Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 139 | 140 | 141 | 142 | 143 | 144 · Següent · Última
Registres 2821–2840 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1066 | 01065 | CORTS, LLETERIA | El seu propietari, als anys trenta del passat segle XX, era Ramon Corts i Campdepadrós, del carrer de Sant Sadurní 7. Conegut com “Tit”, lleter, Ramon es va casar amb Agnès Cot i Massuet (1874-1956). Fills seus van ser Maria, que es casaria amb Francesc Sans i [+] | |
| 1065 | 01064 | CORTS, LES | Polígon del terme de Cabrera de Mar, que es troba entre el Camí del Mig o l’ autopista C-32 i la carretera que va de Vilassar a Argentona (B-502). És una zona eminentment industrial amb diferents empreses, de caràcter variat. Entre elles esmentaríem DIGI TEC (de [+] | |
| 1064 | 01063 | CORTIPLEX S.A. | Empresa del sector de les Arts Gràfiques que fabrica bosses de plàstic, etiquetes adhesives, etiquetes tèxtils... i que es localitza al carrer Floridablanca 56. [1] Altres empreses del sector del Mataró dels darrers temps són o han estat Argra (Av. Lluís Companys [+] | |
| 1063 | 01062 | CORTINA, JOSEP | Nom de l’ empresari d’ una fàbrica de teixits existent al carrer de Sant Rafael (Torrent) núm. 1, des de la primera meitat del segle XIX. A l’ any 1882 tenia 24 telers comuns. Fabricants de teixits de Mataró a mitjans i segona meitat del segle foren també Francesc [+] | |
| 1062 | 01061 | CORSET ELEGANT, LE | Denominació oficial de la botiga de roba interior femenina (“especialidad en la medidas, sostenedores de pecho i fajas”,segons diu la premsa del moment), que estava situada al carrer de Barcelona núm. 42, de Mataró, i que era propietat de Florinda Albó. Aquesta [+] | |
| 1061 | 01060 | CORREUS I TELÈGRAFS | Originàriament (1932-1962) aquest servei estava instal.lat al Camí Ral, fent cantonada amb el carrer de Sant Antoni. Després (1962) es traslladaria al carrer de Lepanto 31 i una oficina auxiliar a Cerdanyola (1989), al carrer de Calassanç Marquès 14, cantonada [+] | |
| 1060 | 01059 | CORREU, EL | Masia coneguda també com la Sénia Nova, queda al Pla de Sant Simó, no pas lluny de l’ ermita, des d’ on s’hi accedeix. En serien masovers des de principis de segle fins l’ any 1926, les famílies Lluch i Bertran, primer; Lluch i Dorda després, i Lluch i Canal posteriorment. [+] | |
| 1059 | 01058 | CORREGIMENT DE MATARÓ | Els “corregiments” eren les divisions administratives en què Felip Vè, a imitació de Castella, dividí els territoris de la Corona d’ Aragó, mitjançant el Decret de Nova Planta de 1716. El Principat de Catalunya fou dividit en dotze “corregiments” (Barcelona, Mataró, [+] | |
| 1058 | 01057 | CORREDOR, EL | Paratge muntanyós (639 metres sobre el nivell del mar) que queda a la zona limítrofa entre els termes de Llinars del Vallès, Dosrius i Vallgorguina. Al centre del paratge s'hi localitza el santuari de la Mare de Déu dels Socors del Corredor [1], una obra del segle [+] | |
| 1057 | 01056 | CORREDOR, CAL | Potser dels anys vint del segle passat, és una casa de pagès ubicada on és ara el carrer Garrotxa, que tingué també dos altres noms successius. Primer, Can Vives, perquè la va comprar un mataroní –Joan Vives- que vivia a Canyamars. I segon, Can Pujadas, pel nou [+] | |
| 1056 | 01055 | CORREDÓ, MANUEL | Es tracta del nom del propietari d’ una serralleria que hi havia, als anys trenta, al carrer de Sant Josep núm. 40. Realitzava treballs artístics en ferro, per a les construccions, i es dedicava també a la restauració de caixes de cabals, bàscules, pesos i balances. Altres [+] | |
| 1055 | 01054 | CORRALS, ELS | Indret de Mataró, avui totalment urbanitzat, que correspondria als espais dels antics escorxadors (o corrals) mataronins, construïts l’any 1834, que estaven situats al carrer Madoz. Avui una petita plaça –reurbanitzada l’ any 1985- ens recorda aquest nom. En concret, [+] | |
| 1054 | 01053 | CORONES, CAN | Queda a la banda est del camí de Sant Martí, a relativa poca distància de l’ermita de Sant Miquel de Mata, en un entorn forestal prou privilegiat. [1] Can Corones és una casa senyorial, amb una gran era al davant i uns jardins ben cuidats al seu entorn. Altres [+] | |
| 1053 | 01052 | CORONACIÓ D’ ESPINES, CONFRARIA DE LA | Els seus inicis es troben l’ any 1949, estretament relacionada amb els Germans Maristes de la ciutat. El misteri que formaria part de les processons de la Setmana Santa de Mataró fins als anys setanta, va ser beneït per Mn. Pere Solà, rector de la Parròquia de [+] | |
| 1052 | 01051 | COROMINES, ESCOLA JOAN | Es localitza al carrer Pasqual Madoz, a l’ espai on antigament hi havia els denominats Corrals. En realitat consta de dos edificis: L’ un en aquest carrer, on es desenvolupen els cursos de l’ Etapa Infantil. I l’ altre, al carrer de Sant Pere, als locals de l’ [+] | |
| 1051 | 01050 | CORNISA, URBANITZACIÓ LA (veure URBANITZACIÓ LA CORNISA) | ||
| 1050 | 01049 | CORNISA, LA | Espai topònim de clar significat, avui pràcticament ocupat per una urbanització del mateix nom, que està situada a la part alta de Mataró i que es va iniciar al 1966. Els noms dels carrers però no s’oficialitzaren en la seva totalitat fins al 1975. Pel fet de situar-se [+] | |
| 1049 | 01048 | CORNISA, FONT DE LA | Situada al Camí de la Cornisa, a poca distància de Can Bruguera dels Planells, és totalment seca, si bé hi arriba l’ aigua de la xarxa municipal. No té en realitat ni autenticitat ni tradició, ja que es va establir al 1967, justament amb aigua provinent de la urbanització [+] | |
| 1048 | 01047 | CORNISA, CAMÍ DE LA | Si bé, per extensió, avui es coneix amb aquest nom –o amb el del Camí de la Serra- tot el camí que carena el límit geogràfic entre els termes municipals de Mataró i Dosrius, en realitat el Camí de la Cornisa començaria a la Plana del Pou de la Plata per a dirigir-se [+] | |
| 1047 | 01046 | CORNELL, CAN | Casa del segle XVII (datada concretament l’ any 1662), d’ arquitectura popular, que es troba a dalt d’ un petit puig, al Camí Vell de Sant Vicenç.[1] Consta de planta baixa, rectangular i dos pisos i havia estat fortificada. De fet en els llibres parroquials, la [+] |