Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 164 | 165 | 166 | 167 | 168 | 169 · Següent · Última
Registres 3321–3340 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2862 | 02861 | PORTELL, EL | Paratge del terme de Dosrius, que queda a llevant de la carretera B-510 (que va de Dosrius a Llinars) i a l’oest del Torrent del Vipol, gairebé al sud de la denominada Urbanització l'Esmeralda, ara coneguda també com Can Massuet. En altres paraules, el paratge [+] | |
| 2863 | 02862 | PORTELL, MAS | Masia –ja desapareguda- situada entre el Veïnat de Madà i la Riera d'Argentona, al Cros, al terme municipal d'aquesta darrera localitat.[1] A l’ altra banda de la riera, ja en terme de Mataró, hi ha les instal.lacions esportives del Sorrall. També era coneguda [+] | |
| 2864 | 02863 | PORTELL NOU, CAN | Masia que queda al peu del mateix del Camí de la Lorita, que va de la Riera de Sant Simó a Can Flequer, a sota mateix de la urbanització Can Marquès. Un xic més al sud, s’hi troba Can Portell Vell. La masia era també coneguda com la Casa Vermella o per Can Màrtir. Altres [+] | |
| 2865 | 02864 | PORTELL VELL, CAN | Masia molt antiga –del segle XVII-, situada al paratge de Santa Cecília, a pocs metres de la Riera de Valldeix o de Sant Simó i, per la seva banda nord, a poca distància del Camí dels Contrabandistes. Es troba documentat al segle XIV. Ens consta que el diumenge [+] | |
| 2866 | 02865 | PORTET, EL | Restaurant que queda al Passeig del Callao, a la zona marítima de Mataró. Al sector que queda arran de la platja hi ha molts altres restaurants, de similars característiques, propers o no massa propers. Podrien ser Sidewalk (Passeig del Callao s/n), Aurum (Passeig [+] | |
| 2867 | 02866 | PORTORRIQUEÑA, LA | Cooperativa de consum mataronina, creada l’ any 1890, al carrer de Moreto. Després es traslladà al carrer Nou de Caputxines núm. 16 i, l’ any 1923, adquirí el terreny del carrer de Cristina, del 23 al 27, fent canonada amb el Rierot. Tingué els seus alts i baixos [+] | |
| 2868 | 02867 | PÒSIT, EL | El Pòsit Marítim (o simplement Pòsit) era una associació o corporació constituïda per persones dedicades a activitats relacionades amb la mar i de manera molt especial amb la pesca, eventualment subvencionada per l'administració pública. Òbviament existia en moltes [+] | |
| 2869 | 02868 | POTXA, CAN | També coneguda com Ca l’ Artedo, és una casa rural situada a les Cinc Sènies, amb accés pel Camí del Mig. Porta el núm. 103 del Veïnat de Mata. Es tracta d’ una construcció del 1940, amb dues plantes i amb coberta a dues aigües, dedicada al planter per a la jardineria. [+] | |
| 2870 | 02869 | POU, CAN | Masia que es troba situada al Veïnat de Mata núm. 55, exactament a l’encreuament entre l’autopista i l’accés que porta a la carretera Nacional II. Es tracta d’una de les masies ara existents més antigues de Mataró, probablement del segle XV, amb posteriors modificacions [+] | |
| 2871 | 02870 | POU, CAN | Casa de pagès que queda al peu del Camí del Sant Crist, a l’oest del Clos Arqueològic de la Torre Llauder, al Pla de les Monges. La família Rodon era originària d’ aquest mas. En concret, Valentí Rodón i Torrent (fill de Josep Rodon i Noms –mort el 1952, als 78 [+] | |
| 2872 | 02871 | POU, CASA | Correspondria a l’ actual casa núm. 17, del carrer Nou. Tal vegada el personatge més conegut d’ aquesta nissaga és Miquel Pou i Partella, comerciant i inversor de capitals en els mercats marítims, que es deia en realitat Miquel Anglada i Pou i estava casat amb [+] | |
| 2873 | 02872 | POU D’AVALL, EL | Conjunt de cases que, al segle XVI, quedaren ubicades fora de les muralles, al Rierot, a la zona que ara coincidiria a grans trets amb l’ encreuament del Camí Ral i del carrer de l’ Hospital. De fet, pel que sembla, raons econòmiques van impedir que el perímetre [+] | |
| 2874 | 02873 | POU DE LA PLACETA | Pere Màrtir Pou i Rolf, adroguer (1627-1685) és pràcticament a l’ origen d’ una dinastia que tenia la seva residència en un habitatge aïllat del davant mateix de Santa Maria, edifici que amb el temps (1826) seria enderrocat per a donar més perspectiva al temple. Els [+] | |
| 2875 | 02874 | POU DE LA PLATA, PLANA | Queda entre el Turó d’ en Cabanyes (407 metres) i la denominada Creu d’ en Serra. Justament aquesta plana es troba a la cruïlla del Camí de la Serra amb el de la Cornisa (que va de Can Bruguera a Argentona). [1] [1] http://www.icc.cat/vissir3/. Cal cercar el [+] | |
| 2876 | 02875 | POU DE LA SÍNIA, MAS | Anomenat també Arrovet, quedava –sense precisar massa- a la zona del Camí Ral, en un sector d’ evident desnivell respecte a la ciutat vella mataronina clarament delimitada llavors per “les penyes” d’ aquest sector. D’ aquí que, en ocasions, es parli d’ en Pou de [+] | |
| 2877 | 02876 | POU DE SANT PERE | Estava situat al capdavall de l'actual carrer de Sant Pere. Diferents embarcacions mercants i de guerra hi feien aiguada. A Mataró, al segle XVII, no hi havia port pròpiament dit però sí que les naus o vaixells s’ apropaven a la costa per a intercanviar mercaderies [+] | |
| 2878 | 02877 | POU DEL GLAÇ | És un paratge localitzat al terme de Dosrius, a Canyamars concretament, que agafa el nom de la construcció de planta circular i d'espesses parets de pedra i amb 2 o 3 obertures orientades normalment cap al nord i al sud, per on entrarien els blocs de gel, destinada [+] | |
| 2879 | 02878 | POU, FÀBRICA | De Miquel Pou i Esmandia, la fàbrica tenia la seva seu a la Rambla. Era fabricant de mitges i punt i a la dècada del 1840 s’ havia convertit en capdavanter del sector. Els seus productes eren sovint exportats a Amèrica. També es dedicà a l’ elaboració de licors [+] | |
| 2880 | 02879 | POU, ISIDRE | Botiga de sabates, especialitzada en calçat de luxe, que estava situada a la denominada Rambla Mendizábal núm. 51 (actual Riera), de Mataró. Aquesta empresa participà en l’ Exposició d’ Indústries Locals, organitzada per l’ Associació Professional de Dependents [+] | |
| 2881 | 02880 | POU, TORRENT DEL | Documentat el 1053, a Mata. Agafa el nom de la masia que queda situada ben a prop. [1] També es coneixen des de molt antic els noms d’ altres torrents, tot i que es faci sovint difícil identificar-los o precisar-ne el seu recorregut. Podrien ser el “de Santa Maria [+] |