Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 149 | 150 | 151 | 152 | 153 | 154 · Següent · Última
Registres 3021–3040 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 866 | 00865 | CENTRE D’ ATENCIÓ PRIMÀRIA EL MARESME | Es localitza al Camí del Mig. Acull en realitat dos Centres d’ Atenció Primària (CAP) existents a Mataró. Els CAPS suposen el primer nivell d’ accés als serveis sanitaris dels ciutadans d’ una localitat.[1] El Centre d’ Atenció Primària el Maresme es localitza [+] | |
| 865 | 00864 | CENTRE D’ ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CENTRE | Es localitza a l’ edifici de l’ antic Hospital de la ciutat, amb accés però pel Camí Ral. És un dels dos Centres d’ Atenció Primària (CAP) que depenen del Consorci Sanitari del Maresme i no directament de l’ Institut Català de la Salut (ICS). L’ altre CAP depenen [+] | |
| 864 | 00863 | CENTRE D’ ATENCIÓ PRIMÀRIA CIRERA-MOLINS | Es localitza a la Ronda de Frederic Mistral de Mataró i fa cantonada amb la Carretera de Cirera. És un dels dos Centres d’ Atenció Primària (CAP) existents a Mataró que depenen del Consorci Sanitari del Maresme. L’ altre és el de Mataró-Centre, que es localitza [+] | |
| 863 | 00862 | CENTRE CATÒLIC, EL (veure CÍRCOL CATÒLIC) | ||
| 862 | 00861 | CENTRE, CAFÈ DEL | També conegut popularment com el Centro era a la plaça de Santa Anna, fent cantonada amb la Muralla de Sant Llorenç. Era ja un dels grans cafès mataronins del segle XIX, amb uns grans miralls, que ornaven les parets i tenia bancs tapissats de vermell. Durant la [+] | |
| 861 | 00860 | CENTRAL TELEFÒNICA | Es construí a la Baixada de Santa Anna, l’ any 1953 per a tal de garantir un servei telefònic automàtic per a la localitat. Posteriorment, amb el creixement de la ciutat, la central telefònica va ser traslladada al Camí del Mig (1973). Avui, amb l’ avenç dels tecnicismes [+] | |
| 860 | 00859 | CENTRAL NACIONAL SINDICALISTA | Més coneguda per les sigles C.N.S. era l’ organisme que integrava treballadors i empresaris industrials, sindicats agrícoles i organitzacions de propietaris, a l’ etapa franquista. També era extraoficialment com el “sindicat vertical” i tenia com a objectiu reunir [+] | |
| 859 | 00858 | CELLER D’ EN MARC, EL | El Celler d'en Marc Restaurant, està situat a la Muralla de Sant Llorenç número 14-Bis, de Mataró. Pren el seu nom del celler centenari ubicat en aquest indret. Com a restaurant, la història de l’Antic Celler d’en Marc compta només dues dècades, i ha estat sempre [+] | |
| 858 | 00857 | CELLER, EL | És el nom modern d’ una antiga casa de pagès, Can Serra del Canyer, actualment convertida en restaurant. Es troba a la carretera N-II, al quilòmetre 649, al costat mateix de El Delfín i no pas lluny del Restaurant Castell de Mata. [1] És un edifici dels anys cinquanta [+] | |
| 857 | 00856 | CÉLLECS, TURÓ DE | De vegades també escrit Sèllecs, es situa a la línia divisòria entre les comarques del Maresme i de Vallès Oriental i entre els termes d’Òrrius i de Vilanova del Vallès, en particular. Format per tres turons, té 534 metres d'altitud i, conjuntament amb el Turó [+] | |
| 856 | 00855 | CEDROS, LOS | Finca [1] situada al terme municipal de Mataró però a poca distància d’ on comença el de Sant Andreu de Llavaneres. Compta amb un ampli jardí, amb piscina i espais a l’ aire lliure i equipaments habituals (menjador, cuina, biblioteca, sala d’ estar, dormitoris…) [+] | |
| 855 | 00854 | CECÍLIA, SANTA | Paratge mataroní que quedaria a l’est mateix de la Riera de Valldeix o de Sant Simó, entre la carretera de Mata i la zona de Santa Rita. Es tenen referències d'una capella dedicada a Santa Cecília –o Santa Cília- des de principis del segle XIV (1318, concretament). [+] | |
| 854 | 00853 | CECASSA, GRUP | Serveis integrals per a empreses i assessoria per a aspectes laborals, fiscals, comptables, informàtica, enginyeria i assegurances. La seva adreça: Pablo Iglesias, 63. Edifici del Vidre.[1] Empreses relativament properes que s’ han dedicat a fer assessorament o [+] | |
| 853 | 00852 | CEBRIÀ, ESGLÉSIA DE SANT | L’església de Sant Cebrià esmentada el 1023 era prop de la costa i fou coneguda des del segle XIII com Santa Margarida del Viver; era romànica i fou desmuntada modernament. El seu origen és força antic ja que era d'època paleocristiana. En aquest indret existí [+] | |
| 852 | 00851 | CEBRIÀ, CAN | Casa de pagès situada al Pla de Sant Simó, a les Cinc Sènies, a poca distància del Torrent dels Saumells o de la Budelleria, entre Can Llopis i Cal Valencià i a uns tres-cents metres de la carretera N-II i de la línia del ferrocarril. [1] No queden lluny tampoc [+] | |
| 851 | 00850 | CCS MARESME | Centre de càlcul, organitzat en forma de Societat Anònima, dedicat a la informatització de diferents empreses. Es va crear a la dècada dels seixanta i, amb els anys, estaria localitzat a l’ Avinguda del Maresme 301-305 i al carrer de Sant Antoni 82-88. Altres centres [+] | |
| 850 | 00849 | CAYMA, TALLERS | Empresa mataronina que va néixer l’ any 1989 i que estava ubicada a la Ronda Barceló, 72. Posteriorment a la Via Sèrgia núm. 2, essent la concessionària d’ automòbils “BMW” i “Mini”. A principis del segle actual tenia una vuitantena de treballadors.[1] Desenvoluparia [+] | |
| 849 | 00848 | CAVALLER, MAS | Casa d’ Argentona, situada al carrer de Ntra. Sra. de la Salut núm. 12. És una masia de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants i frontó a façana, de tres cóssos transversals a la façana. En el lateral de llevant hi ha una porta també de granit on hi ha [+] | |
| 848 | 00847 | CAVALLER, FONT DEL | Es localitza al terme d’ Argentona i concretament al Veïnat de Clarà, en el paratge del Rocar d’ en Serra i al contrafort nord d’ aquest massís. La casa de pagès més propera és Can Calau però no queda lluny de Can Manreset, de Can Mont i fins i tot de Can Carmany [+] | |
| 847 | 00846 | CAVALLAR, CARNISSERIA | Popular botiga que estava situada a la Plaça Xica, fent pràcticament cantonada amb el carrer de Can Xammar. La regentava Josep Vilarrupla i Bassas, que va morir el 1999, als 75 anys. La carn de cavall és molt nutritiva però no gaudeix de l’ acceptació popular com [+] |