Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs
Detall del Lloc
| Enrere | Núm. < Anterior |
> Núm. Següent |
| Id / Núm. | 2127 Referència 02126 Lloc MARTÍ DE MATA, SANT |
| Observacions | |
| Descripció | Paratge del Veïnat de Mata, molt conegut, que està situat a uns 300 metres sobre el nivell del mar, que queda travessat pel Camí de la Lorita i que té per centre l' Ermita de Sant Martí de Tours, el patró dels francs, que repoblaren la meitat nord de Catalunya abans del segle IX. L'ermita –preromànica- és una de les més antigues del Maresme. Al 1065 s’enregistra una donació d’un fidel, amb motiu de la seva dedicació.[1] Als segles XIV i XV consta com a ermita, si bé finalment hagué d’assumir funcions parroquials, que al segle XVI va traspassar a la no molt llunyana Sant Miquel, que queda un xic més avall.[2] El 1581 se la dotà amb un altar barroc i actualment és un edifici massís, amb porta dovellada que recorda clarament el seu origen romànic. Té un petit campanar. Va ser restaurada al segle XVI i més recentment al 1955.[3] Per Sant Martí –11 de novembre- és tradició celebrar-hi un petit aplec.[4] No lluny de l'ermita hi ha Can Flequer, una antiga casa de pagès, avui convertida en una casa residencial. Abans d’ arribar a la casa hi ha el denominat Camí de les Oliveres, amb una capelleta dedicada a Sant Bernat i uns bancs per a seure. El denominat Camí de Sant Martí de Mata sortiria del Camí Vell de Sant Miquel de Mata a l’alçada de Cal Pineda, per a agafar la direcció de Can Pera. Després segueix per Can Corona fins a un revolt, on se’n separa i agafa llavors la direcció a la Capella del Repòs de Sant Bernat. Passa pel Bosc de la Vendrella i va a sortir al camí de Lorita, a l’alçada de Can Flequer. [1] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2763 [2] http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_8674 [3] Tot i que existeix abundant bibliografia, vegeu GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim: Mataró medieval. Art i arqueologia 1. Historiografia i noms de culte. Grup d'Història del Casal, 1996. Pàgs. 38-42. [4] ALMERICH I PADRÓ, Paulina: Les ermites del Maresme. Associació cultural Vallgorguina. Vallgorguina, 2000. |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
•
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies