Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 521 | 00520 | BROLLETA, LA | Paratge que quedaria situat a la part nord del terme municipal mataroní, entre Can Xerrac i Can Cabot de la Brolla. Sense treure’n especials conclusions pel que fa a l’etimologia del nom, cal dir que la brolla és el matollar de vegetals de fullatge poc dens.[1] [+] | |
| 522 | 00521 | BRUA, SÉNIA D'EN | Estava situada prop de la Riera de Cirera i era el lloc on estava situada la fàbrica d’ indianes i blavets, d’ en Josep Cantallops (1749), associats amb el seu sogre Josep Veríbol. Vint anys després la fàbrica tenia trenta telers i un bon estoc de teles per a estampar. Posteriorment [+] | |
| 523 | 00522 | BRUC, COLL DEL | Es troba a la part oriental del Santuari del Corredor, justament a la línia divisòria dels termes municipals de Dosrius i de Vallgorguina, al costat de la Pedra Llarga. El nom del topònim sembla fer referència al tipus de vegetació del sector. Al Coll del Bruch [+] | |
| 524 | 00523 | BRUCET, JOIERIA | Estava situada a les Galeries Aymà, justament en un dels espais que donaven a la Riera. La seva primera joieria, Lluís Brucet i la seva muller Neus Brossa, la instal.laren al carrer de Barcelona núm. 25. Lluís, veritable joier artesà i dissenyador de les joies, [+] | |
| 525 | 00524 | BRUCS, PLANA DELS | També Pla dels Brucs, queda a la part nord del terme municipal de Mataró, justament a sobre de Can Cabot de la Brolla, a mig camí de Can Bruguera i de Can Xerrac. Com el seu nom indica és un espai relativament pla, tot i que té una alçada de 404 metres. Per aquest [+] | |
| 526 | 00525 | BRUFAU, FÀBRICA | Era propietat de Joan Brufau i Cusidó, que va ser el primer Alcalde de Mataró als inicis de l’ etapa franquista. Amb instal.lació de màquines “cottons” i dedicada a la producció d’ articles tèxtils per a nens, va passar a convertir-se en una empresa de teixits [+] | |
| 527 | 00526 | BRUGUERA, CASETA D’ EN | Es troba a Dosrius, entre el Sot de Can Marc i el Canal de Can Cuní i no pas lluny de les Vinyes d’ en Rimbles. Tot plegat al nord dels boscos de Can Gel. [1] [1] http://www.icc.cat/vissir/ Cal cercar el nom i fer l’ aproximació adequada, amb el “zoom”. | |
| 528 | 00527 | BRUGUERA DELS PLANELLS, CAN | Masia popular, avui convertida en restaurant, amb múltiples ampliacions i dependències, que queda constatada als segles XVI i XVII i que es troba a la Serra de Marina, justament en el línia divisòria dels termes municipals de Mataró i de Dosrius, a gairebé 400 [+] | |
| 529 | 00528 | BRUGUERA, FÀBRICA D’ ANTONI | La fàbrica de filats a vapor, construïda per Antoni Bruguera i Martí l’ any1845, estava situada al carrer d’ en Massot, fent cantonada amb el Rierot. De fet ell no explotava directament la indústria i l’ any 1947 els llogaters eren Josep Molera i Ramon Alsina. [+] | |
| 530 | 00529 | BRUGUERA, SERRA DE CAN | La seva carena separa, en bona part, els termes municipals de Mataró i Dosrius. Va del Turó d’ en Cabanyes (408 metres) fins a la denominada Serra de Can Cabot de la Brolla. A les seves immediacions neix el Torrent de Can Bruguera, també de vegades denominat riera [+] | |
| 531 | 00530 | BRUGUERES, CAN | Escrit sovint Bruguera o Bruguerars, és una casa de pagès situada al paratge de Rupit, al terme de Dosrius, molt a prop però del terme municipal d'Arenys de Munt.[1] Can Bruguerars es troba a la dreta del la Riera de Can Llibre. Can Bruguerars és també una casa [+] | |
| 532 | 00531 | BRUGUERES, FONDO DE | Espai llarg i relativament esfondrat que està travessat pel torrent que comença a les immediacions de Can Bruguera i de la Font de la Moreneta i que va a parar a la Riera de Can Rimbles, entre aquesta masia i la de Can Gel. Més cap a l’ est i seguint un itinerari [+] | |
| 533 | 00532 | BRUGUES, PLA DE LES | Es localitza pràcticament a la serra del Corredor, a la banda dreta del camí que des del Far, i molt a prop del Santuari. Es troba situat a més de sis-cents metres d’ altitud. El nom sembla una clara referència al tipus de vegetació del sector. A la seva banda [+] | |
| 534 | 00533 | BRUIXA (O DE LA BRUIA), BARRANC DE LA | Situat al Veïnat de Mata, té l’ origen a la zona de la Urbanització “La Fornenca” i les seves aigües van a parar a la Riera de Mata, al costat mateix del tram de la Ronda de Mataró, que acondueix a l’ antiga N-II. Tot plegat a poca distància del Turó d’ Onofre [+] | |
| 535 | 00534 | BRUIXES, COVA DE LES | També denominada Cova de les Encantades, és un abric prehistòric situat al Montcabrer, en el terme municipal de Cabrera de Mar. [1] També coneguda com la Cova de les Bones Dones o la Cova de les Males Dones és una cova santuari en mig del paisatge granític i abrupte [+] | |
| 536 | 00535 | BRUIXES, RESTAURANT | Es troba a la Via Europa 26, de Mataró, al costat del Parc Central. A més de les instal.lacions interiors, possibilita sopars a la fresca en un ampli espai de Terrassa. Ofereix menú diari de dimarts a diumenge, menús per a grups i menjar i begudes sense gluten, [+] | |
| 537 | 00536 | BRUIXES, TORRENT DE LES | Es troba al terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres. Comença pràcticament a la carretera de Mataró a Arenys de Munt, ja molt a prop del nucli urbà de Llavaneres i segueix el seu trajecte molt a prop, en paral.lel, de la línia divisòria del terme esmentat i [+] | |
| 538 | 00537 | BRULLET, CAN | Botiga de queviures que estava situada a la cantonada del carrer Portal de Valldeix i de Sant Bru. Era regentada per la família de Josep Brullet i Monmany i de Rita Pons i Roqueta. Per Nadal, com a Can Graupera, Can Carbonell, Can Blanchart, Can Pinós o Can Pepet [+] | |
| 539 | 00538 | BRUNET, CAN | Casa de pagès, arquitectura rural residencial, de la zona del Far, al terme municipal de Dosrius. És dels segles XVI i XVII. Les denominades Planes de Can Brunet queden situades entre el que és ara la urbanització Can Massuet (antigament “La Esmeralda) i la Riera [+] | |
| 540 | 00539 | BUALOUS, TINTORERIA | De fet, el seu nom oficial era Tintoreria Barcelonesa, que s’ havia inaugurat l’ any 1834 i que estava situada al carrer de Barcelona 47. Però era coneguda popularment pel nom del seu propietari Joan Bualous i Calvet, que tenia també una sucursal del seu negoci [+] |