Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Enrere | Núm. < Anterior |
> Núm. Següent |
| Id / Núm. | 1238 Referència 01237 Lloc DRASSANA, LA |
| Observacions | |
| Descripció | Espai que hi havia al davant mateix de la platja, entre els actuals carrers de Sant Antoni i de Balmes i que servia per a construir-hi embarcacions. Aquest espai, a mitjans segle XVIII l’ havia adquirit la confraria de Sant Elm a Matilde Vehil. A la drassana de Mataró s’ hi havien construït sageties, bergantins, pollacres i alguna fragata i goleta.[1] A la segona meitat del XIX la construcció de vaixells s’ incrementà i es va fer càrrec de la drassana el mestre d’ aixa vilassanès Francesc Segarra. A la seva mort la drassana va decaure i s’ incrementaren els problemes amb la companyia del tren, que havia perllongat la via fèrria fins a Arenys de Mar i que dificultava el normal desenvolupament de les activitats. I els espais de les drassanes s’ arribaren a habilitar per a divertiments públics i també com a dipòsit del carbó que era necessari per als vapors.[2] A la zona de la platja del Callao, hi havia també –a principis del segle XX- la Drassana Alsina. [1] LLOVET I VERDURA, Joaquim: “Mataró. Dels orígens...”. Op. Cit. Pàg. 223 – 225 i 342-343. [2] LLOVET I VERDURA, Joaquim: “Mataró. Dels orígens...”. Op. Cit. Pàgs 343 i 344. |