posteriorment Suros d’ en Soler i també Sureda d’ en Llauder- d’ un bosc d’ alzines sureres que es troba a sobre de Can Perico dels Ocells, al camí que porta a Can Flaquer i a Sant Martí de Mata. Can Perico dels Ocells és una casa de pagès, [+] | |
| 1940 | 01939 | LLAVANERES, CAMÍ VELL DE SANT ANDREU DE | Entra al terme de Mataró per on es troba el Camp de Golf. Travessa la Ronda i passa per Cal Valentí fins a Can Potxa, on es troba amb una altre ramal del mateix camí. Aquest entra a Mataró per Can Sala i es dirigeix cap a Can Catà. Passa per Can Dorda i arriba [+] | |
| 1941 | 01940 | LLAVANERES, IES | Institut d’ Ensenyament Secundari de Sant Andreu de Llavaneres, [1] queda a la part est de la població, al costat de Can Saragossa i no pas lluny del CEIP Serena Vall, gairebé al peu de la carretera que porta a Sant Vicenç de Montalt. El Turó, el Turó de la Glorieta [+] |