Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs
Detall del Lloc
| Enrere | Núm. < Anterior |
> Núm. Següent |
| Id / Núm. | 3561 Referència 03560 Lloc TORRENT, EL |
| Observacions | |
| Descripció | Nom popular amb el que també es denomina un carrer de la ciutat, que va de la plaça de les Tereses fins al carrer de Sant Isidor. També abans carrer de Sant Rafael, se’l denomina així perquè el seu traçat coincideix pràcticament amb el que era el Torrent d'en Tets (o d'en Bova)[1] –continuació del Torrent de la Pólvora- que travessava el Camí de la Geganta. \/a del carrer de Jaume Isern a la plaça de les Tereses. Al 1752 deuria començar la urbanització d’aquest carrer.[2] Al 1931 se’l designa com a carrer de Nicolás Salmerón, en record de qui fou el tercer president de l’executiu de la Primera República. Durant la Guerra Civil l'eix vial format pels carrers Santa Teresa, el Torrent i Sant Isidor fou denominat Rafael Casanova, l' heroi de la defensa de Barcelona el 1714. A partir del 1939 es torna a dir carrer de Sant Rafel i recupera oficialment el nom popular del Torrent, l’any 1980. A la cantonada amb la Plaça de les Tereses hi ha unes dependències escolars de l’ Escola Pia de Santa Anna, que abans corresponien al col.legi de les Religioses Concepcionistes, més popularment conegut amb el nom de “les Capes”, per l’uniforme que duien les noies que estudiaven a aquella escola. [1] Bova és el nom d’un mas, situat on seria ara el carrer de Sant Josep, fora muralles, i que ja és documentat als segles XVI i XVII. Veure Giménez Blasco, Joan: “Mataró en la Catalunya...”. Caixa d’Estalvis Laietana, 2001. Pàg.74. [2] García Espuche. Op. Cit. Pàg. 62. Per les declaracions de Carles Sanromà –regidor de l’Ajuntament de Mataró de les darreries del segle XVIII- s’intueix que van ser els veïns del mateix carrer els que varen donar-li el nom de “Sant Rafael”, precedent de l’actual “Torrent”, més genuí. |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
•
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies