Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2246 | 02245 | MATES, HORTA | Es trobaria a Cabrera de Mar, a l’ esquerra de la Riera de Cabrera i per sobre del Camí del Mig, a una quarantena de metres sobre el nivell del mar. Hauria estat, segons Marià Ribas, una vil.la romana, amb troballes soles o aïllades, com àmfores i monedes i amb [+] | |
| 2245 | 02244 | MATES DE MATARÓ, MAS | Quedava situat on ara hi ha el carrer d’en Palau i quedà integrat al nucli urbà de Mataró en el decurs dels segles XVI i XVII. Altres masos que també quedaren integrats en aquesta època foren el Mas Andreu, el Bellot, el Bova, el Bertran Costa, els Capella, el [+] | |
| 2244 | 02243 | MATES DE DALT O D’AMUNT | Mas ubicat al Veïnat de Mata als segles XVI i XVII. Altres masos localitzats en aquest indret i en el mateix temps serien els Miquel (situat a l’ actual Sant Martí de Mata i conegut també com Mas Carbó); Gener (en terres procedents del Mas Miquel), Berenguer, Mataró, [+] | |
| 2243 | 02242 | MATES, CASAL DELS | Quedava situada al carrer Nou, on ara hi ha l’ edifici de la clínica ISSA. Joan Mates, esmentat originàriament com a candeler de cera, és el primer membre de la nissaga que s' implica en àmplies activitats mercantils. Al 1673 participà en el finançament d' una [+] | |
| 2242 | 02241 | MATES, CAN | És avui el nom d’ una urbanització que quedaria a la part més occidental del nucli urbà de Sant Andreu de Llavaneres, relativament a prop ja de la línia que separa els termes municipals de Llavaneres i de Mataró. [1] Altres urbanitzacions del terme municipal llavanerenc [+] | |
| 2241 | 02240 | MATERO | Nom antic amb el qual es sol identificar la ciutat de Mataró, documentat l’ any 1098, però que designa el castell o torre de Mata. Sembla clar que de Matero es passa a Mataró, topònim susceptible de diverses interpretacions (nom d’ un primitiu feudal, derivació [+] | |
| 2240 | 02239 | MATERIALES DOROTEA S.L. | Empresa dedicada als diferents materials de construcció d’ obres, que es troba al carrer Batista i Roca núm. 18 de Mataró i concretament a la zona industrial del Pla d’ en Boet. A principis del present segle tenia uns trenta cinc treballadors.[1] També serien conegudes [+] | |
| 2239 | 02238 | MATELLA, LA | Banc d’arenes, pedres i algues que queda a un quilòmetre del litoral mataroní, al davant mateix de la platja de Sant Simó. Té aproximadament un quilòmetre de llargada i mig d’amplada.[1] Matella –mot possiblement equivalent a mata o matoll- és el nom d’ un accident [+] | |
| 2238 | 02237 | MATAVENTS, CAN | Queda al peu de la Riera d’ Argentona i a molt poca distància de l’ encreuament de la carretera que va cap a Òrrius, justament on la Riera de Riudemeia arriba a la d’ Argentona. És una zona amb jaciments arqueològics, molt en concret d’ un forn de l’època romana.[1] [+] | |
| 2237 | 02236 | MATAS, TORRE | Torre modernista, de principis del segle XX, situada al carrer Closens núm. 92, de Sant Andreu de Llavaneres.[1] Es tracta d'una torre aïllada envoltada per un jardí. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. L'estructura està formada per la suma de dos cossos. [+] | |
| 2236 | 02235 | MATAS, TINTORERIA | Sense saber-ne exactament la seva localització, mot possiblement es tracta d’ un establiment que estava situat al carrer de Fortuny, en uns espais on –anys a venir- s’ hi instal.là una fàbrica de gel. A les darreries del segle XIX n’ era propietari Vicenç Matas. [+] | |
| 2235 | 02234 | MATAS, MAS | Es deuria situar, segons Albert Garcia Espuche i Manuel Guàrdia i Bassols, a la part de muntanya de l’ actual carrer d’Argentona, una zona que va ser urbanitzada al primer quart del segle XVI. En aquests mateixos anys la ciutat creixia també pel Camí de Cabrera [+] | |
| 2234 | 02233 | MATAS, FÀBRICA DE LLUÍS | Es tracta d’ una fàbrica de rajoles i de maons que en realitat prové dels seus avantpassats Francesc Ibora i Baixeres i Miquel Salomó i Codina, arrendataris d’ un forn a la sínia d’ en Sisternes, el 1796. Lluís Matas i Freginals seria el seu gendre, casat amb Rita [+] | |
| 2233 | 02232 | MATAS, CAN | Es localitzava a la cantonada de la ronda d'Alfons Xè el Savi amb la carrer de Mata i era també coneguda com a Cal Tio. La finca –una horta- coincidiria ara amb l’ espai ocupat per l’ estació de servei allà existent i els seus entorns. A Can Matas hi havia un safareig [+] | |
| 2232 | 02231 | MATARONÍ, CENTRE | Allà hi havia el Cafè d’ en Piu i ocupava un edifici a la Riera de Mataró, en aquells moments núm. 31 i en l’ actualitat núm. 40. A més del Cafè, tenia Sala d’ Actes, al primer pis, i diverses sales a la planta del segon pis. Era la seu del Casino Mataronès, o [+] | |
| 2231 | 02230 | MATARONESA, UNIÓ ESPORTIVA | Es va crear l’ any 1921. En un principi aquest equip jugava en un camp situat a Rocafonda, per sota de l’ actual Avinguda d’ Amèrica i molt proper a la Llar Cabanellas. Aquest camp, que amb anterioritat havia estat el terreny de joc del Mataró F.C., seria conegut [+] | |
| 2230 | 02229 | MATARONESA, LA | Fàbrica de begudes carbòniques –sifons i gasoses- i licors, cremes i xarops.. que estava situada al Camí Ral, al tram conegut com carrer de la Mercè, al costat mateix del carrer de Cuba. En aquella època –finals del segle XIX- eren coneguts a Mataró els licors [+] | |
| 2229 | 02228 | MATARONESA, INDÚSTRIA PLÀSTICA | Empresa creada el 1950, en forma de societat limitada. Es troba al polígon Industrial Mata- Rocafonda, concretament al carrer del Gènere de Punt núm. 9. A principis del present segle, l’ empresa tenia uns vint-i-cinc treballadors. Del ram de la química, es dedicà [+] | |
| 2228 | 02227 | MATARONESA, COOPERATIVA LA | Es tracta d’ una cooperativa de consum, creada el 1870, que estava situada al carrer de la Concepció núm. 33. Segons Eladi Gardó [1] un representant d’ aquesta cooperativa va assistir, conjuntament amb altres representants de la “Humanitària Mataronense”, de la [+] | |
| 2227 | 02226 | MATARONÉS, EL | Revista de l’ Institut Industrial, Comercial i de les Arts que s’ auto-definia com “Periódico de Intereses Morales i Materiales”. S’ iniciaria el 1876 i tingué la seva redacció i administració a diferents llocs: Plaça de la Constitució 5, Carrer Nou 48, Riera 48 [+] |