Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 125 | 126 | 127 | 128 | 129 | 130 · Següent · Última
Registres 2541–2560 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1346 | 01345 | ESTAPÉ S.A., SALVADOR | Nom del propietari d’ una empresa del tèxtil mataroní, originada l’ any 1978 i ubicada al carrer Josep Abril núm. 30. Majorista de fornitures desenvoluparia activitats relacionades amb el tèxtil i amb branques auxiliars, inclosa la merceria i la paqueteria. A principis [+] | |
| 1345 | 01344 | ESTAPÉ, RAMON | Propietari d’ un estudi fotogràfic que hi havia a la Riera núm. 20, al costat de la sastreria “La Ciutat de Londres”. Estava especialitzat en fotografies per a nuvis, retrats a l’ oli i al pastell, esmalts per a joies, etc…. La seva muller va ser Pilar Pascual [+] | |
| 1344 | 01343 | ESTANC 6 MATARÓ | Durant molt de temps ha estat regentat per la família Cambray i Larrégola i es troba al carrer Prat de la Riba 1, fent cantonada amb el Rierot. El número 6 correspon lògicament al de l’ expenedoria de venda de tabacs, segells i impresos de papers oficials. També [+] | |
| 1343 | 01342 | ESTAMPUNT, S.L. | Empresa de Cabrera de Mar, situada a la Riera d’ Argentona 5, dedicada a l’ estampació, que a principis del segle actual tenia una setantena de treballadors. Josep Jofre Botey, d’ aquesta empresa, fou elegit (2012) Vicepresident d’ ASEGEMA, l’ Associació d’ empresaris [+] | |
| 1342 | 01341 | ESTAMFERM | Estructurada com una societat limitada, va néixer l’ any 1967 i es va especialitzar en estampats infantils i també en tints i acabats de teixits de licra. Es situaria al Camí de Valldeix, al veïnat del mateix nom. A principis de l’ actual segle tenia una quarantena [+] | |
| 1341 | 01340 | ESTAFETA DE CORREUS | Es localitza al costat mateix de la Font del Pericó. De planta circular i 3,5 metres d’ alçada, acull en el seu interior les bústies de les masies de Valldeix. Aquesta estafeta de correus va ser la primera d’ Espanya (1956) que es construí. Tot i que continua existint, [+] | |
| 1340 | 01339 | ESTADI MUNICIPAL D’ ATLETISME (veure ATLETISME, ESTADI MUNICIPAL) | ||
| 1339 | 01338 | ESTACIÓ, L’ | L’estació del ferrocarril, al davant del carrer de Churruca, va ser inaugurada l’ any 1905. L’ anterior estació era al final del carrer Sant Agustí, que havia estat construïda amb motiu de la inauguració del primer tren (1848) i que fou enderrocada l’ any 1957, [+] | |
| 1338 | 01337 | ESQUÍS, COMERCIAL | Es tractava d’ una botiga d’ electrodomèstics, ràdio i televisió, amb servei propi. I es trobava al carrer de Sant Josep. Establiments de caràcter similar existents a Mataró, a la segona meitat del segle XX, serien Picon i Prats (carrer de Sant Josep núm. 3); Milar, [+] | |
| 1337 | 01336 | ESQUIROL, FONT DE L’ | Es troba a Argentona, al Veïnat de Can Lladó, prop de la coneguda Font del Ferro. També hi ha a les seves immediacions la denominada Font de l’ Esquirolet. Com és sabut, a Argentona hi ha un innombrable número de fonts. Entre moltes altres esmentaríem, a més de [+] | |
| 1336 | 01335 | ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA | Partit de Francesc Macià, de Lluís Companys i de Josep Tarradellas (Presidents de la Generalitat de Catalunya), ha tingut com a líders més significatius Joan Hortalà, Àngel Colom, Josep Lluís Carod i Rovira, Joan Puigcercós, Joan Ridao i posteriorment Oriol Junqueras. [+] | |
| 1335 | 01334 | ESQUERRA, FÀBRICA DE JOAQUIM | Era una de les set grans empreses de filatura i tissatge que a la segona part del XIX acumulaven gairebé un 80 per cent del total de les quotes oficialment declarades. Aquestes set empreses, a més de la de Joaquim Esquerra, eren Germans Mas, eren Baladia i Sala [+] | |
| 1334 | 01333 | ESQUERRA, CASA | Típica casa barroca, del carrer de Barcelona, a Mataró. És el núm. 46 i va ser edificada al segle XVII. És on va viure i tenia el taller l’ escultor mataroní Antoni Riera i Móra (1641-1703), autor del retaule del Roser, a Santa Maria. Altres cases també barroques [+] | |
| 1333 | 01332 | ESQUEIS, ELS | És la zona de Cabrera de Mar on neix la Riera d’ Agell, entre Sant Joan de Munt i la Torre Ametller. // També es denomina Els Esqueis el sector de ponent del Turó dels Oriols, que arriba al peu del Burriac. Es tracta de zones amb claps de roques, amb superfícies [+] | |
| 1332 | 01331 | ESQUEI DEL CARTER | És un paratge que queda a la dreta del camí que puja a la Lorita, ja en el terme de Sant Andreu de Llavaneres. Sovint es troba escrit com Esqueix del Carté. També a la zona del Sot dels Castanyers i relativament a prop de Can Riera. A les immediacions hi ha el [+] | |
| 1331 | 01330 | ESQUEI DE MUSTARÓS, L’ | Petita elevació d’ un centenar de metres que queda a l’ est de l’ encreuament de les carreteres que van de Mataró a Granollers i d’ Argentona a Òrrius, a un centenar de metres i a la banda esquerra de la Riera d’ Argentona. Queda també al sud del Torrent de Pregunteres. [+] | |
| 1330 | 01329 | ESQUEI DE LA FOU, TURÓ DE L’ | De 321 metres d’ alçada es troba a ponent del nucli urbà d’ Argentona. Conjuntament amb el Turó de Matacabres, el Turó de l’ Esquei d’ en Ros i el Pujolar, formen un important massís muntanyós que queda entre el Torrent del Cirer i la Riera de Clarà. A l’ oest [+] | |
| 1329 | 01328 | ESQUEI DE CA N’ OMS, L’ | Es troba a l’ est de Cal Carreter, sobre la denominada Pedrera de Ca n’ Oms i la zona de Jainà. Tot plegat entre el Turó de la Gola i el Turó de les Rovires.[1] Un “esquei” és un clap de roca que presenta una superfície clivellada, cantelluda, amb esquerdes. [2] [1] [+] | |
| 1328 | 01327 | ESQUEI D’ EN ROS, TURÓ DE L’ | Es troba al sud de la Riera de Clarà i a ponent d’ Argentona. El denominat Pla dels Matxos el separa del Turó de Matacabres i del Turó de l’ Esquei de la Fou. També es pot dir que el denominat Mal Pas el separa del Pujolar, més al nord. | |
| 1327 | 01326 | ESQUEI D’ EN FEBRER | Queda entre el Molí de Can Miser Prats, Can Belluguins, Can Blanc i l’ autopista C-60, venint de Mataró, poc abans d’ iniciar-se el Túnel de Parpers. [1] [1] http://www.icc.cat/vissir3/ Cal indicar el nom cercat i fer la pertinent aproximació, amb “zoom”. |