Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 148 | 149 | 150 | 151 | 152 | 153 · Següent · Última
Registres 3001–3020 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3876 | 03875 | NONELL, VDA. | Nom no massa concret que designa la propietat situada a ponent de Can Bonminmyó, entre la Ronda O’ Donnell i el carrer Arnau Palau, a la zona mataronina de Peramàs. Cal tenir present que les terres d’ aquesta zona –com la mateixa Can Bonminyó- eren propietat de [+] | |
| 2006 | 02005 | MADERA Y METAL, S.A. | Nom oficial de la coneguda “fàbrica de metros” que estava situada originàriament al carrer del Carme 48. Té els seus orígens a l’ any 1930 quan Marià Cid Prunera vingué a Mataró i comprà la fusteria que hi havia al lloc esmentat. Juntament amb el seu fill Marià [+] | |
| 2979 | 02978 | RAL, CAMÍ | Nom oficial de la via de comunicació que travessa Mataró d’una banda a l’altra de la ciutat i que, fins al 1957, coincidia exactament amb la carretera Nacional II. El Camí Ral mataroní adopta diferents noms (de la Mercè, Tras Santa Anna, Ravalet, l’Havana) en el [+] | |
| 975 | 00974 | COGOLL, TORRE DEL | Nom originari d’una propietat que deuria existir ja al segle XII i que seria posteriorment derruïda, però que va continuar viu com a topònim donant nom a un paratge situat a l’actual Pla d’en Boet, que en bona part podria coincidir amb les terres dels Llauder. [+] | |
| 2991 | 02990 | RAVALET, EL | Nom popular amb el qual es designa el sector de Mataró que quedaria entre el carrer de l’Hospital i la Plaça de l’Havana i que tindria com a eix central el Camí Ral, que precisament en aquest sector o tram es coneix amb el nom de Ravalet. Molt possiblement deu [+] | |
| 308 | 00307 | BANET, CAL SENYOR | Nom popular amb el que era i és coneguda l’Escola Balmes, pertanyent al Centre Catòlic, ja que durant molts anys va exercir-hi com a director el Sr. Esteve Banet i Canudas (1901-1992), home grans qualitats humanes i professionals, que abans (des del 1939) ja havia [+] | |
| 328 | 00327 | BARCO, EL | Nom popular amb el que es coneixia el forn de pa i més en concret la propietat –també Can Moragas o Villa Moragas (edificada el 1936 i coronada amb la seva característica torre l’ any 1942) a la carretera de Mataró a Granollers C-1415, ara Avinguda Puig i Cadafalch [+] | |
| 3561 | 03560 | TORRENT, EL | Nom popular amb el que també es denomina un carrer de la ciutat, que va de la plaça de les Tereses fins al carrer de Sant Isidor. També abans carrer de Sant Rafael, se’l denomina així perquè el seu traçat coincideix pràcticament amb el que era el Torrent d'en Tets [+] | |
| 692 | 00691 | CAPES, LES | Nom popular amb el que tothom coneixia l’ escola de les Religioses de la Immaculada Concepció que estava localitzada al Torrent, fent cantonada amb el que és ara la plaça de les Tereses [1]. Seria fundada el 1934 i el seu nom ens recorda el peculiar uniforme que [+] | |
| 353 | 00352 | BARTRA, CAN | Nom popular amb que es coneix la també denominada Urbanització Sant Salvador, situada al peu de l’Avinguda Josep Puig i Cadafalch, a poca distància de la Plaça de Granollers. Can Bartra n’és en realitat la propietat principal, construcció d’estil modernista que [+] | |
| 655 | 00654 | CAMPINS, CAN | Nom popular d'una fàbrica –Jaume Campins i Cia- que va ser la primera fàbrica d’ indianes de Mataró i la segona de Catalunya. Deuria funcionar entre 1746 i 1749. La formaven els socis Jaume Campins, Galceral de Vilallonga, Francesc Feliu de la Penya, Antoni Llauder [+] | |
| 3271 | 03270 | SEIXANTA-CINC, CAN | Nom popular de la botiga també coneguda com Magatzems Santa Anna, situada entre la Riera i el carrer de Barcelona, propietat de Jaume Rodon i Nogueras. Era una merceria. Jaume, que va morir el 1987, als 63 anys, s’ havia casat amb Joaquima Morera i Fané (morta [+] | |
| 1097 | 01096 | CREU DE PEDRA | Nom popular de l’indret que quedaria actualment entre el Torrent de les Piques, el Camí dels Caputxins i la variant de la Nacional II, a la part alta de la relativament nova barriada del Camí de la Serra. També eren conegudes les denominades vinyes de la Creu de [+] | |
| 386 | 00385 | BENETES, LES | Nom popular del convent de monges benedictines, que s’instal.laren oficialment a Mataró el 27 d’agost de 1881, i que es dedicaren a l’ensenyament. Provisionalment es van establir al carrer de Sant Josep que havia estat dels germans Marc (fundador de l’orde de les [+] | |
| 1962 | 01961 | LLINÀS, TINTS | Nom popular del tint existent entre el que ara són el carrer d’ en Llull i de Tetuan, que correspondria a l’ espai que ara és una plaça. Les oficines estaven al carrer Fray Luís de León 79 Bis. A les darreries dels anys setanta del segle XIX, Llorenç Llinàs i Pi, [+] | |
| 2358 | 02357 | MODERNA FRATERNITAT, LA | Nom popular d’ una entitat històrica cultural i recreativa mataronina, que tenia una sala d’ esbarjo o cafè, i que és avui seu municipal de diferents serveis relacionats amb les branques de Sanitat, Consum i més recentment Atenció al Ciutadà. Es localitza a la [+] | |
| 165 | 00164 | ARAGONÉS, CA L’ | Nom popular d’un cafè bar que quedava situat a l’antic Casal dels Baró, a la Riera núm. 71 (abans 32), conegut inicialment per “Torino”, després per Ca l’ Aragonès i encara més tard per Cafè-Bar Suizo i també, als anys trenta, per Bar España. Tot plegat, justament [+] | |
| 7 | 00006 | ABADAL, CA L’ | Nom popular d’una de les impremtes més conegudes de Mataró que es fundà l’ any 1740, d’on sorgiren les principals publicacions i impresos locals (oficials, religiosos i civils) del segle XIX.[1] El manresà Joan Abadal fundà la impremta l’ any 1735 i va ser continuada [+] | |
| 1630 | 01629 | GORDILS, CAN | Nom popular i reduït de l’ empresa Goldils i Dalmau, a la part baixa del carrer de Sant Agustí 62, a l’ antiga Horta les Ylles, fent cantonada ara amb la carretera N-II. Avui enderrocada, va ser la fàbrica que instal.là per primera vegada el vapor aplicat a la [+] | |
| 2439 | 02438 | MORROS, CAN | Nom popular que designava la finca on ara s’ubica el Centre Cívic de Cerdanyola, a la part baixa del Passeig Ramon Berenguer III, de Mataró. Deu el seu nom a l’antic propietari de la finca, el badaloní Joaquim Morros, que l’adquirí al 1942.[1] Abans de 1942 era [+] |