Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 186 | 187 | 188 | 189 | 190 | 191 · Següent · Última
Registres 3761–3780 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3761 | 03760 | VILADEVALL I CODINA, FÀBRICA DE JOSEP | Era una important empresa del gènere de punt a Mataró, de principis del segle XX, situada al carrer de Sant Agustí, núm. 59, fent cantonada amb el carrer de Campeny. Tenia uns 100 treballadors a la segona dècada del segle XX. Posteriorment en aquest espai s'hi [+] | |
| 3762 | 03761 | VILALLONGA, CAN | Edifici emblemàtic de Mataró, que es troba a la Plaça Gran (banda est) i que va ser durant un temps estatge del Jutjat. D’ estil neoclàssic, va ser construït l’ any 1846, a interès de Gaietà de Vilallonga, segons projecte del mestre d’ obres Jeroni Boada.[1] La [+] | |
| 3763 | 03762 | VILA-PICÓ, CAN | És una propietat prou coneguda de la Plaça Gran de Mataró, cantonada amb el carrer d’ en Palau.[1] Es caracteritza per l'existència a la seva façana d'una finestra amb elements del gòtic florit (segle XVI) i carreus de pedra granítica a la planta baixa.[2] El finestral [+] | |
| 3764 | 03763 | VILARDELL, FARMÀCIA | La Farmàcia Vilardell va iniciar la seva activitat al Camí Ral de Mataró (fent cantonada amb el carrer Sant Francesc de Paula) l´any 1859 amb Ramón Vilardell i Albert al capdavant. La farmàcia, l´any 1979, va ser traslladada a l´Avinguda Puig i Cadafalch 256. Avui [+] | |
| 3765 | 03764 | VILARDELL NOU, CAN | Masia més moderna –és de 1880- que queda a l’oest de Can Vilardell vell, a l’oest dels paratges coneguts com la Font dels Reis i el Sot de l’Hospital i a poca distància del terme municipal d’Argentona. La data de la seva construcció consta al rellotge de sol de [+] | |
| 3766 | 03765 | VILARDELL, PLANA D’ EN | També coneguda com Plana d’ en Fogueres, queda situada entre els turons d’ en Tarau i de la Creu d’ en Serra i entre Maians i el Pont de la Vila, a l’ extrem nord oest del terme municipal mataroní, justament quan comença el de Dosrius. [1] Ben segur que Fogueres [+] | |
| 3767 | 03766 | VILARDELL VELL, CAN | Masia situada al Veïnat de Cirera (número 22), que és del segle XIV. Té una ermita barroca annexa dels segles XVI, XVII i XVIII. [1] Limitava amb els masos Serra, Auleda i Reniu i amb la Riera de Cirera. Queda a prop del Camí de la Serra i a sota mateix de l’indret [+] | |
| 3768 | 03767 | VILASECA, CAN | Empresa del gènere de punt, molt coneguda, que situada al carrer Campmany 25-31 i que comercialitza productes amb les marques Vilaseca –inicialment- i després Avet (Lingerie) i Set (Underwear). Avui les instal.lacions Set i Avet estan també al carrer Francesc Layret [+] | |
| 3769 | 03768 | VILASECA, FLECA CAN | Als anys trenta del passat segle estava ubicada a la Riera. N’ eren propietaris Pere Vilaseca i Raulet (mort el 1967, als 66 anys) i Maria Bertranpetit i Surinyach (morta el 2000, als 92 anys), originaris de Camprodon. Altres forns de pa, relativament propers a [+] | |
| 3770 | 03769 | VILASECA, MAS | Es troba documentat a Valldeix, al segle XIV. Altres masos del veïnat en aquesta mateixa època serien Morot, Horta, Costa, Tria, Andreu, Feu, Mari, Janer, Ametller, Portell, Català, Fabrer, Lladó, Soler, Catà, Miralles, Miquel i Feliu.[1] Valldeix és el veïnat [+] | |
| 3771 | 03770 | VILATERSANA CLAUSELLA, FÀBRICA DE JOSEP | Empresa de gènere de punt de Mataró, existent a principis del segle XX. L’ empresa estava situada al carrer de Sant Agustí. Tenia uns quaranta treballadors als anys vint i va participar a l'Exposició d'Indústries Locals que tingué lloc a Santa Anna pel juliol de [+] | |
| 3772 | 03771 | VILAVELLA, MOBLES DE CUINA | Botiga de fusteria mecànica que estaria localitzada al carrer de la Unió 67, de Mataró, a la segona meitat del segle XX. Fabricava mobles de cuina de fusta o amb revestiments de plàstic, adaptables a qualsevol espai. El seu propietari era Joan Vilavella. Altres [+] | |
| 3773 | 03772 | VIL.LA MINERVA | Està situada en el Pas del Pla o Camí del Pla núm. 3, de Sant Andreu de Llavaneres. És un restaurant que ofereix serveis en diferents mòduls o instal.lacions, en un paratge enjardinat. [1] Restaurants de Sant Andreu de Llavaneres serien Xared, Las Palmeras i Club [+] | |
| 3774 | 03773 | VILLA SERVÍLIA | Nom de la propietat on es trobava una botiga de queviures en el primitiu barri de Cerdanyola. La regentava Patrocinio Pamplona, una dona aragonesa que es va casar, en segones núpcies, amb Francisco Caballero que, segons el padró del 1950, havia nascut a Cehegín [+] | |
| 3775 | 03774 | VILSI, S.A. | Empresa del gènere de punt mataronina, creada l’ any 1987, amb seu al carrer de Santa Marta 7 i 9, que a principis del segle actual tenia una seixantena de treballadors. Altres empreses tèxtils del Mataró contemporànies al seu temps, van ser Sans S.A., Grup Ojea, [+] | |
| 3776 | 03775 | VIMACO | El seu origen el trobem (1947) a la carrer de Mata núm. 9. Ocupava els espais i naus propietat de Salvador Lladó i Pibernat i després del seu fill Tomàs Lladó i Sagrera. Al 1948 es crearia VESA (Vidrios Especiales S.A.), que tingué moltes dificultats de funcionament [+] | |
| 3777 | 03776 | VIMETERES, LES | Indret que queda entre la Plana de les Passadores, el Bosc de Can Guinart i el Sot del Far.[1] El nom Vimeteres sembla fer referència als arbres de la família de les salicàcies, concretament dels salzes, del qual s’ obté el vímet, utilitzat en cistelleria. [1] [+] | |
| 3778 | 03777 | VINARDELL, FÀBRICA D’ ISIDRE | Fàbrica de teixits de punt i de cotó, fil, sedalina i seda, especialitzada en gèneres superfins. L’ empresa estava situada al carrer de Sant Benet núm. 69 de Mataró. Aquesta empresa participà en l’ Exposició d’ Indústries Locals, organitzada per l’ Associació Professional [+] | |
| 3779 | 03778 | VIÑAS, ESCOLA TOMÀS | Es localitza a Cerdanyola, al Passeig de Ramon Berenguer III número 130, a la part de llevant del denominat Parc de Can Tunyí, a Mataró. L’ Escola Tomàs Viñas –que porta el nom de l’ escolapi i llatinista Tomàs Viñas i Sala (1864-1929) que l’ any 1929 traduí l’ [+] | |
| 3780 | 03779 | VIÑAS, FILATURES (veure GORDILS, CAN) |