Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 702 | 00701 | CARALT, CAN | Conegut edifici senyorial de Sant Andreu de Llavaneres, que queda al peu de la carretera que va a Sant Vicenç de Montalt i que és la seu del Museu Arxiu de Llavaneres, amb sales de consulta[1]. També denominada Can Cassany, és del segle XVIII (174) i va ser transformada [+] | |
| 703 | 00702 | CARALT, GRANJA | El seu origen (1932) és una petita lleteria –Can Roca- que hi havia a la mateixa Riera, tocant a Ca l’ Abadal, pràcticament fent cantonada amb el carrer de Sant Josep. El subministrament de la llet el feia la família Caralt de Sant Andreu de Llavaneres, que donà [+] | |
| 704 | 00703 | CARAMANY, CAN | En ocasions escrit Carmany, és una casa de pagès que queda situada a poca distància de la carretera que va d'Argentona a Granollers (C-1415), a pocs metres també del trencall que va cap a Òrrius i també no pas lluny de la mateixa Riera d’ Argentona. També es coneix [+] | |
| 705 | 00704 | CARANDINI, CAN | Xalet situat al Veïnat de Mata, tocant a la carretera que va a Sant Andreu de Llavaneres, des d’on s’ hi accedeix fàcilment. La seva adreça oficial és Veïnat de Mata 98. Si bé no té un especial valor arquitectònic ha estat restaurada i arranjada fa uns anys i avui [+] | |
| 706 | 00705 | CARBÓ, MAS | Conegut també com a Mas Miquel, estava ubicat al Veïnat de Mata, a la zona de l’ermita de Sant Martí, en els segles XVI i XVII. Limitava amb els masos Mataró, Berenguer i Ferragut. Altres masos de Mata en aquells temps foren els Gener, Gual, Mata, Tria (abans denominat [+] | |
| 707 | 00706 | CARBONELL, CAN | Es troba a Cabrera de Mar, al camí de la Riera. També era coneguda antigament com Can Mallol de Baix i està documentada ja al segle XV. Posteriorment formaria part de les propietats de Can Bartomeu. Té planta baixa, pis i golfes, amb teulada de dues aigües. A l’ [+] | |
| 708 | 00707 | CARBONELL I CAÑAMERAS, JAUME | Propietari de la fàbrica de lones que existia a Mataró l’ any 1784. Se sap que disposava de quaranta-dos telers i que arribava a produir fins a 1.152 peces de cinquanta-cinc canes cadascuna. Dues fàbriques més, de les quals es desconeix la titularitat, disposaven [+] | |
| 709 | 00708 | CARBONELL, JOAQUIM | Nom del propietari d’ una fàbrica de Gènere de Punt que estava situada al Rierot i que va ser activa fins al 1932. Es tracta d’ una empresa d’ importància al seu moment, al costat d’ altres com les d’ Emili Arañó, Josep Cabot, Antoni Coll, Ramon Domingo, Enric [+] | |
| 710 | 00709 | CARBONELL, MAS | Es troba documentat a Mata, al segle XIV. Altres masos de la mateixa zona i del mateix temps foren els Bastit, Pi, Mascort, Rubiol, Lledó i Cabrera.[1] Del mateix segle i del mateix veïnat foren també Mata, Bastit, Pi, Mascort, Rubiol, Lledó i Cabrera. També, dels [+] | |
| 711 | 00710 | CARBONELLET, CAN | Es troba al Veïnat d’ Agell, de baix, al terme municipal de Cabrera de Mar. A la seva façana hi ha la data de 1395 i la seva història ha estat abastament estudiada.[1] La zona d’ Agell de baix queda localitzada al costat mateix de la carretera que va de Vilassar [+] | |
| 712 | 00711 | CARDO MÀXIMUS | Nom llatí amb el qual es designaria un dels carrers principals de les ciutats romanes, perpendicular al Decumanus Màximus. En el cas de Mataró, en l’època òbviament d’ Iluro, el Cardo Màximus es podria considerar que anava en direcció cap al mar. En donen testimoni [+] | |
| 713 | 00712 | CARDONER, CAN | Casa de la Riera núm. 95, de Mataró, caracteritzada per tenir una reixa de ferro a la finestra de la planta baixa. La seva finalitat és més decorativa que de tanca protectora. La reixa està dividida en dues parts, una inferior, sobre el llindar i una altra superior. [+] | |
| 714 | 00713 | CARDONER, MESTRE DE CASES | Ramon Cardoner i Bruguera va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Mataró en els primers moments de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, quan ara alcalde Joaquim Boter i Martí. Contractista d'obres, s' havia casat amb Francesca Grau i Viñas i van ser els pares [+] | |
| 715 | 00714 | CARENA, CAMÍ DE LA | És la denominació que també agafa el Camí de la Serra, particularment quan segueix la part més enlairada de la “carena” muntanyosa que separa el terme municipal mataroní i el de Dosrius. D’aquí li vindria el nom. De fet aquest camí, pel que fa al tram del municipi [+] | |
| 716 | 00715 | CARENES, CAMÍ DE LES | També dit del Gironès, parteix del Camí dels Contrabandistes, tot seguint la Riera de Sant Simó o de Valldeix, continua per Sant Martí de Mata, traspassa el Coll de la Lorita on en un petit tram conserva restes d’ un paviment de lloses de pedra, així com cunetes [+] | |
| 717 | 00716 | CARETA, CAN | Es tracta d’ un cafè que estava situat, a principis del segle XX, on després s’ hi ubicarien els Magatzems Sant Jordi i després l‘ espai recreatiu Dover. També era conegut com el Cafè Nacional. Segons explica Ramon Salas i Oliveras, en el seu interior hi havia [+] | |
| 718 | 00717 | CARGOL, EL | De sòlida i peculiar construcció, és el nom popular amb el qual és conegut –per la seva forma- el pas soterrani d’ accés a la platja, per sota de la carretera N-II i de la via del tren. Comença al capdavall del carrer de Sant Antoni i arriba pràcticament a la sorra [+] | |
| 719 | 00718 | CARIBÚ | Estructurada com una societat limitada, fabricava roba interior i exterior. La fàbrica estava situada a la carretera de Cirera, pujant a mà dreta, i a poca distància de la Ronda de Sant Oleguer. La marca que va comercialitzar era Lemur. S’ havia fundat l’ any 1962 [+] | |
| 720 | 00719 | CARIM OTTO | Fàbrica de vidres per a laboratoris que a principis de la dècada dels seixanta del passat segle XX es va posar en funcionament a Mataró. Estava situada al carrer Marià Fortuny 39, fent cantonada al el llavors denominat carrer Lope de Vega (avui, del músic Josep [+] | |
| 721 | 00720 | CARINYO, CAL | És una de les cases de pagès que es troba a mà dreta de la carretera abans d’ arribar a Canyamars.[1] Formaria part del denominat Veïnat del Pedró. Probablement va ser edificada a finals del segle XVIII o a principis del XIX i fou modificada ja en el XX. Es tracta [+] |